La Ratera

El post que reprodueixo al final i amb que tanco aquesta entrada a la Ratera il•lustra sobre moltes coses al respecte de la salut. Si més no expressa amb nitidesa que la batalla per la salut pública – llegir: sistema públic de salut – no està ni de bon tros guanyada, tampoc a casa nostra, i que les dimensions i excel•lències del “pastis” lucratiu són tan brutals que expliquen com qualsevol intent d’ avanç cap a la universalització de l’atenció sanitària – cas Obama als EE.UU. – desfermen una virulenta campanya d’atacs, mentides i calumnies sostingudes, finançades i organitzades per la conjunció reaccionaria dels lobbys asseguradors, industria mèdic - farmacèutica, empreses sanitàries i de serveis, interessos financers, gran banca, i tota mena de corporacions i personatges del neoliberalisme més virulent.
Es podria pensar que a Espanya, i Catalunya en concret, estem lliures d’aquesta onada mercantilitzadora i privatitzadora...si fins i tot som l’exemple a seguir segons el mateix Obama. Que ningú se’n refiï ni un pèl !! Desprès de un parell de globus sonda mitjanament contestats des de certes posicions de la societat civil i algunes forces socials, sindicals i polítiques de les esquerres i/o des del compromís pels drets humans i la salut entesa com a dret universal, hores d’ara, la labor de penetració insistent i continua així com la sistemàtica pol•lució mediàtica tornen a la càrrega i les seves capacitats i mitjans són realment temibles. Diuen exercir el seu legítim paper democràtic de pressionar- sensibilitzar a les instàncies públiques i de govern cap als seus igualment legítims interessos... i certament se’n surten amb notoris resultats d’intoxicació de l’opinió pública i de debilitament –cansament de les defenses socials i polítiques dels serveis públics.
En aquesta contrareforma crònica i sostinguda la perversió i la desnaturalització del llenguatge no és una batalla menor. Hem escrit força al respecte i potser només tocaria ara recordar com ens han “modernitzat” – o intenten fer-ho- els conceptes i les idees: es parla de “producte”, “provisió i compra” “noves formes de gestió”, col•laboració públic -privat, mercat de la salut, governançes varies i consorcis sense més aclariments sobre l’afany de lucre o no, lucre altrament dit beneficis empresarials o negoci, model català mixt de sanitat, eficiència, flexibilitat i adaptabilitat de cobertura sempre a la baixa, correccions de la demanda, participació social ordenada i acreditada, sostenibilitat econòmica com a pre- determinant, polítiques de recursos humans, rendibilitat del sistema, necessitat de garantir un possible futur del sistema passant per renúncies acceptades avui, culpabilització d’un suposat abús i mal ús als pacients així com del desordre en l’ús de mitjans públics, a coparticipació responsable...copagaments futurs, justos i inevitables ...
I ara la gran estrella del firmament neoliberal: la INDUSTRIA DE SALUT entenent per “industrial” aquell conjunt de processos i activitats que tenen com a finalitat transformar matèries primeres en productes elaborats, en forma massiva... Sabríeu dir quines son les matèries primeres en salut ?? i Quins els productes elaborats ?? i quins els industrials ??
La Sra. Consellera devia provocar veritables allaus de secrecions salivals i gàstriques en explicar la suculència del mercat a tan receptius personatges. Un convit obert a les “legítimes ànsies” empresarials- industrials més ràncies, i també però, representatives de la societat catalana, i de més enllà, presents a tiberis com el descrit al post.
Quina por !! Apleguem files, tanquem defenses, esmolem ben bé les eines que venen...
Salut !! DEMPEUS per la Salut Pública ... ( i dempeus és una actitud insurgent i responsable que no tan sols una posició. També les persones horitzontals per enllitades, les arronsades pel dolor, i les assegudes a cadires de rodes, són DEMPEUS... i més que ningú). Toni Barbarà
...Segueix...

