Àngels Martínez Castells
Fins que no s'obligui al poble d'Irlanda a votar de nou sobre el Tractat de Lisboa i el resultat sigui diferent, el Tractat és mort. Però tanmateix, el Parlament espanyol segueix la farsa: ratificacions entusiastes, amb majories aclaparadores, i excepcions dignes de tota honra. Per exemple, la de Gaspar Llamazares que explicava el NO al Tractat de Lisboa perque era un SI a l'Europa dels valors, i reclamava que s'havia de votar en referendum si la ciutadania vol viure en una “Europa amurallada” que ven la seva ànima al mercat, o en una UE més democràtica i social.

Joan Tardà, d'ERC, es pregunta com es pot votar sí a "l’Europa que prostitueix les llibertats democràtiques. L’Europa rica, culta i espoliadora del món empobrit que renuncia a la lluita pel respecte dels Drets Humans, tot aprovant la Directiva del Retorn, manifestació clara de la impotència per fer compatible la riquesa amb la justícia" I no puc estar més d'acord quan qualifica el Tractat de Lisboa de "fill bord del procés de construcció d’una Europa cada vegada menys forta, menys democràtica i incapaç de superar un model intergovernamental, basat en l’opacitat de treball dels alts funcionaris, allunyat d’una veritable voluntat d'aspiració supraestatal".

I crec que també s'ha de recordar que el BNG ha donat un vot negatiu perque creu en una Europa més social, més democràtica, i que respecti molt més les identitats nacionals.

Per altra banda, entenc dissortadament les majories entusiastes del sí: de nou demostren la llunyania dels escons... El que no entenc són les abstencions. Segurament el fred que ve d'Europa --com titulava Joan Herrera el darrer escrit del seu blog-- també congela la sang. Em sap greu. No era bon moment per encongir-se d'espatlles davant aquesta Europa de les 65 hores i dels camps de la vergonya.

Heus aquí la ratota que avui us proposo denunciar. La frase titular s’acostuma a tancar amb un farisaic sospir de resignació. Estem envaits de moros i de negres...no sé on anirem a parar els qui som d’aquí !!

La dreta ho té molt clar. El “fenomen” els suposa una pedrera de vots, populistes i de la por, i a més uns guanys econòmics brutals via mercat negre i explotació quasi esclavista. Parlen del que anomenen “problema migratori”, en to pseudo- para- social, i suposadament en defensa de l’ordre, de la seguretat, la tradició i les bones costums. I ho fan intoxicant l’entorn d’opinió cap a una creuada ultra i xenòfoba.

I les esquerres ? Doncs hem de reconèixer que ens manca molt per a fer, assumir i fins i tot comprendre. Perquè el tema genera incomoditats, contradiccions, polèmica... "

Tenim pendent, i ja urgeix, no tan sols un debat sinó una presa de posició i de compromís en aquest tema tan complex i sensible com capital. La competició entre pobres i encara més pobres, és un pervers instrument estimulat pels governs dels rics que tanquen progressivament o aturen l’aixeta de la inversió social, i així acaben generant una batalla degradant i cruel per les engrunes de la misèria. No es tracta de culpabilitzar als nouvinguts per tenir més necessitats. No s’hi valen tampoc solucions simplistes de sobretaula, ni es poden excloure de l’anàlisi cap dels paràmetres en joc ni cap dels “interessats interessos”. És també premissa nostra pensar des dels valors de classe, de justícia i d’equitat.

Ens espera doncs una feinada per tal d’abordar alternatives cap a la futura societat mestisa i multicultural, on es tractin acuradament els drets i les obligacions. Tots els deures però també tots els drets: Drets humans, democràtics, universals i amb garanties, i també Drets socials amb prestacions bàsiques i/o Drets laborals com treball digne o pensions, Drets polítics com el vot. En cada situació concreta, però sempre des del compromís d’ accés obert, igualitari, regulat i no excloent.

