EL PROPER 19 DE FEBRER A LES 19 HORES TOTS I TOTES A L'ATENEU BARCELONÈS DEL CARRER CANUDA,6 PER TAL D' ASSISTIR PERSONALMENT A LA PRESENTACIÓ DE "DEMPEUS PER LA SALUT PÚBLICA".
No us ho perdeu !! És una recomanació altament saludable... i recordeu, com deia Jiddu Krishnamurti que "No és signe de salut el fet d'estar perfectament adaptat dins una societat malalta".
Fins el 19 a les 19 !!

Et convido a unir-te, a participar, a recolzar-nos, a donar idees, a estendre DEMPEUS per la salut pública!
Les persones que adherim aquest document considerem que el moment present és determinant pel que fa al futur de la sanitat i la salut a Catalunya i ens pronunciem en defensa del Sistema Nacional de Salut amb tot el seu caràcter assolit: públic, universal, de qualitat, integral, solidari i d' equitat garantida.


Considerem igualment que el seu objectiu irrenunciable és el de donar la cobertura i els serveis adients per garantir el dret constitucional de la ciutadania a la protecció de la salut, sense cap tipus de discriminació, tampoc per a les persones immigrades, que treballen o volen a treballar, a casa nostra. La equitat i la lluita contra les desigualtats en salut ens són objectius fonamentals i necessaris.
Darrerament, des de diversos àmbits de les Administracions i empreses vinculades al sector de la salut, es vol restringir de moltes maneres l'àmbit públic. Per exemple, es reclamen noves aportacions econòmiques de la ciutadania ("copagaments"), limitació de serveis, contractacions de pòlisses d'assegurança privada i particulars, taxes, tractament mixt del finançament, generalització de pràctiques de privatització o d' externalització. És a dir, valors de "mercat" pel damunt dels socials i polítics, i la supremacia d' una gestió orientada per valors privats per sobre de la satisfacció dels drets democràtics, econòmics i socials. La situació de crisi econòmica es ve a sumar al vell argument dels "límits econòmics del finançament públic", per debilitar l'exigència dels drets i culpabilitzar la ciutadania .Es vol imposar una mena de "Pacte Apolític neutral" que obriria camí a la mercantilització de tot el sector... quan aquestes polítiques ultra-liberals estan fracassant a tot arreu.
Nosaltres, que provenim de diferents experiències, formacions, oficis i disciplines, organitzacions socials i polítiques, de diverses lluites i amplis compromisos socials, ens reafirmem en la concepció de la Salut com una categoria superior a la simple atenció en sanitat o l'absència de malaltia. Salut és aquella manera de viure, personalment i col•lectiva, autònoma, joiosa, plena, solidaria i harmònica amb un/a mateix/a, amb la resta de persones i amb l'entorn. Una definició que permet abordar el binomi salut/ malaltia des d'una visió en les seves tres dimensions : biològica, psicològica i social. Per tant ens comprometem a actuar en promoció, protecció i prevenció de la salut ,i a partir de les seves causes, dels Determinants de Salut: treball i les seves condicions, gènere, classe social, educació, estils de vida, medi ambient, urbanisme, origen, autonomia, mobilitat, etc.
Ens orientem a promoure la reflexió col•lectiva, generar debats, cercar acords des de la nostra pluralitat, manifestar públicament les nostres opinions i propostes, engrescar la mobilització social i l'acció cívica i política cap als objectius acordats. Igualment, per les característiques i composició del Grup, ens comprometem a donar a conèixer les elaboracions col•lectives i personals que tinguin interès per a la reflexió i l'acció sobre el tema. I a comprometre al màxim de persones en la defensa de la salut pública.
Alguns dels àmbits en els que inicialment ens proposem treballar són:
1.- La defensa del caràcter PÚBLIC dels sistema nacional de salut.
2.- Participació social, amb d'altres associacions que venen treballant des de fa temps en la defensa de lo públic, i grups d'ajuda.
3.- Abordatge interdisciplinari i de qualitat de patologies no suficientment reconegudes, malalties mal ateses com les mentals, les incorrectament anomenades “rares”, o les noves patologies emergents sotmeses a un tracte injust per a ser incorporades dins el sistema d'atenció sanitari i per a una cobertura econòmica i social, malgrat una prevalença i severitat inqüestionables. La recent experiència de la ILP per la Fibromiàlgia i la Síndrome de Fatiga Crònica n'és un exemple que cal acabar de reeixir.
Sense competir amb cap de les plataformes, associacions i col•lectius que coincideixen en aquests objectius, i fent una crida a la major unitat i recolzament mutu, entenem com a necessari, urgent i oportú difondre aquesta Declaració en defensa del Sistema Públic de Salut i cridar a totes les persones que defensen el seu caràcter públic a donar-hi suport.
----------------------------------
El dia 19 de febrer, a l'Ateneu Barcelonès, farem la presentació a Barcelona de l’associació DEMPEUS per la salut pública. Es tracta d’un col•lectiu obert i en creixement de persones que subscriuen un Manifest en defensa del caràcter públic del Sistema de Salut, fent especial atenció als aspectes de la universalitat i equitat del sistema públic, a la necessitat de la participació social organitzada i el tractament adient de les noves patologies emergents. Ens agradaria molt comptar amb el teu suport explícit, a que t'hi sumessis i en formessis part, i en la mesura de les teves possibilitats.
Si tens temps el dia 19 de febrer a partir de les 7 de la tarda, ens podem veure a l'Ateneu Barcelonès, a la presentació pública. Crec sincerament que especialment en moments de crisi toca defensar de les embestides privatitzadores els serveis públics en general, i els de salut en particular perquè desprotegeixen de manera greu a les persones amb menys recursos a la vida, a les que atravessen una situació especialment delicada i feble, les persones que necessiten més suport...
A més, DEMPEUS per la salut pública ja té el seu propi bloc i és present a Facebook.