El post referit:
La salut no té preu, Sra. Geli, té valor!
Tot i no complir els requisits exigits per aquesta selecta trobada que recull El Periódico i que comenta en el seu post la companya Àngels Martínez Castells,… tot i no ser socis de la Associació Espanyola de Directius, ni freqüentadors del Circulo Ecuestre de Barcelona, ni practicar això de la corbata en excés (quina és la versió femenina del tal additament indument ari ?)… tot i preveure que la Sra. Geli en diria alguna de grossa en tan provocador i acollidor ambient… Tot i no haver estat convidats per ningú, òbviament, DEMPEUS també opina, DEMPEUS també és “societat civil”, i “Participativa” , i "opinadora" , i per tant aquí va la reproducció de la entrada de la nostra Presidenta ( i si voleu també el comentari al peu del nostre Secretari). Bon profit i no us taqueu amb la sopa de porros… Salut ¡!
El VALOR de la salut, i el seu PREU al Círculo Ecuestre
Del bloc Punts de vista d'Àngels Martínez i Castells Ai, senyora Consellera, si a aquestes alçades encara no distingim entre valor i preu (sobre tot en salut) i ens apuntem "de seguida" a empassar-nos les pastenagues que ens ensenyen ex-assessors dels especuladors mercats de futurs com en Ramon Adell... on anirem a parar?
Qui no ho ha entès encara és la consellera Marina Geli, sobre tot si hem de fer cas al bitllet d'opinió de Josep Maria Ureta que publica l'edició catalana de El Periodico de 24 de setembre. Diu així:
La salut té preu.- Josep-Maria Ureta
"Per escoltar Marina Geli, consellera de Salut, al Círculo Ecuestre de Barcelona s’havien de complir tres requisits: ser soci de l’Associació Espanyola de Directius –amb fort pes català– portar corbata i preveure que la doctora Geli supervisaria si el menú era l’adequat a la dieta mediterrània. A la primera condició, van complir uns 50 socis. A la segona, tots, algun queixós que ahir fos el primer dia d’exigència de la peça penjant, que arriba amb la tardor, igual que el menú: sopa de porros, galtes de vedella i minestra de fruites. Aprovat alt.
Geli va optar per un discurs en el qual no apareixia–¡visca!– la grip A. «Hem de tornar a ser un país industrial», va ser la visió macroeconòmica. La novetat és que en aquell concepte hi va incloure la «indústria de la salut», prenent com a referència del sector secundari l’eficiència i la creació de benefici social i econòmic perquè «la salut sigui una locomotora». On s’ubica un hospital, es crea teixit econòmic. I si és comarcal (Puigcerdà, Tremp, Igualada), més. I si se sap actuar com la indústria agroalimentària –des del producte de la terra de qualitat fins al seu envasat i distribució o els restaurants amb estrelles–, el cicle virtuós es completa. En el cas de Catalunya i el seu singular model de cooperació públicoprivada en la provisió de serveis sanitaris, Geli va recordar els èxits d’estar en els circuits mundials d’excel•lència –noms com els investigadors Massagué i Izpisua són indiscutibles–, ser seu de congressos internacionals («després del de cardiologia a l’agost els taxistes em feien l’onada») i l’alta capacitat de compra de serveis del seu departament per encunyar un concepte ben explícit: la salut és una economia d’arrossegament, genera activitat en tots els sectors.
Va complir, per tant, amb l’exigència del president d’AED, el catedràtic Ramon Adell, que en la seva presentació va avisar que «no podem ser bons en tot, s’ha de triar en quins camps». Va dir això de la indústria de la salut i Geli s’hi va apuntar de seguida...." ...

