La Ratera

De les privatitzacions a la factura a l’ombra

Amb el canvi de govern a la Generalitat de Catalunya i el nomenament com a nou conseller de Salut de Boi Ruiz, que fins ara havia estat el màxim responsable de la patronal hospitalària de Catalunya, s’estan proposant i començant a introduir una sèrie de canvis que van clarament en prejudici de l’equitat i la salut pública. La col·laboració pública-privada, les noves exigències laborals a les treballadores del sector, la gestió privada dels Centres d’Atenció Primària, la desgravació per la contractació de pòlisses privades o la factura a l’ombra formen part de la nova agenda del govern català.

Un article signat per Àngels Martínez Castells i Antoni Barbarà Molina, de DEMPEUS per la Salut Pública, i de publicació immediata a la revista Illacrua


La situació generada arran de les reformes laboral i de pensions, dutes a terme pel govern estatal, el tractament pressupostari de les prestacions socials en general i de la salut en particular, així com el canvi de govern a la Generalitat de Catalunya ens situen en un escenari de greus dèficits i deteriorament de la sanitat pública. Seguim d’aquest manera l’estela de països con el Regne Unit, on el desmantellament del sistema nacional de salut està suposant un autèntic atemptat social.

A més, a aquestes alçades ja és ben visible l’impacte de la crisi en la salut de les persones que perden la feina o la casa, que veuen augmentades les seves condicions de precarietat, que no poden projectar un futur amb un mínim d’estabilitat. Especialment perjudicades en sortiran les persones joves i les més grans, que constitueixen els segments de població més fràgils i precaritzats. Són aquests sectors els que pagaran el disbarat econòmic ocasionat pel mercat especulatiu i per un sistema econòmic que s’acull a la llei de la selva, que atropella drets de ciutadania, conquestes en benestar i drets laborals que havien demostrat tenir clares repercussions socials i de progrés.

La situació a Catalunya

Seguint els mandats del Pacte d’Estabilitat i Creixement, que imposa el dogma de reducció del dèficit com a objectiu prioritari de les politiques econòmiques (en comptes de preocupar-se pel benestar, el treball o l’atenció de les necessitats de les persones), el nou conseller de Salut de la Generalitat de Catalunya, Boi Ruiz, argumenta que en el passat exercici del departament de Salut es va generar un dèficit de 850 milions d’euros i que cal recuperar aquesta desviació. Aquest objectiu, emmarcat en un clima de retallades i una mal entesa “austeritat” (només per a les persones pobres), fa perillar l’assistència en salut de la ciutadania. El Sr. Ruiz, que cal recordar ha estat fins ara el màxim responsable de la patronal hospitalària privada de Catalunya (la Unió Catalana d’Hospitals), anuncia contínues mesures de retallada cada vegada més agressives, privatitzadores i neoliberals.


Amb aquest objectiu s’introdueix en el discurs conceptes per altra banda força fàcils de desmentir i desmuntar. Vegem-los:

- Amb l’objectiu de preparar el terreny a noves retallades, es culpabilitza la ciutadania i les persones malaltes d’abusar de consultes. S’oculta d’aquesta manera el factor més important: que a l’Estat espanyol el 8,4% del PIB es dedica a despesa sanitària —Catalunya encara hi dedica menys recursos—, per sota de la mitjana de la Unió Europea (9,6% del PIB). Per tant, no és veritat que el sistema públic sigui ineficient i malgastador, sinó tot al contrari: és molt eficaç i eficient, i d’alta qualitat respecte a altres països i comunitats autònomes.

- Apareix amb insistència la col·laboració pública-privada com un gran invent sumatori o complementari. En realitat, però, aquesta col·laboració incrementa els costos sanitaris en més del 70% i sempre acaba desviant recursos públics als comptes de beneficis de les empreses privades i les mútues del sector.

- S’anuncien més i noves exigències en la jornada i condicions laborals de les persones que treballen al sector, que ja estan al límit de la legalitat i del sentit comú. A la baixada del 5% de salaris cal afegir-hi la restricció o no renovació de baixes i suplències (només una de cada deu).

