DEMPEUS: un éxit de participació!
AMB AQUESTES BREUS I EMOTIVES LÍNIES, LLEGIDES PER LA COMPANYA I AMIGA ÀNGELS,ES VA INICIAR L'ACTE DE PRESENTACIÓ DE DEMPEUS A L'ATENEU EL PASSAT DIA 19 DE FEBRER.
VA SER UNA INTERVENCIÓ CORAL QUE ES VA CLOURE AMB UNA MAGNÍFICA LECTURA DEL MANIFEST A TRES VEUS: L'ÀNGELS MARTÍNEZ CASTELLS, LA NOSTRA PRESIDENTA, LA CARME SANSA I LA VICKY PENYA.
TOT PLEGAT, UN PLAER I UNA ACCIÓ MEMORABLE, A MÉS DE SALUDABLE..!(QUE TAMBÉ !!):
-------------
Amigues i amics:

La més cordial, tendre i afectuosa de les benvingudes. Sempre es bo que es trobin persones amigues per celebrar naixements, descobertes, inauguracions, xarxes que es connecten: això és el que avui ens ha fet venir a l’Ateneu Barcelonès, agraint la seva acollida:
Travessem moments importants pel futur de la sanitat i la salut a Catalunya i des de DEMPEUS considerem un deure de ciutadania garantir el dret a la protecció de la salut sense discriminacions....... Quan un model econòmic guiat pel màxim guany dels propietaris, un model privatitzador que fa sang de les persones més febles, ha fracassat i la crisi que genera la paguen, com sempre les persones més dèbils i els serveis públics d’ensenyament i salut augmentant les diferències econòmiques i socials amb un indubtable biaix de gènere.. Quan tot i així van sortint veus aquí i allí , des de l'Administració i empreses privades (la darrera, del “cobrador de peatges” Salvador Alemany) reclamant "copagaments", pòlisses, taxes… algú (i millor que algú: moltes, moltes persones) s’han de posar DEMPEUS i dir que ja n’hi ha prou.
Això és el que hem vingut a fer aquí: a dir que des de DEMPEUS considerem la salut una manera de viure personal i col•lectiva autònoma, plena, solidaria i harmònica amb la societat i l'entorn… I un dret de ciutadania... I que la salut és també participació... i és sempre pública... Per això ens trobem avui aquí els amics i les amigues que han pogut venir amb d’altres que són absents però que ens demanen fem constar que ens acompanyen i ens donen suport.
Començant pels amics que no han pogut ser-hi: Fabian Estapé que des de León dona suport a DEMPEUS i a la lluita contra la privatització de l’aigua d’aquella ciutat, Pilar Bardem, la magnífica actriu i Lourdes Beneria, economista, feminista, catedràtica de Cornell, el filòsof Josep M. Terricabras, la sociòloga Anna Alabart, el professor de ciències polítiques Miquel Caminal, la psicòloga Montserrat Moreno, i l’actor Lluis Marco (que és també el metge més cèlebre de la televisió, el d’Hospital Central), i el President de la Comissió de Sanitat del Parlament Espanyol, Gaspar Llamazares, que no ha pogut, en el darrer moment, estar amb nosaltres…i des de distàncies virtuals el periodista i escriptor Miguel Jara, amb el seu valent bloc AMOR-HUMOR-ACCION, Fernando Comas, de Pharmacoserias, i l’estimada Eva, malalta de SQM, SFC i FM, des del seu bloc NO FUN. Es confortable sentir el seu suport quan sabem que la lluita que tenim per endavant, i que és digna i justa, no serà fàcil….
Sobre les persones presents: l’agraïment més sincer és per a totes… No sols perquè la sala està plena de gom a gom, sinó per la vostra qualitat de societat civil organitzada per la igualtat des del feminisme, la classe, la defensa de la salut o de lo públic.... Impossible mencionar-vos a tots i a totes... Voldria assenyalar la presència de companys i companyes de la CONFAV, del món sindical i municipal, d’alts càrrecs dels departaments de Relacions Institucionals i Participació i de Presidència, i de companys diputats d’ERC i d’ICV-EUiA i del senador Nuet. Moltes gràcies també a vosaltres!
Avui hem vingut a parlar de salut i de democràcia sense anècdotes, en profunditat. Hem vingut a superar la divisió radical que es vol crear entre salut, economia i política, i anar poc a poc aconseguint que entre tots i totes quedi ben clar que una societat que no tracta bé a les seves persones malaltes, que els hi escatima medicaments, retalla investigació, privativa serveis, tampoc tracta bé, també escatima i també retalla i privatitza la democràcia…
I dit això, s’obre la sessió….