La fal•lera d’anomenar tot de forma moderna i diferent és invasiva: el perruquer és l’estilista, el sanador el mentalista, el profe de gimnàs el personal trainer, el cuiner, restaurador .. Manipular l’opinió pública és un fenomen mediàtic, caminar entre pedres és fer trekking. D’un programa –escombraria se’n diu magazine, una reunió d’aturats és un talk-show , que una empresa foti el camp els subsidis públics deslocalització, i als acomiadaments massius ens en diuen reestructuracions…
També pel que fa a la política ens ho han dit (ens ho han confessat) més de quatre cops. En acabar una dissertació política d’aquelles que ens brollen com un raig dins un ambient familiar o amistós, ens han llençat la rata, mirant-nos els ulls i a mig camí) entre l’admiració i la reprensió: “ els “polítics”* parleu “raro”.
*polítics (llegiu: qualsevol persona que gosem opinar en veu alta de la vida mateixa, tret del futbol, de programes de televisió o de compres i diners)
I ara que ho penso, potser tenen raó. Segurament hi ha qui ho fa expressament per fer-se notar com persona culta i llegida. Hi algun altre (potser alguns més) perquè la gent vulgar (quina pesadesa) no l’entengui i així segellar una suposada superioritat intel•lectual tot donant gat per llebre. O potser és que malgrat els esforços no ens sortim a l’hora d’explicar-nos. I tanmateix, les gran coses i les coses grans han de poder explicar-se amb paraules senzilles. Senzilles, elementals, entenedores la qual cosa no vol dir simplistes, banals, inapropiades, com tampoc erudites, esotèriques, estranyes…


En el terreny de la salut, un territori proper, el que avui esporta és: “ la eficàcia del Sistema de Salut millora amb lo No-públic”,”Col•laboració públic-privat no és privatització”,” Cal més inversió i més col•laboració públic-privat, on la frontera és cada cop més difosa”, i “No s’ha de parlar de sanitat pública o privada, o de lucre, sinó de qualitat”, “La bona salut del sistema és la desitjabilitat i que hem inventat el “model català””, que “Cal millorar l’ utilització dels “recursos humans” i optar dins la dicotomia d’ autonomia dels centres o la homogeneïtzació global”. “Les aportacions acadèmiques són neutrals i parlen de proveïdors, ja siguin participats o no“. Del bo que és “separar compra de provisió, per contracte”. De com “limitar la hiperfreqüentació mitjançant tècniques de gestió de la demanda entre les quals el copagament, com a tota la U.E. (menys a 7 països). Parlar de “Primes addicionals de cobertura” (mútues i serveis no assistencials), i tractament de les llistes d’espera utilitzant serveis privats ociosos”. D’ “empresarialització de la gestió”... Tot això, per que ningú es perdi no és més que: PRIVATITZAR i imposar noves TAXES I COPAGAMENTS !!
Però la cosa arriba al súmmum quan toquem política i polítics:
“Hem de gestionar amb eficiència la situació coiuntural, amb metodologia empírica i visió estratègica per tal que la correlació de forces i l’equilibri endogen dins la organicitat ens permeti avançar en la praxis quotidiana, dins una dimensió global/local, Sempre sense perdre aspiracions utòpiques que confronten amb els interessos espuris de la oligarquia financera reaccionaria i els eurotecnòcrates encriptats a la Unió europea amb concepcions ultraneoliberals i que actuen tàcticament amb enorme agressivitat mediàtica i amagats sota una patina de postmodernitat i d’ hedonisme pretesament progressista.... Que quedi clar !! Al loro !! Que el poble se’n assabenti d’una vegada !!” . Qui això escolta pot optar entre afegir el clàssic marxià “I dos huevos duros”, o més ingènuament exclamar il•lusionat la resposta comodí: “ja està ! la Gallina !!”. O per que ningú es tornès a perdre: un “anar fent”.
El llenguatge, amigues i amics, és tant i tant important que avui tanco presentant-vos un nou fitxatge a sumar a La ratera: el gat comissari roig implacable devorador de rates mentideres. Salut !!
Toni Barbarà