Caldrà recordar algunes dades i algunes regles : els immigrats són avui el 8’8 % de la població. A Catalunya el creixement ha estat de 7 punts fins al 15 % en pocs anys. El immigrants aporten el 7’4 % de les cotitzacions de la seguretat social i gasten el 0’56 % de les pensions. Aporten un benefici net de 5.000 milions i fan una despesa pública del 5’4 % del total.

El mètode és com sempre fonamental: Ha de permetre considerar les “dosis” del fet migratori, el que anomenen “fluxos” que sempre són determinants de les polítiques concretes. Ha de conèixer la tipologia dels immigrants, majoritàriament gent jove, sana, agosarada, i a l’hora víctima de màfies i malfactors. Econòmicament són majoritàriament molt pobres, i cercadors/es del darrer tren per a la supervivència o l’esperança – quan són rics ja no se’n diuen immigrants sinó turistes, visitants o emprenedors - . I com a pobres competiran sense pretendre-ho amb els pobres autòctons candidats a ajuts socials.

D’altra banda les nostres polítiques hauran d’exigir accions i inversions al tercer món, emissor d’immigrants i amb pobles històricament espoliats de recursos en benefici dels països colonials. I avui com abans damnificats pel neoliberalisme, la fam, la desertització, la guerra, les malalties...

Mentre nosaltres traiem forces des de les neurones més solidàries, combatives i rebels, la dreta vota sense vergonyes- com reconeix en un exercici de cinisme impune l’eurodiputat de CIU, Sr. Guardans- la directiva europea del “retorn” que vol dir la expulsió forçada, la deportació per sistema, la detenció preventiva.
Quan escolteu la frase inicial, responeu, sense vergonya “de fora vindran i les nostres carències ens resoldran”...Gràcies companys/es immigrants !!!

Willy Meyer, Izquierda Unida. Diputado al Parlamento Europeo GUE/NGL

Los impulsores de la Europa neoliberal han dado un paso más al aprobar el pasado 10 de junio una revisión de la Directiva de ordenación del tiempo de trabajo que pretende ampliar la jornada laboral hasta 60, 65, o 78 horas. Esta medida es la última de una serie de decisiones e iniciativas que atacan el Estado Social y de Derecho desarrollado en Europa.

En esta primera década del siglo XXI Europa sufre ya la aplicación de una política comunitaria de privatización de servicios y desmantelamiento del sector público:transportes, servicios postales, portuarios, ferroviarios, etc.

Esta es la Europa que se está construyendo, una Europa que impulsa la flexiseguridad, y desregulariza los derechos laborales conseguidos gracias a la lucha del movimiento
obrero, armonizándolos a la baja. Es en base a estos principios neoliberales, -que hacen prevalecer el interés del libre mercado por encima del interés del trabajador- que el Tribunal de Justicia de las Comunidades Europeas ha dictado sentencia en los casos Viking, Vaxholm y Rüffert, legitimando el dumping social, basándose en la Directiva de desplazamiento de trabajadores, y los artículos 49 y 43 del Tratado de la UE.

En virtud de los principios de libertad de establecimiento y de libertad de movimiento, recogidos en los artículos mencionados, las empresas podrán contratar a trabajadores de terceros países con salarios y condiciones laborales del país de origen, y aún cuando sean inferiores a las del país del destino. Así, un trabajador podrá cobrar en Suecia un salario inferior al mínimo interprofesional legalmente establecido en el país, cuando en su país de origen éste sea menor.

Otro ejemplo de esta involución de los derechos lo constituye la Directiva de retorno de las personas inmigrantes. La llamada directiva de la vergüenza conllevará la deportación de 8 millones de personas, no documentadas, que se encuentran en territorio europeo, y cuyo único "delito" es haber abandonado su país de origen en busca de una vida mejor.

Es una directiva que recupera el principio de detención administrativa, que instaura
periodos de internamiento de hasta 18 meses en unos centros que presentan condiciones
infrahumanas, que posibilita la deportación de menores, incluso no acompañados, y que
prohíbe la entra de estas personas expulsadas por un periodo de 5 años en cualquier país de la Unión Europeo. A todas luces una directiva represiva, que criminaliza a la persona inmigrantes y que crea una Europa fortaleza.

