El post que reprodueixo al final i amb que tanco aquesta entrada a la Ratera il•lustra sobre moltes coses al respecte de la salut. Si més no expressa amb nitidesa que la batalla per la salut pública – llegir: sistema públic de salut – no està ni de bon tros guanyada, tampoc a casa nostra, i que les dimensions i excel•lències del “pastis” lucratiu són tan brutals que expliquen com qualsevol intent d’ avanç cap a la universalització de l’atenció sanitària – cas Obama als EE.UU. – desfermen una virulenta campanya d’atacs, mentides i calumnies sostingudes, finançades i organitzades per la conjunció reaccionaria dels lobbys asseguradors, industria mèdic - farmacèutica, empreses sanitàries i de serveis, interessos financers, gran banca, i tota mena de corporacions i personatges del neoliberalisme més virulent.
Es podria pensar que a Espanya, i Catalunya en concret, estem lliures d’aquesta onada mercantilitzadora i privatitzadora...si fins i tot som l’exemple a seguir segons el mateix Obama. Que ningú se’n refiï ni un pèl !! Desprès de un parell de globus sonda mitjanament contestats des de certes posicions de la societat civil i algunes forces socials, sindicals i polítiques de les esquerres i/o des del compromís pels drets humans i la salut entesa com a dret universal, hores d’ara, la labor de penetració insistent i continua així com la sistemàtica pol•lució mediàtica tornen a la càrrega i les seves capacitats i mitjans són realment temibles. Diuen exercir el seu legítim paper democràtic de pressionar- sensibilitzar a les instàncies públiques i de govern cap als seus igualment legítims interessos... i certament se’n surten amb notoris resultats d’intoxicació de l’opinió pública i de debilitament –cansament de les defenses socials i polítiques dels serveis públics.
En aquesta contrareforma crònica i sostinguda la perversió i la desnaturalització del llenguatge no és una batalla menor. Hem escrit força al respecte i potser només tocaria ara recordar com ens han “modernitzat” – o intenten fer-ho- els conceptes i les idees: es parla de “producte”, “provisió i compra” “noves formes de gestió”, col•laboració públic -privat, mercat de la salut, governançes varies i consorcis sense més aclariments sobre l’afany de lucre o no, lucre altrament dit beneficis empresarials o negoci, model català mixt de sanitat, eficiència, flexibilitat i adaptabilitat de cobertura sempre a la baixa, correccions de la demanda, participació social ordenada i acreditada, sostenibilitat econòmica com a pre- determinant, polítiques de recursos humans, rendibilitat del sistema, necessitat de garantir un possible futur del sistema passant per renúncies acceptades avui, culpabilització d’un suposat abús i mal ús als pacients així com del desordre en l’ús de mitjans públics, a coparticipació responsable...copagaments futurs, justos i inevitables ...
I ara la gran estrella del firmament neoliberal: la INDUSTRIA DE SALUT entenent per “industrial” aquell conjunt de processos i activitats que tenen com a finalitat transformar matèries primeres en productes elaborats, en forma massiva... Sabríeu dir quines son les matèries primeres en salut ?? i Quins els productes elaborats ?? i quins els industrials ??
La Sra. Consellera devia provocar veritables allaus de secrecions salivals i gàstriques en explicar la suculència del mercat a tan receptius personatges. Un convit obert a les “legítimes ànsies” empresarials- industrials més ràncies, i també però, representatives de la societat catalana, i de més enllà, presents a tiberis com el descrit al post.
Quina por !! Apleguem files, tanquem defenses, esmolem ben bé les eines que venen...
Salut !! DEMPEUS per la Salut Pública ... ( i dempeus és una actitud insurgent i responsable que no tan sols una posició. També les persones horitzontals per enllitades, les arronsades pel dolor, i les assegudes a cadires de rodes, són DEMPEUS... i més que ningú). Toni Barbarà
...Segueix...
El post referit:
La salut no té preu, Sra. Geli, té valor!
Tot i no complir els requisits exigits per aquesta selecta trobada que recull El Periódico i que comenta en el seu post la companya Àngels Martínez Castells,… tot i no ser socis de la Associació Espanyola de Directius, ni freqüentadors del Circulo Ecuestre de Barcelona, ni practicar això de la corbata en excés (quina és la versió femenina del tal additament indument ari ?)… tot i preveure que la Sra. Geli en diria alguna de grossa en tan provocador i acollidor ambient… Tot i no haver estat convidats per ningú, òbviament, DEMPEUS també opina, DEMPEUS també és “societat civil”, i “Participativa” , i "opinadora" , i per tant aquí va la reproducció de la entrada de la nostra Presidenta ( i si voleu també el comentari al peu del nostre Secretari). Bon profit i no us taqueu amb la sopa de porros… Salut ¡!
El VALOR de la salut, i el seu PREU al Círculo Ecuestre
Del bloc Punts de vista d'Àngels Martínez i Castells Ai, senyora Consellera, si a aquestes alçades encara no distingim entre valor i preu (sobre tot en salut) i ens apuntem "de seguida" a empassar-nos les pastenagues que ens ensenyen ex-assessors dels especuladors mercats de futurs com en Ramon Adell... on anirem a parar?
Qui no ho ha entès encara és la consellera Marina Geli, sobre tot si hem de fer cas al bitllet d'opinió de Josep Maria Ureta que publica l'edició catalana de El Periodico de 24 de setembre. Diu així:
La salut té preu.- Josep-Maria Ureta
"Per escoltar Marina Geli, consellera de Salut, al Círculo Ecuestre de Barcelona s’havien de complir tres requisits: ser soci de l’Associació Espanyola de Directius –amb fort pes català– portar corbata i preveure que la doctora Geli supervisaria si el menú era l’adequat a la dieta mediterrània. A la primera condició, van complir uns 50 socis. A la segona, tots, algun queixós que ahir fos el primer dia d’exigència de la peça penjant, que arriba amb la tardor, igual que el menú: sopa de porros, galtes de vedella i minestra de fruites. Aprovat alt.
Geli va optar per un discurs en el qual no apareixia–¡visca!– la grip A. «Hem de tornar a ser un país industrial», va ser la visió macroeconòmica. La novetat és que en aquell concepte hi va incloure la «indústria de la salut», prenent com a referència del sector secundari l’eficiència i la creació de benefici social i econòmic perquè «la salut sigui una locomotora». On s’ubica un hospital, es crea teixit econòmic. I si és comarcal (Puigcerdà, Tremp, Igualada), més. I si se sap actuar com la indústria agroalimentària –des del producte de la terra de qualitat fins al seu envasat i distribució o els restaurants amb estrelles–, el cicle virtuós es completa. En el cas de Catalunya i el seu singular model de cooperació públicoprivada en la provisió de serveis sanitaris, Geli va recordar els èxits d’estar en els circuits mundials d’excel•lència –noms com els investigadors Massagué i Izpisua són indiscutibles–, ser seu de congressos internacionals («després del de cardiologia a l’agost els taxistes em feien l’onada») i l’alta capacitat de compra de serveis del seu departament per encunyar un concepte ben explícit: la salut és una economia d’arrossegament, genera activitat en tots els sectors.
Va complir, per tant, amb l’exigència del president d’AED, el catedràtic Ramon Adell, que en la seva presentació va avisar que «no podem ser bons en tot, s’ha de triar en quins camps». Va dir això de la indústria de la salut i Geli s’hi va apuntar de seguida...." ...


RSS
Facebook
Twitter