Més informació al bloc de DEMPEUS

Acte presentació DEMPEUS – Ateneu Barcelonès 19 de febrer de 2009

Mètode i programa
Començar junts i acabar plegats
Ser concisos, no pesats. Ser puntals, clars, útils = saludables
..i poètics, i si es pot una mica divertits, doncs només l’amor i l’ humor ens permeten abordar, acostar-nos als grans/ pocs/ temes transcendentals.
....
INTERVENCIÓ TONI BARBARÀ.-

- En uns minuts voldria presentar-vos la criatura. Respondre sobre “Dempeus”: què és, i què no és?, qui som?, perquè?, com?, quan?

- Què és ? : un col•lectiu de persones que subscrivim el Manifest que avui us presentem en defensa del caràcter públic del Sistema Nacional de Salut.
No naixem solament per anar “en contra de”, que per suposat, sinó
també per avançar a favor de la salut i la sanitat pública.
Tanmateix hi ha una pila de coses que denunciem i Contra les que ens posicionem “dempeus”: - La Ley 15/1997 a l’Estat i que permet la Privatització de la sanitat, o la llei catalana 8/2007, el tractament de la salut com una mercaderia, els mètodes de gestió pretesament moderns que imposen criteris economicistes i prioritzen el benefici i el negoci al dret salut, el fatalisme i la manipulació pseudocientífica que estova les defenses socials, l’engany que suposa predicar bondats i complementarietat d’allò públic i privat per permetre la derivació dels recursos públics cap a empreses de lucre, la voluntat de ficar més i més les mans privades al calaix dels pressupostos nodrits amb els nostres impostos, la massificació i deshumanització de la salut i la sanitat, les desigualtats també en salut i en especial les inequitats per motiu de gènere, classe, origen o discapacitat... i tantes més coses.
Però ens pronunciem activament Pro, a favor de –ubicar la salut en totes les polítiques, sumar i fer xarxa ciutadana participativa i empoderada, recuperar els conceptes i els llenguatges que permetin decidir a la ciutadania, retornar l’esperança d’una vida més saludable i feliç, actuar i participar a tots els factors determinants de salut, reforçar la humanitat i la solidaritat en les relacions, millorar la prevenció , la promoció de la salut i també la utilització del sistema públic, reivindicar la preeminència, qualitat, estabilitat i pertinença d’ allò públic.


- Perquè Salut i no Sanitat ?? Definició de Salut, com molt més que no pas la simple negació de malaltia, ni tampoc reduïda en exclusiva a les atencions personals de caràcter mèdic – sanitari sinó com “aquella manera de viure, personalment i col•lectiva, autònoma, joiosa, plena, solidaria i harmònica amb un/a mateix/a, amb la resta de persones i amb l'entorn” . Ens orientem decididament a treballar en tots i cadascun dels anomenats “Determinants” en salut veritables factors decisoris i des de la triple vesant biològica, psicològica i social. És el treball i les seves condicions, alimentació, medi ambient, cultura,estil de vida, el que genera salut o malaltia. En el terreny de les atencions sanitàries reivindiquem una medicina a mida més humana i solidaria.