Com el calendari diu que s’ha acabat l’agost, com ja hem tornat de les vacances familiars, per cert “prova superada” , com ja els dies són més curts i la xafogor no tan insuportable… diem estar davant la fi de l’estació estival i enfilant la tardor. Una tardor, que per variar, aquest any haurà de ser calenta i més que calenta donades les circumstàncies i previsions que belluguen.
Altres símptomes que s’acaba l’estiu i les vacances són una sobtada irrupció de canvis indumentaris arreu. Treuen el nas els primers jerseis i alguna americana. Comença a minvar el nombre i lleugeresa de les sandàlies d’uniforme estiuenc i que ens han ofert un veritable espectacle podològic: us heu entretingut al metro o al bus a repassar els calçats d’estiu del personal ? En el meu cas, moltes hores de transport públic i molta curiositat tafanera i voyeur, em permeten suggerir-vos, queda poc o ja l’estiu proper, un entretingut itinerari inventariant peus de mil formes i deformes, xancletes de tota mena i impossibles subjeccions, laques, fongs, anells i altres additaments peu- digitals…un espectacle gratuït, legal i en el límit pecaminós o de les bones costums !
Els centímetres de pell a la vista es redueixen ja cada dia més i es van ocultant epidermis explícites i també, ja de pas, una munió de metalls perforant plecs i superfícies, pírcings en diuen d’aquesta pràctica tan extremadament original com individualitzadora de l’individu front el grup amorfa o la massa… Menys pell, significa que ara ja tan sols es mostren parts incomplertes dels tatoos que en forma epidèmica ens han envaït aquests darrers mesos…
Punt i apart: el tatoos. Aquesta sí que ha estat una autèntica pandèmia que a més deixarà seqüeles tota la vida epidèrmica dels cofois tacats transgressors i postmoderns seduïts per una tal moda pigmentaria. Permeteu que m’aturi un parell de línies amb aquesta dèria personal, però és que em costa d’entendre com persones porugues i senzillament garratibades davant una xeringa de laboratori d’anàlisi son capaces de resistir manipulacions, punxades, dolor, suor…i factura a mans d’un taxidermista amb ínfules d’artista de lloguer. No puc arribar a quadrar que passa perquè un drac oriental o una sanefa àrab o unes lletres gòtiques, o una taca del test de Rochard s’instal•lin per sempre més a part o molta part del cos d’ algú amb la sola finalitat de ser vistos i/o admirats per la seva bellesa…que sovint no tenen. Sí he vist com queden les dehiscències dèrmiques amb el pas del temps/anys quan van perdent color, lluentor, i missatge si era el cas. He presenciat a les consultes mediques la juguesca d’ haver d’ insistir algú per aixecar la samarreta i llavors mostrar una esquena de sexagenari amb el clàssic “amor de madre” ,o un avantbraç de ex mariner amb el rostre d’una dona cabells al vent, o també un ex legionari amb un Crist (Gran Poder ?) al pit. D’aquí a uns anys les pigmentacions de colors incrustades a flacideses i plecs cutanis seran un mal record d’aquell estiu del 2009 quan submergits dins una dura crisi ens vam obsequiar amb un tatuatge a peu de costa amb la parella d’aquella embogida nit d’estiu, aquell/a company/a que ja ni recordarem com es deia. És una història repetitiva de milers de joves d’aquesta part del mon que freqüento, passotes en política, escèptics en allò social, hedonistes , nihilistes en una fuga a es palpentes de la insofrible crueltat quotidiana, i sense rastre de llum a l’horitzó.
I vaig lligant amb la calentor social…


