Unes línies de reflexió sobre metodologia i com aportació a DEMPEUS, des de DEMPEUS, i com a recull d'opinions expressades dins DEMPEUS.

Aquests darrers temps se’ns acumula la feina. La brutalitat de les agressions contra el sistema públic de salut ha estat talment desmesurada que les respostes de legítima autodefensa de les gents senzilles i dels treballadors/es han brollat per arreu del territori.
Malgrat el limitat i controlat reso per part dels grans medias del sistema, el cert és que avui som alçats i dempeus molts més pobles, centres d’assistència i hospitals públics dels que alguns mai haurien sospitat ni desitjat.

Això representa també una gran heterogeneïtat de formes, maneres i protagonistes. Cada ciutat, barri, lloc, assemblea, organització, té una expressió concreta i no hi ha document d’instrucció escrit per a la coordinació de la rebel•lia social. Anem fent camí tot caminant... i recordeu que com deia Billy Wilder "ningú no és perfecte".


És normal, per tant, que apareguin disfuncions, desencontres, o situacions de contradicció en una resposta tant potent i sincera com espontània i diversa.

Som a l’inici d’un nou any, que vistos els pronòstics haurà de ser de més i de renovades lluites en defensa del que és patrimoni dels pobles, dels nostres serveis públics i l’exercici de tots els nostres drets, inclosos els cívics i socials.

I en un marc de mobilitzacions a tots nivells pot passar, i de fet passa, que ens trepitgem convocatòries, que ignorem activitats d’altres, que coincidim sense voler, o no coincidim volent-ho, en actes o manifestacions. Pot ser fins i tot que pugui haver qui en faci caldo d’aquesta complexitat, però això no és en absolut l'actitud de la immensa majoria, que vol i està per la labor i la confluència de les lluites, i que té molt clar contra què i contra qui lluitem plegats. Es tracta a la fi de no confrontar inútilment i estèril, de no fer-los cap favor amb debats interns dels moviment emergent i insurgent. Tan ric, tan plural.


A Dempeus per la Salut Pública venim practicant, una manera de fer com es recull a la nostra web que passa per publicitar totes les convocatòries, anuncis i cites que ens arriben per una o altra via. Tan sols evitaríem editar crides de caràcter sectari, violent, comercial o poc respectuós amb el conjunt i la diversitat de persones. El primer objectiu és informar de forma oberta i transversal del que hi ha i de com es mou.
D’això en diem confluència perquè no pretén canviar pas a ningú, i encara menys aturar res. Tan sols sumar i confluir.


Com a botó de mostra reproduïm aquí alguns paràgrafs del més recent creuament de emails entre alguns membres de Dempeus.

Diu un dels e.mails:
... Sempre és bon d'anar a reunions i seria magnífic si pots anar-hi però hi ha dues coses que em semblen que potser hauriem de parlar (encara que segur que tothom hi està d'acord) i desprès socialitzar-la al grup de Dempeus.

1) Que nosaltres no renunciem a coordinar-nos "a priori" amb ningú ni a confluir, també, amb grups que reben subvencions (vull dir grups de sanitat de sindicats majoritaris, o coordinadores o grups d'ajuda... suposo que no cal seguir la llista). I tot i que com a Dempeus no hem demanat mai subvencions, som perfectament conscients que si hem pogit fer algunes coses importants ha estat, a més del nostre esforç personal i monetari, perquè fundacions i organitzacions amigues han rebut subvencions que ens han permès, per exemple, editar llibres.

2) Que potenciant al màxim la confluència, Dempeus es sent absolutament lliure, com ha fet fins ara, per col·laborar, iniciar, proposar, parlar, analitzar i cridar a la gent i organitzacions, sense mirar pedigrees, i treballar en contra del que considerem injust i nociu per la salut pública, evitant sempre, naturalment, tot el que sigui estèril i contraproduent, en especial, sectarismes i protagonismes.

O com a mínim jo ho veig així... Espero les vostres opinions, però en qualsevol cas, seria magnífic poder-hi ser a "X".
Abraçades i de nou, Bones Festes!


Escriu un altre:
Em sumo al que diu i opina "X"... Sembla ser que tot i sense pretensions (però sí treballant-hi dia a dia) anem creant un cert "estil" Dempeus.
És això e la confluència que explicitament no reclama uniformitzar conductes ni mètodes i encara menys identitats. És de la suma d'iguals, no jerarquitzada, respectuosa, democràtica i integradora - sumadora que ens resulta el moviment necessari, la suma de moviments.
La feinada passa per currar-se, a diari, les tasques de logística, posar-hi imaginació, extensió territorial, pàgina web actualitzada, el més atractiva i oberta que puguem, dedicar-hi temps, diners, i sobretot molta, molta afició, amor i passió per la feina i la reivindicació.
Ah !! i això amb la condició prèvia, inexcusable i notòria de no instrumentalitzar, no subordinar, no parasitar, no >"organitzar electoralment", al personal. Personal que sap el que ha de fer...si ha de fer...
I acabo: dir sempre la veritat (o al menys intentar-ho) encara que no sempre agradi, tractar-nos com a majors d'edat, ser sensibles confessos a la solidaritat amb els i les qui més ho/ens necessitin, escoltar-nos sense deixar de xerrar tothom, i ja...amb amor de debó, molta dignitat i una bona dosi d'humor autocrític.

Barrejar-ho tot i agitar-ho amb carinyo i servir-ho cada dia amb esperança i confiança que "paga la pena" i que la gratificació va inclosa en l'activitat mateixa.

Una abraçada i endavant !!!
Salut i un 2012 de treball i lluites...i ja posats, algunes victòries... !!!

GENTS DEMPEUS