- Qui ?? Persones: que diem...
• SÍ a ser: sobiranes, fermes, dignes, erectes, respectuoses i respectades, insurrectes, insurgents, amatents, pacients -impacients, crítiques i autocrítiques, generoses, exigents, solidaries, ...ciutadanes de ple dret.
• No a ser: submises, súbdites, subalternes, resignades, entregades, pessimistes, passives, fatalistes, vençudes, egoistes, individualistes, ni malalts experts ni vocacionals, ni babaus, ni consumidors de pastilles, ni clients d’empreses sanitàries...(i encara menys del sistema públic, que és nostre)

- Perquè li diem “Dempeus” ?? Previ al primer pas, cal incorporar-se, posar-se dret, alçar-se, dempeus. Estar dempeus significa i expressa una actitud, vol dir en llenguatge gestual “aixecar-se”, revoltar-se. Entre nosaltres, persones estirades per un cansament insuportable, ajagudes per l’ofec, arronsades per la por i la incertesa, encorbades pel dolor... però que han decidit posar-se “Dempeus”.
Ens agradaria contagiar ciutadania per tal es posi també dempeus reivindicant altres drets i serveis públics. Deia Jiddu Krishnamurti: “no és signe de salut, el estar ben adaptat dins una societat malalta.

Com ?? De forma participativa, oberta, transversal, multidisciplinària, sense primacies prèvies, ni per les bates blanques, empíricament, amb rigor, aprenent, sumant, creant noves complicitats i sinèrgies... “les coses de la salut són massa importants per deixar-les en mans dels metges”
Oferint, animant a la creació de Grups de Treball autònoms, quan es manifesten i troben dues o més persones interessades per una determinada temàtica: món del treball, barris saludables, finançament, fibromialgia i SFC, salut mental, farmàcia, dona, vellesa, associacions.

On ? A tot el territori de Catalunya, doncs encara que el tronc central hagi emergit a Barcelona aspirem a una “disseminació”, a una mena de “pol•linització no al•lergènica” a ciutats i comarques on existeix ja xarxa associativa, on hi reivindicacions locals pendents, on puguem endegar aquestes trobades.
Quan ?? Superada la necessària fase de gestació, des d’avui Dempeus és una realitat pública. Ha estat un part eutòcic. Disposem dels registres i estatuts pertinents, i funcionem a partir del grup promotor, amb les portes obertes...sense pauses i refermant avenços, dempeus. Contestant d’immediat les continuades provocacions i les invitacions emeses pels agents privatitzadors, en totes les seves conegudes formes i modalitats. La més recent, ja comentada del filantrop i benefactor prohom i factòtum del Cercle d ‘Economia demanant copagaments i taxes sanitàries per fer front a la crisi, o tots els pronunciaments sospitosament reiteratius de les patronals, corporacions privades i empreses del sector, i fins les molt properes Jornades a Madrid de col•laboració públic – privat promogudes pel Consejero de Sanidad de Madrid, Sr. Güemes. I hem de dir que arribem a comprendre, malauradament, aquestes iniciatives en territori Aguirre, però no ho entenem, i això ens fa mal a Catalunya i amb el seu govern.
Acabo amb un missatge nítid: Els diners públics són per a serveis públics. Si la nostra oposició a les fórmules de REpagament són frontals i per principi, en aquests temps de crisi i dificultats esdevindrien especialment agressives i intolerables. No acceptem RE-pagar el que ja hem pagat.

Reivindiquem , en fi, l’ exercici ple de la nostra ciutadania, l’ aspiració a la felicitat, la dignitat i la solidaritat.
Això vol dir el dret a la Salut. I ho fem DEMPEUS !! ...

Toni Barbarà, 19 de febrer de 2009

Així em parlava la meva avia, dona de poques misses i moltes hores treballant al camp. Una bona dona, humil i arribada des del seu petit poble, allà on renegaven dient: “Viva la Virgen del Pilar, mecagoen Dios!”
Avui, no puc evitar-ho - ni ho vull – toca tractar de rates de sagristia. Parlar de la Santa Mare Església, bàsicament en versió Catòlica, Apostòlica i Romana.
I vagi per davant, des de la meva confessa laïcitat neuronal (sobrevinguda malgrat una educació (?) o ensinistrament en col•legi i morals religioses), que vull manifestar el més gran dels respectes per aquelles persones, -ni hi ha, i en conec- , que professen una pràctica i una creença religiosa autèntica. Els anomenen, per distingir-los, (- o separar-los, que mai no he acabat d’entendre-) cristians de base. Una mena de “puta base” en versió civil –domèstica – malparlada. Son gents a contracorrent que malgrat el poder de la jerarquia es situen com a seguidors del mestre Jesus Crist, del qui en fan exemple i guia per les seves vides i les seves coherències… la qual cosa no és gents fàcil. Fins i tot més de quatre proclamen la seva doble militància, que no veuen com antagònica ans tot el contrari: són cristians i marxistes.