I vaig lligant amb la calentor social… Les dades macabres d’un 24 % de joves que “oficialment” ni treballa, ni estudia, ni… Un de cada quatre joves, tatuats o no, son consumidors consumits d’una societat que no els necessita ni els vol i tan sols el adula com objectes de mercat. Ja em direu si aquesta no és una dada terrible. Quasi tan com les xifres de l’atur, de les persones que viuen excloses socialment, de les addiccions a tota mena de substàncies i conductes patològiques, de la violència de gènere, de l’individualisme ferotge i selvàtic, de la tristesa i la desesperança disfressada d’orgia i festa tumultuària…
Tardors calentes eren aquelles de fa uns anys en que s’ apuntaven algunes confrontacions sociopolítiques pendents o simplement ajornades uns mesos per un inici de curs programat.
Avui la llista d’estralls que la crisi ens està deixant comença a provocar un canvi d’escenari, i passem de la calentor a la fredor gèlida, al “menfotisme” i l’escapada individual “com sigui” al preu que sigui, al silenci profund dels clams orquestrats, a més por, a més inseguretat, més precarietat, més paràlisi, a una mena de preludi de rigor mortis. Una esgarrifança quan arribarem a la porta de la feina… oberta ?, amb llista de treballadors “regulats” ?. Una dolor físic quan ens arribarà la carta de la caixa amb les despeses impossibles - que un dia és un dia- a la salut de la targeta de crèdit. Un debat crispat al voltant de la diada de l’ 11 de setembre aquest cop amb referèndum independentista local inclòs i amb feixistes en peu de creuada. Una grip A, nova com la vella, que sembla que ens ha de matar a no sé quants si no accedim a una vacuna que estan fabricant a corre-cuita diversos laboratoris farmacèutics que ja han venut la criatura abans d’obtenir-la i ves a saber quina mena de producte ens col•locaran… Una debat mediàtic sobre la prostitució a Barcelona, és a dir sobre les dones i homes, persones que han de comerciar amb el seu cos a peu de carrer i en la frontera de la legalitat i la ferum de la exclusió social, la misèria i la explotació… no confondre pas amb aquelles “estrelles” de la tele i les revistes del cor que llueixen cossos de disseny quirúrgic, i les seves insuficiències neuronals i absències morals a platós de programes escombraria tan vergonyants com de més èxit rutilant. Que malgrat les modernitats preteses l’eix socioeconòmic tot ho traspassa, i la diferència entre una mala puta i una estrella famosilla i model de companyia, és la mateixa que hi ha entre el “moro de merda” i el “senyor petroler àrab”, entre un “negre pringat” i un “esportista milionari de color”, i resideix exclusivament en la bitlletera i el poder.
I així, entretinguts, ocupats amb les mosques, badant d’inanició, embrutits i desinformats per tanta notícia informativa, esternudant reprimits, i mirant acollonits al nostre voltant ens preparem a submergir-nos en l’estrès post-vacacional, qui pugui, i a transitar la crisi amb brots verds i multicolors per a les economies resistents i imaginatives ( quins pebrots !) ...
Una tardor crítica que cal sobreviure… Viure i perviure fins que un dia ens emprenyarem molts i moltes, i en posem DEMPEUS i desprès de proferir un renec pecaminós ens agafem de braços i mans i comencem a caminar endavant, ferms, segurs, sense aturada, mirant el futur de cara, revolucionats, revolucionaris, esperançats. Com ho va fer un cert poble allà pel 1917... llavors sí serà un tardor calenta !!
Salut !!
Toni Barbarà

DEMPEUS per la salut pública s'adhereix a la campanya contra la imatge apocalíptica de la Grip A. Per això oferim aquesta informació d'Acta Sanitària, de la qual som seguidors habituals, i la llista de blocs que s'han afegit a aquesta iniciativa.

LOS PRINCIPALES 'BLOGUEROS' DEL SECTOR SANITARIO, CONTRA LA IMAGEN APOCALÍPTICA DE LA GRIPE A


Madrid 03/09/2009 Una treintena de profesionales de la sanidad, autores de los blogs más importantes del área en castellano, han elaborado un documento que han decidido difundir de manera simultánea en sus páginas web con la finalidad de ofrecer a los ciudadanos una información veraz, clara, precisa y fiable sobre la gripe A, a fin evitar el estado de alarma, "hoy en día innecesario", generado entre la opinión pública pues, "esto no supone un Apocalipsis de la salud".
Después de esta primera aparición pública, este grupo publicará en sus blogs un decálogo de medidas organizativas que proponen a las administraciones sanitarias ante un previsible aumento de la actividad asistencial en los servicios sanitarios debido al incremento de casos de gripe por el virus pandémico. Una gran parte de los blogueros participantes son médicos de familia o generales y pediatras que prestan asistencia directa a pacientes, si bien también los hay dedicados a las urgencias, docencia y gestión, así como farmacéuticos, economistas e incluso estudiantes de Medicina. El documento va a ser traducido a 10 idiomas y los internautas de otros países se van a sumar a la causa.