Imposible encontrar palabras... A duras penas se pueden contener las nauseas que provocan imagenes y noticias sobre el genocidio criminal de Israel sobre la población palestina de Gaza. Verdaderas ganas de "desapuntarse" de la especie mal llamada "humana". Rabia por la impotencia ante la brutalidad. Asco al oir tanto discurso "politicamente correcto", frio, "imparcial", equidistante, fariseo, mentiroso y finalmente cómplice de tanta bestialidad. Determinación en al denuncia del crimen sistematizado por los racistas sionistas. Exigencia de extender la lucha por la paz y la solidaridad con Palestina. Acusació sin paliativos del papel determinante y necesario de los gobiernos de los USA... Inoperancia servil de la U.E con una presidencia checa que promete ya resultar vergonzante. Compromiso con los millones de personas libres, solidarias, justas y dignas que se levantan y se levantarán en los próximos días para rebelarse frente al asesinato y la violencia injustificable. Un emocionado recuerdo para el camarada Álvar Badía paradigma de compañero imprescindible y persona solidaria al que hoy hemos despedido en un tanatorio de Las Corts en barcelona donde se podía cortar el aire por la emoción y la intensidad de los sentimientos allí congregados...a Álvar le estalló literalmente el corazón el pasado día 19 de diciembre, y se paró definitivamente el pasado día 4 de enero...no hubiera resistido las noticias que llegaban estos días desde Gaza.
¡ Que días trágicos que solo pueden alimentar dias de ira, de intifada y de combate por la justicia !!.
Con el recuerdo de Badía, las fotos que tomo del blog de la compañera y amiga Àngels Martínez Castells en su magnífico (y ya referente) "Punts de vista", y el excelente artículo que nos hacía llegar Michel Collon hace unos días (con tu permiso Michel), elaboro este collage artesanal que viene a sumarse, desde el dolor, a los miles que estos días circulan por el mundo. Que somos más, much@s más de los que dicen, creen y piensan...

¿Se puede defender a Israel?

Michel Collon

Entre los numerosos mensajes que me llegan en www.michelcollon.info, un reducido número quiere defender a Israel alegando tal o cual comportamiento palestino. Aquí tienen, en pocas palabras, una respuesta.

Pienso que es necesario volver al punto de partida: Israel es un Estado colonialista que expulsó a los palestinos de sus tierras en 1948. Hoy rechaza que regresen, vulnerando así el respeto a un legítimo derecho.

Con sus colonias, este Estado racista no deja de practicar la limpieza étnica para seguir aumentando su territorio. Viola todas las Resoluciones de la ONU desde hace sesenta años, sabiéndose protegido por Europa y los Estados Unidos, quienes necesitan un gendarme en Oriente Medio para controlar el petróleo. Israel se queja de las posibles armas nucleares en sus vecinos, pero él mismo tiene doscientas cabezas nucleares, instaladas de manera absolutamente ilegal.

Israel se define como “la única democracia en Oriente Medio” (¡como si un régimen de apartheid pudiera ser democrático!). Pero los aliados de Israel en Oriente Medio (Arabia Saudita, Kuwait, Egipto...) son dictaduras abominables. Además, cuando los Palestinos de Gaza “votan mal”, Israel los castiga con bloqueos y agresiones sin fin.

Los que critican algunos movimientos palestinos actuales, olvidan decir que anteriormente, Israel hizo todo para destruir los movimientos palestinos de izquierda o nacionalistas. Y que se negó sistemáticamente a negociar con Arafat pretendiendo todo lo contrario.

Todo esto puede ser comprobado por diversos estudios de historiadores (en particular, israelíes), declaraciones de todos los grandes dirigentes sionistas y testimonios de judíos progresistas actuales.

Los colonialistas se quejan de tiros de cohetes y atentados. Ciertamente, todos los métodos de lucha no son convenientes. Pero puesto que los opresores, sobre armados, han privado a los oprimidos de todo medio de acción legal, sería muy amable que les dijeran la manera más conveniente de resistirles.

No habrá solución en Oriente Medio sin establecer una verdadera democracia, para todos. Y en consecuencia conceder todos sus derechos a los palestinos.

Ciertamente, los israelíes sufren también (por otra parte, sufren también de la pobreza y discriminaciones racistas impuestas por los dirigentes israelíes). Internet nos permite abrir con cada uno, aquí y allá, un debate sobre las verdaderas causas del problema. Denunciando los mediamentiras y las deformaciones de la Historia.

¡No hay paz sin Justicia!

Michel Collon