Aclarit queda doncs que la resta de l’article ja no seguiré parlant d’aquest companys/es entranyables, sinó de l ’altra cosa. De les rates campants des de la Institució, la Jerarquia, la Església Oficial, la que té Estat, Ambaixadors, milers de capitosts coronats per birrets de colors, túniques macro- embotonades- també de colors- , palaus episcopals, joies ancestrals, imatges embolicades d’or davant les que s’agenollen fins sagnar pobres de solemnitat, o no i que anomenen ramat. Blasmo dels integristes que confronten el seu Deu amb tots els altres Deus, i amb la ciència…i amb la humanitat i la solidaritat i la justícia. I em malfio dels qui prediquen conformitat als humils per accedir a un paradís celestial de dubtosa realitat... mentre converteixen l'Estat del Vaticà en un paradís fiscal material i bancari a la terra pels poderosos.
I l’avia que se’ls creia: “Escolta, fill, el que diuen i fes-los cas, però no facis el que ells fan”. “ A missa mai aprendràs res de dolent”. I avui en parlo perquè, són encara noticia cada dia:
Les aportacions dels espanyols/es, via casella 0’7 % de l’ IRPF es manté i supera a les ONGs. Els bisbes es confesen uns ” mileuristes” més.
El fundador dels Legionarios de Cristo Rey, Marcial Macien ha estat destituït pel seu ex- amic Ratzinger per pederasta i corruptor. Els seus seguidors manifesten que “El que compta és la seva obra, no les seves debilitats carnals”.
La jove Eluana ha pogut finalment alliberar-se de les màquines que no li permetien completar la seva mort dignament, durant 17 anys. La jerarquia catòlica, el Vaticà i Berlusconi refermen la seva campanya contra la seva família i els titllen d’ assassins.
Més de la meitat dels britànics no accepten la teoria de la evolució de les especies de Darwin i es reconeixen en explicacions “creacionistes” tal com apareixen a textos religiosos.
I podríem seguir amb una crònica de les guerres entre els diferents Deus en litigi, i els seus respectius feligresos. Tot fent notar que aquí, dels “nostrats” integristes en diuen bons practicants.
Jo, inevitablement, al ser metge, ja no soc “practicant”, i la meva dedicació vital a una tal vocació m’ ha permès de gaudir d’algunes anècdotes profundament laiques i/o negacionistes. Com quan una avia, no la pròpia, malalta i pacient addicta, em reconeixia que quan les amigues li senyalaven el risc d’anar a un metge-comunista, ella els responia que ben al contrari doncs “com ell (jo) no creia en l’altra vida faria tot el possible per conserva-la en aquesta”. Quan calien espiritualitats i cerimònies ja anava al Sr. Rector.
Quanta sapiència si escoltéssim una mica més a les nostres persones grans, majors, velles, estimades, sobrevivents… Amén. Salut i rateres !
Toni Barbarà

NO T’HO PERDIS ! NO DEXIS QUE T’HO EXPLIQUIN !
SIGUES PRESENT EN VIU I EN DIRECTE EL DIA QUE ES PRESENTA EN SOCIETAT L’ASSOCIACIÓ DE GENT “DEMPEUS PER LA SALUT PÚBLICA”.
QUE JA VA SENT HORA QUE LA CIUTADANIA MÉS CONSCIENT I CONSEQUENT ES POSI DEMPEUS I RECLAMI EL SEU PAPER I LA SEVA SOBIRANIA !
EL 19 A LES 19. FES SALUT, FENT SALUT I PARTICIPANT !! ENS VEIEM A L'ATENEU...