- Es tancaran i desplaçaran serveis sanitaris (amb la consegüent repercussió d’augment de les llistes d’espera). Es paralitzen noves inversions. S’aposta per l’autogestió dels Centres d’Atenció Primària per concedir-ne la gestió a empreses privades. Es posen en primer pla, com a model, les privatitzacions i externalitzacions, a l’estil de les comunitats autònomes governades pel PP (València o Madrid), on s’han traspassat literalment els hospitals públics, vells i nous, a empreses privades de la construcció i els serveis que no saben ni un borrall de gestió i atenció sanitàries.

- Se segueix manejant la idea del co-re-pagament: tornar a pagar pel que ja hem pagat mitjançant els impostos, la qual cosa augmenta encara més les desigualtats en salut, ja que es penalitza les persones més malaltes i les que tenen menys recursos econòmics. Amb altres paraules, però amb la mateixa finalitat, es parla de taxes, eliminació de serveis, pagament per estada o productes famacèutics, “bossa de punts” que es consumeixen, etc.

- S’invita la gent, sense cap pudor, a subscriure pòlisses i assegurances sanitàries privades. Segons es diu, és per “gastar” menys recursos públics, però la mesura va acompanyada d’una bonificació o descompte fiscal impositiu. I això el que provoca és un menor ingrés a la partida de recaptació per al sector públic. Es tracta d’un tema “estrella” de la legislatura i hi entrarem més endavant, amb més arguments.

- Es maquillen les dades de la despesa farmacèutica, ja que s’oculta que aquesta despesa és molt alta a l’Estat espanyol. Segueix el màrqueting, promoció comercial i patrocinis dels laboratoris, que podrien limitar-se per llei. Queda pendent l’ús regular de genèrics, la millor atenció primària (que estalvia receptes), el control de continuïtat i dosi en persones que pateixen malalties cròniques, etc.

- No es potencia una bona atenció primària de salut ni la seva integració amb l’atenció especialitzada. Això evitaria moltes proves i exploracions innecessàries (i de vegades perjudicials).

- No s’obren més llits de mitjana i llarga estada. Hi hauria d’haver un mínim d’un llit d’hospitals crònics per cada 1.000 habitants i caldria afavorir, a més, l’augment de les places d’hospitals de dia.

- S’impulsa l’anomenada factura a l’ombra: detallar a totes les persones que utilitzen un servei sanitari el cost d’aquest servei. Es tracta d’una mesura que significa, sobretot, més burocràcia i despesa inútil, a més de preparar el camí per quan torni a emergir el corepagament. S’utilitza l’excusa que la factura a l’ombra “dissuadeix” de fer servir la sanitat pública, sense pensar que potser dissuadeix de visites i tractaments necessaris. Si aquest fos el cas, “dissuadir” qui ho necessiti de demanar l’atenció mèdica és un contrasentit que pot tenir fortes repercussions negatives i costos socials indesitjats.

La factura a l’ombra

Cal oposar-se de manera rotunda a la introducció de la factura a l’ombra. A més de comportar una gran burocràcia, té dos objectius perniciosos. El primer, culpabilitzar les pacients per la utilització d’un servei al qual tenen tot el dret com a ciutadanes que paguen impostos (per què no ens donen la factura de les desfilades de les forces armades?). El segon és fer-nos entrar en un món de preus i deixar el dels valors, la qual cosa converteix la salut en una mena de botiga. El conseller de Salut hauria de vetllar pel benestar de la població i pensar en els costos socials que tindrà aquesta mesura.

Ens estem endinsant en un món de preus, tot i que en la salut ha de prevaldre el món dels valors: el dels drets de la ciutadania a una atenció de qualitat, a una investigació, docència i cura universals que es corresponguin amb l’alt nivell ja assolit a Catalunya i a l’Estat del Benestar que hem conquerit i ens mereixem. Una situació que caldria generalitzar per a les malalties insuficientment investigades i amb atenció poc digne, com les que es deriven d’un procés civilitzador que ens emmetzina i emmalalteix.

Ens neguem a entrar en el món de les botiguetes que al conseller Ruiz tant li agraden, el món del “caixa, cobri”, on manen els mercats en lloc de la democràcia; el món on es procuren beneficis per a poques persones en lloc de l’atenció de les necessitats per a la majoria. Ara que Boi Ruiz és conseller, i no gerent de cap patronal, hauria de vetllar perquè tot el sector de la salut respongui al principi (al valor) de no fer mal. Això vol dir no mercantilitzar la salut, no culpabilitzar les persones malaltes i no buscar falses solucions per a una millor administració; vol dir, sobretot, no pensar que combregarem amb rodes de molí, ni que acceptarem degradar amb mesures absurdes i malintencionades la sanitat i els seus professionals.