Actuación frente a mensajes insensatos
Según explican en sus portales de Internet los promotores de esta iniciativa, durante los últimos meses los profesionales sanitarios que mantienen un blog han reflejado en los mismos la inquietud social existente ante esta patología y, con mayor o menor sentido crítico, han plasmado en forma de entradas y comentarios su visión de los hechos y una serie de noticias que se iban gestando en torno a la enfermedad. Ahora, dado el estado de alarma generalizada, han decidido pasar a la acción pues, aseguran, la clave está en que la gente quiere saber lo que su médico opina, más allá de los dimes y diretes entre los políticos y los medios de comunicación.

En el encabezado de este documento conjunto, que a partir de hoy puede leerse en las 32 bitácoras partícipes de la iniciativa, sus autores recuerdan que, cuando en 2005 la OMS pronosticó que podrían morir de gripe aviar hasta siete millones de personas, se desató el pánico en el mundo; la realidad dio a conocer un una cifra bastante inferior, 262 muertes. "Con la gripe A conviene no repetir el mismo error. Es absurdo tener pánico frente a la gripe A si nos va a afectar a la mayoría sólo de forma leve". Bajo esta premisa, el documento pone el énfasis en la necesidad de evitar crear esta alarma y en identificar correctamente los síntomas, qué medidas adoptar y cómo tratarla. Sencillamente, explican que ante esta patología conviene hacer lo que siempre se hace ante la gripe, "cuidarse con prudencia y tranquilidad, buena hidratación, alimentación e higiene, y recurrir al médico cuando haya síntomas de importancia".

Un Apocalipsis de la salud
Vicente Baos, médico de familia y autor del blog 'El Supositorio', explicó a 'Acta Sanitaria' la importancia de que los sanitarios, quienes verdaderamente saben lo que sucede en el día a día de las consultas, ofrezcan de primera mano su propio punto de vista, una realidad, por otro lado, algo alejada de la ofrecida por los organismos oficiales. "La calma es un mensaje fundamental y precisamente parece que cuanto más hablan los políticos, menos tranquilidad hay". El doctor pidió serenidad y responsabilidad, "pues de nada sirve el barullo, el miedo y la histeria, ni hacer creer que esto es un Apocalipsis de la salud".

Baos, algo crítico con la idea de otorgar un papel tan determinante a las vacunas de la Gripe A, aunque sin restar la importancia que merecen, advirtió que tres de cada diez pacientes que las reciban se contagiarán de todos modos. Entre otras cuestiones, señaló que éstas debe administrarse en dos dosis, con un margen de tres semanas, mientras que los anticuerpos tardan seis en generarse y, por lo tanto, en ese intervalo pueden contraer igual la enfermedad. Asimismo, aseguró que, mientras el Ministerio se ha gastado millones de euros en una campaña preventiva que aparecerá en los medios de comunicación, los blogueros han invertido únicamente su tiempo y conocimientos con el mismo objetivo.

Arantxa Mirón Millán

VER: Cuadro de 'blogueros' participantes

Font: Acta Sanitaria



Altres posts de Dempeus entorn a l'alarma excesiva de la grip A, entre d'altres:

Los médicos quieren evitar una “epidemia de miedo” en torno a la gripe A
Diagnostic ràpid de la grip "A" per la imatge
Las vacunas son más letales que la gripe porcina
África no es noticia
Esperando la "pandemia" ...
Prudència entorn la grip A
La CAM utilitza la grip A per privatitzar el 112
Contagiarse o no contagiarse. Esa es la cuestión.
Eva Caballé no bromea sobre la gripe A
Josep Pàmies i la vacuna de la grip nova
L' OMS desprès de LANCET
La revista Lancet alerta sobre la vacuna de la gripe A
Toni Barbarà: Una grip mediàtica i productiva
La política sanitaria de Aguirre mata
La excesiva medicalización de la existencia
Gripe porcina: ¿negocio farmacéutico?
Los médicos, contra la venta libre de antivirales gripales en farmacias
Microbios, gripe y puercos trasnacionales
Mitos de la Gripe A
Miguel Jara: sobre la gripe porcina
LA GRIP DE MOCTEZUMA