El colofón de esta orientación represiva y neoliberal, que antepone los intereses del
mercado a los intereses del ciudadano será el Tratado de Lisboa, que consagra el
principio de libre mercado (libertad de bienes, capitales, servicios y trabajo) sobre
cualquier principio. Según esto, cualquier Estado miembro lo tiene bien difícil para
mantener leyes que puedan ser consideradas como un obstáculo para el libre movimiento
de bienes. Un ejemplo de la importancia del mercado interior de la UE se encuentra en el art. 297, según el cual el principio de libre mercado debe prevalecer incluso cuando algún país miembro se encuentre en estado de guerra.

Preámbulo de la Constitución de la OIT: " existen condiciones de trabajo que entrañan tal grado de injusticia, miseria y privaciones para un gran número de seres humanos, que el descontento causado constituye una seria amenaza para la paz".

Autor: CARLES ACÓZAR
Tras el encuentro de numerosos militantes políticos, sindicalistas, asociaciones y electos, el 15 de Mayo de 2008, que hacen una llamada común a todos los ciudadanos trabajadores a intervenir:

- En las relaciones entre bancos y empresas, asegurando un carácter de servicio público al crédito, favoreciendo un crecimiento real y rico en empleos cualificados con buenos salarios.

- Contra los especuladores y sus garitos financieros.

- Por el progreso en las condiciones de vida y trabajo, seguridad en el empleo y en la formación, paralelamente a la promoción de todos los servicios públicos.

- Nuevos controles sobre los bancos y los fondos de inversión, con obligaciones de límites en los productos especulativos, y con reservas obligatorias en títulos de deuda pública.

- Creación, en todas las regiones y comunidades, de Fondos Públicos regionales para financiar, total o parcialmente, los intereses de los créditos para las inversiones materiales, de investigación y logística, con tasas de interés más bajas o a tipo cero, que sean para la promoción de buenos empleos y de buenas formaciones.

- Llamamos a los trabajadores a solicitar estos Fondos para propuestas alternativas de desarrollo de las capacidades reales y humanas, y de las producciones de sus empresas, y a exigir un aumento de poder sobre la gestión de las empresas.

- Exigimos la creación de un polo financiero público nacional, para favorecer un crecimiento equitativo y rico en empleos de calidad. Asimismo, la recuperación de los fondos públicos de exoneraciones de cotizaciones sociales patronales en un Fondo nacional para el empleo y la formación, lo que implicaría a las cajas de ahorro, depósitos, bancos mutualistas, la banca postal, etc., incluyendo acuerdos de cooperación con todos los demás bancos.

- Exigimos otra misión para la banca central europea (BCE), controlada por los parlamentos nacionales y europeos, para el apoyo de las propuestas alternativas de los trabajadores en las empresas y servicios públicos. Para favorecer el crecimiento y el empleo y luchar contra la especulación, el BCE, en unión con los demás bancos centrales estatales participantes, como el Banco de Francia, debería refinanciar a los bancos con tipos de interés más bajos para los créditos a las inversiones reales que supongan más empleo y formación.

- Exigimos la refundación del FMI, con derecho de voto democrático y emancipado del control de EEUU, con una moneda común mundial, a partir de los derechos de Tirage especiales (DTS). Sobre estas bases, el FMI podría refinanciar a los Bancos Centrales para el codesarrollo de los pueblos. Aquí también, los tipos de interés deberían ser más bajos para los créditos a las inversiones reales que suponen más empleo y formación en las empresas y servicios públicos.

- Llamamos al desarrollo de los poderes de intervención y de cooperación de los usuarios con el personal de todos los servicios públicos, desde los niveles locales y nacionales a los niveles europeo y mundial.

- Exigimos la instauración de bienes y servicios comunes para toda la humanidad en cooperación para el crédito, la alimentación, el agua, la ecología, la energía, los transportes, redes de comunicación, sanidad, educación y cultura.

