La Ratera

Tal com autoproposava, abordo una segona hamaca d’agost, en la línia de complementar l’anterior. I en resulta: Una amanida gens lleugera ni estival...

Aquest agost no ha calgut inventar- se cap “serp” periodística d’estiu.
Tenim el sistema ple de depredadors, de tota espècie i condició. No donem a l’abast de “rateres” per a tanta ventrada rosegadora.
A modus d’inventari succint, un breu repàs de forma densa i condensada :
PAPA !! Sobtadament en unes poques hores, el Papa va arribar a Madrid. Una ciutat envaïda per adolescents en bermudes, i comentar el joc d’hòsties. El DIT A L’ULL al Camp Nou, un espectacle grotesc de psiquiatria paraesportiva i la seva capacitat d’embrutiment de les masses. EUROGOVERNANÇA, Europa, DankeMerci, que segueix tancant penalitzacions en clau de patró respecte dels seus ciutadans i els seus pobles. RETALLADES les retallades queden requeteconfirmades a mans dels Boi/Ortega, al escenaris d’agost: ja sigui a la UCE, o a les Festes de Gràcia, i El 20N, dins les meves coordinades polítiques un 20N que just comença a fer-se perceptible de formes ben particulars…

Una mica de cada tema.
La “visita” de Herr Ratzinger, el Papa(Vater,in deutscher Sprache)a Madrid, cada cop més provocadora i exultant, provocativa i insultant. Amb “brots socials” inclosos però amb un discurs de superioritat, prepotent, reaccionari, hipòcrita, autoritari i excloent a més d’ anticientífic. Milions d’euros de l”eurari” públic per instal•lar altars monumentals a Cibeles…-
- permeteu un incís:

... Què haurà fet aquesta pobre deessa grega , també anomenada Rea (no confondre amb ReaL), filla del Cel, deessa de la terra, esposa de Saturn i mare de Júpiter, Juno, Plutó, Neptuni, esposa d’Atis (no d’“así, así”, …), deia, per merèixer tanta traca, tanta dedicació i faramalla carca i/o merengona. ? No son d’estranyar cacofonies en forma de queixes al veí Palau de Linares…

Catifes a Alcalà, evacuadors fisiològics i de conductes pecaminoses i penedides a la Castellana, tota la tramoia és poca en aquesta macro parada- tournée- festival multicolor. No han estalviat res a l’espectacle: banderetes i banderoles de tota mena, teen agers excitades i esvalotades front el seu ídol-deificat-blanc com un Elvis envellit, joves embrions de futurs directius empresarials o institucionals amb corbata i clatell rapat a l’estil teutònic, multituds “Hispano”americanes de tour a la “Madre patria” via agencia de viatges- diòcesis i entramat subvencionador eclesial, ajuts de manutenció, indumentària, motxilla amb logo, voluntariat…No ha faltat ni la Tuna ! Deplorable !
En paral•lel, a pocs metres, i en un altre món i coordinades, milers de ciutadans es manifestaven contra aquest dispendi públic, contra aquest greuge comparatiu, contra aquesta transgressió al respecte constitucional d’un estat laic, denunciant la flagrant insolidaritat de despeses insultants i sectàries quan al planeta la gent es mor de fam… I han estat tractats a hòsties ¡ però en aquest cas no santes ni beneïdes, sinó a mans i porres dels anti avalots. Ni tan sols han tingut el bon gust d’ emprar la vistosa Guàrdia Suïssa perseguint als ateus a punta de pica.


Al Camp Nou. L’anàlisi no-esportiu del comportament d’un personatge i de la capacitat renovada d’atiar i rendibilitzar els més baixos instints….

I el perill que això suposa. Pensàvem que era impossible superar el patetisme d’aquell “Te pego leche...” del Ruiz Mateos, però ens equivocàvem. Més enllà de l’interès esportiu, econòmic o psicològic de guanyar un títol de Supercopa, la veritable qüestió que ens ha quedat és una gran pregunta oberta: pot un comportament a totes llums patològic “enganxar” tota una afició, experta, veterana, per suposat plural i heterogènia, com és el “madridisme” ?? Si la resposta és afirmativa tenia raó en Guardiola quan deia allò de que “un dia prendrem mal”. I cal posar-hi remei abans...

La Frau Merkel i Monsieur Sarkozy, han sublimat les seves vacances i s’ha arremangat, s’han petonejat i han donant el do de pit franco- alemany :

Aquí, aEuropa manen ells i posen els deures i les condicions. I els càstigs per als països i ciutadanies pobres i pidolaires. Quedi tothom advertit i avisat. Gallina i gall del galliner autoerigits com eurogovern i governança econòmic (?) han anomenat a l’aristòcrata Van Rompuy, de demostrada fidelitat a la seva eurocausa neoliberal i d’un esplendorós baix perfil polític, com a líder rector del procés. I qui no faci el cas requerit, fora de la classe i fora dels ajuts !! La paraula Recessió torna a planejar atemoridora. Menys mal que la companya Àngels Martínez Castells ens explica de forma entenedora els rerefons de la cosa mateixa, eurobons inclosos.
Pel que a nosaltres afecta , Mr. Zapatero en fase de liquidació i traspàs del negoci, actua amb la impunitat del qui plega i la sordina anestèsica de les vacances, a girar una volta més dels ajustos socials i laborals (retallades en el nostre experimentat i pioner llenguatge catàla). I concessions, via rebaixa de l' IVA per a nous habitatges, al món totxo que difícilment vendrà ni a millor preu a uns hipotètics i hipotecats clients que ara estalvien només per poder comprar menjar.
La tàctica, suïcida, d’entregar cada dia noves rodanxes del xoriço a la voracitat insaciable dels “mercats” que ha demostrat que a la fi et deixen sense espetec i només amb el cordill per que facis el que se t’acudeixi.
De la brutalitat i estultícia de les declaracions dels “líders locals-nacionals” que han fet presència mediàtica aquests dies només deixar constància de la seva agressivitat i manca de pudor. Els escenaris prou previsibles: UCE (universitat catalana d’estiu, Festes de Gràcia, i algun trobada gastronòmica en xancletes...). Srs. Boi, Mena, Cleries, Mas, Sra. Ortega... les seves declaracions són insultants per a qualsevol ciutadà/na informada- intel•ligent- malalta o emmalaltible- sigui, o no, receptora de PIRMI, cada cop més imprescindible, com vergonyant i acusador.
Em nego a seguir, per motius de salut personal...em venen nàusees...i temps tindrem.
I mentre tant ja som a tres mesos clavats del 20N !!
I la feina per començar i la casa per endreçar. Tot just alguna noticia pactada, “posada” i adobada de missatgeria políticament correcta i mandrosa. Als espais de l’esquerra transformadora, que son els meus, filigranes i mitges declaracions contradictòries pel que fa a la/les coalició/ns possibles. Encara res de programàtic ni de major concreció propositiva.

Curiosa forma de portar a la pràctica consignes de suma, confluència, respecte, bon rotllo i bones maneres… reclamant coalicions asimètriques, contradictòries i d’ambigüitat calculada, calculadora en ma, a cada lloc i territori, amb declarades indefinicions sobre futurs grups, disciplines o referents…. “oberts al que les matemàtiques parlamentàries permetin” (?).
Segur que d’aquí a unes hores o dies en seguirem parlant, esperem que amb encert, rauxa, seny, passió i transparència.