De manera general, i al revés del que s’està fent, s’hauria de revertir el procés de privatització: aturar les noves privatitzacions i tornar a integrar a la xarxa publica els centres privatitzats, mesura que suposaria un estalvi de més del 70% en el cost de les noves infraestructures sanitàries.


Les pòlisses privades

I tornem, ara sí, al que és precisament una de les joies del programa de CiU, que Boi Ruiz vol complir amb tota dedicació: estimular la contractació de pòlisses en mútues privades. Addueix, per defensar això, que permetre que particulars que volen i poden contractin mútues privades “no és privatitzar”. Però el que el conseller no diu és que la desgravació que es permet fer a les persones que voluntàriament han contractat una pòlissa significa que una part dels diners que haurien de ser ingressats per impostos i, per tant, passar a ser de disponibilitat del govern per finançar serveis per a tothom, es queden en mans de particulars. (Precisament en mans de famílies que es poden permetre contractar lliurement els serveis d’una mútua i que tenen la llibertat i el privilegi de fer-ho, sempre que no pateixin malalties cròniques o poc rendibles d’assumir per part de les mútues privades que, com se sap, han a fer negoci.)

En fer propaganda i donar al·licients per fer aquestes contractacions amb mútues privades, el que fa el conseller és privatitzar el seu temps —que hauria d’anar dedicat a la sanitat i salut de Catalunya, per a tothom—, en la mesura que els fa campanyes publicitàries a aquestes empreses. A més, posa la por al cos de les persones, perquè repeteix que el problema de la sostenibilitat de la sanitat no és per a demà, com deia la consellera Geli (que per altra banda ho feia tan bé com podia i la deixaven, segons el mateix Boi Ruiz ha declarat), sinó per a avui mateix.


Un conseller al servei dels interessos privats

Aquest catastrofisme, aquesta amenaça gens dissimulada queda en ridícul quan el conseller ens explica que el gran dèficit que tindrà la sanitat és perquè s’han de complir els dogmes del Pla d’Estabilitat i Creixement de la Unió Europea, que impliquen que l’any vinent el dèficit hauria de ser de l’1,5% del PIB en lloc del 3% que se’ns permet enguany, i que ja arribem fins al 3,6%!

Però, a qui ha de servir el conseller de Salut de Catalunya? Per qui se suposa que ha de vetllar? Per les absurdes condicions numèriques d’un Pla d’Estabilitat que ha demostrat per activa i per passiva que és nociu no sols per a Catalunya, sinó també per a la majoria de països europeus; o bé per l’atenció sanitària de la gent de Catalunya, per disminuir les desigualtats en salut, per un sistema més equitatiu i millor?

El conseller ha de triar. O fa d’economista “pel costat de l’oferta” i segueix servint interessos privats (i absurdament cabalístics com el del dèficit del 3% d’una cosa tan discutible en la seva pròpia concepció, comptabilització i formació com és el PIB) o fa de conseller de salut i vetlla pel bé comú. La tria hauria de ser fàcil. El que no és tan fàcil és traspassar aquesta porta giratòria que permet passar de tenir una excel·lent nòmina en el sector privat i defensar interessos privats a formar part d’un govern al servei de tot un país i, per tant, tenir el deure de vetllar pels interessos comuns i públics. En el cas del Sr. Ruiz, no és que s’hagi marejat en fer el trànsit... és, senzillament, que la porta ha deixat de girar, s’ha encallat, i s’han quedat els seus valors, el seu capteniment i les seves fidelitats en el cantó privat de la sanitat.

I si és així, haurem de donar-li la raó. La sostenibilitat de la sanitat pública no és un problema per a demà. És un problema d’avui. És, de fet, el problema cabdal i fonamental de quan concepcions com les que defensa el Sr. Ruiz van arribar a la Conselleria de Salut

Post Scriptum...
Quan ja tancava aquest post esclata en portada la notícia, incubada i previsible, del mandat del Departament de Salut , Sr. Ruiz, de retallar ja des de març un 10 % de le despesa als hospitals públics. Les conseqüències seran immediates, en qualitat, temps i llistes d'espera, deteriorament assistencial i professional,...
Tant és així que el mateix Sindicat de Metges de Catalunya s'hi ha manifestat abolutament en contra segons podem llegir al darrer post de Dempeus No us el perdeu, i complerteu la lectura amb els nostres comentaris a peu de pàgina.