- Pedimos a todos los partidos de izquierda, sindicatos de trabajadores y asociaciones de defensa de las necesidades populares, sobre los puntos citados, intervenir para conseguir unos créditos y un sistema financiero opuestos a la especulación, para el progreso de la vida de cada uno y de todos.

A l’únic país europeu dels 27 on era preceptiva la consulta popular –referèndum- per aprovar i subscriure el Tractat de Lisboa s’acaben de pronunciar clarament amb un NO.

Desprès de la recent història de França i Holanda que també van respondre negativament a la proposta de la llavors Constitució Europea, ara ha estat el poble d’Irlanda qui mitjançant l’ exercici del seu dret democràtic a la consulta i a decidir ha rebutjat aquest Tractat.

A EUiA hem coincidit amb aquesta resposta negativa en constatar els continguts d’un text que volia ser fonamental i amb una forta definició neoliberal, armamentista, mercantilista, insolidari i mancat de sensibilitat, quan no contrari, als drets dels pobles, nacionals, però també als drets democràtics, socials i laborals. Ja vam dir que no acceptàvem ni les formes ni els continguts.

Els actuals líders conservadors i dretans de països europeus tant determinants com França, Itàlia, Alemanya, Regne Unit, etc. han rebut un cop de porta a les seves manipulacions. Van fer trampes, van dir que canviaven, resumien i rectificaven continguts de l’antic Tractat i NO ho van fer. Van voler saltar-se als seus respectius pobles però hauran de començar a ensenyar els seus nous plans o nous enganys doncs, avui, 13 de juny, UNA ALTRA EUROPA , social, democràtica, pacífica, sostenibles i solidaria , ES POSSIBLE.

Gràcies Irlanda !! Visca el poble Irlandès !!

Els passats dies 20 a 22 de juny s’ha celebrat una trobada del Comitè Executiu i de Presidents del PEE a la seu del PCF a París.

A l’emblemàtic local dels comunistes francesos, obra del genial Oscar Niemeyer, hem estat debatent al llarg de tres dies tota una sèrie de punts candents de l’agenda europea i internacional. El temari, per extens i per important, supera de llarg la possibilitat de quedar reflectit en aquesta nota informativa i tan sols en fem una breu relació:

El Tractat de Lisboa i el NO d’Irlanda (Aprovada una Declaració: “Desprès del no irlandès cal un nou començament per Europa”); document en confecció com a Plataforma Electoral a nivell europeu per les futures Eleccions Europees de juny de 2009, tema Balcans, crisis econòmica, actualitats polítiques a cada país membre, semestre de presidència francesa, immigració, educació, salut, fòrums socials, també molt sobre precarietat i treball ( eix del Congrés de Praga), però fonamentalment les anàlisis i respostes a les darreres Directives europees, especialment greus i agressives com són la Directiva sobre expulsió d’immigrants anomenada tristament de la vergonya, i la Directiva sobre prolongació de temps de treball, altrament de les 60 o 65 hores!! Disposeu, ja en fase de publicació, de tots aquests documents a la pàgina Web del PEE.

EUiA hem estat actius partícips de tots aquests debats, veritablement actuals i transcendents. La companya Àngels Tomás informava de la convocatòria sindical de la Jornada pel Treball decent ( o digne com diem nosaltres), a escala mundial i europea, pel 7 d’octubre. El company Antoni Barbarà va fer aportacions diverses de continguts i al Secretariat del PEE.

El que ara mateix ens interessa destacar de manera més propera a EUiA és la confirmació i determinació com activitat central de l’acte sobre Precarietat i Condicions de treball que celebrarem a Barcelona el 4 d ‘octubre, dins el context de la nostra Festa l’Alternativa, i que disposarà de la presència de membres de la xarxa de sindicalistes dels Partits i del PEE, així com de representants de la direcció europea. Cal fer d’aquest encontre un gran míting que a escala europea i nacional visualitzi social i mediàticament el nostre rebuig a les agressions neoliberals i antidemocràtiques que rebem des de una direcció de la U.E. que volem capgirar i transformar radicalment, al servei de la Europa dels pobles, de la pau i del les persones.