Un tancament obligat: Més que mai, SALUT !!!

Sobre la medicalització epidèmica de la vida.
Una reflexió sobre els virus i les diverses contaminacions que ens afecten, amb una visió una mica distant i alguna perspectiva.

1.- Una història de por: Era la nova Grip A i el planeta tremolava !!
L’abril de 2009 va aparèixer a un poble anomenat La Gloria de l’estat mexicà de Veracruz, un cas d’un nen portador del que llavors es va dir “grip porcina” – H1N1. Amb una urgència fora de mida i un aparell propagandístic brutal la Organització Mundial de la Salut (OMS) va arrencar a tota màquina les declaracions de la seva Directora Dra. Margaret Chan sobre la possible amenaça d’una pandèmia mundial.
Recordeu aquella alarma virulenta ? Semblava que tothom moriríem de la fatal grip A !! Primer va ser la grip porcina, i venia d’aquelles grans macro- granges d’aviram i porc a Mèxic, desprès es va anar aclarint que hi havia una barreja d’orígens, grip porcina, però també aviar i humana i es va passar a denominar- “la nova”, la A, o més correctament A/H1N1. Només recordar aquí que fins1957 les grips eren H1N1 (com la grip “espanyola” i com l’actual). Més tard van aparèixer i estendre’s les grips asiàtica (H2N2) i des del 68 la grip Hong Kong (H3N2), que ara és l’habitual i estacional.
El 14 de maig de 2009 El Punt em publicava un article al voltant de l’enrenou emergent de la nova grip i on m’avançava a fer algunes consideracions. També algunes previsions que han esdevingut lamentablement premonitòries. L’article se’n titulava deia ”Nous virus, vells capteniments”, per si algú te interès per la història i la prehistòria . Però com sabem la realitat acostuma a superar la ficció, i això especialment quan hi ha en joc actors tan interessants com el negoci empresarial, la industria farmacèutica, la salut pública”. Finalment lliçons que es podran extreure i aplicar des de la sociologia i per la comunicació de masses.
L’11 de juny 2009 la Dra. Chan anunciava que la propagació del virus de la grip A havia arribat al nivell 6 d’”urgència pandèmica”. Dir que uns mesos abans havien canviat els criteris per definir una pandèmia tot eliminant l’exigència d’altes taxes de malats i de mortalitat. Això seguint els consells del Grup Estratègic de Consulta de la OMS (SAGE en anglès). Un dels membres d’aquell grup de viròlegs era i es el Sr. Albert Osterhaus. Ha estat demostrat, com ell i d’altres personalitats científiques tenen vincles d’interessos econòmics i comercials amb la industria farmacèutica.
Desprès de l’experiència de l’anterior amenaça, aquella grip aviar, que no havia matat a dojo com s’havia pronosticat, però que sí havia donat enormes beneficis milionaris a laboratoris fabricants de tractaments antigripals (oseltamivir i zanamivir), Roche, que produeix el Tamiflu, y GlaxoSmithKline, que produeix el Relenza, es va desfermar la gran alarma mediàtica !!! amb origen i suport de la mateixa sacrosanta OMS. Veieu el seu paper estel•lar... Llegiu el que publicava l'Àngels Martínez Castells.Els laboratoris es van posar a treballar contra rellotge...fabricant tractaments (de pobre o nul•la eficàcia com el mencionat i popularitzat Tamiflu ),i elaborant vacunes a pressió i en temps record... ja compromeses, i ja venudes !!
Les vacunes !! I la insubordinació del personal...
El Estats seguint consells de la OMS comencen a comprar futures vacunes i en reserven més i més... Altre cop els Glaxo/Smith Kline, Baxter, Novartis, son en plena eufòria i projecten guanys de milers de milions ( Preu de mercat: a 10 dòlars la immunització.) Per anar més ràpids en el procés s’utilitzen els anomenats “activadors” com el “Thiomersal” – un producte químic organomercuriat molt conegut i potencialment molt agressiu per a determinades persones sensibles. No importa ! que la cursa és oberta i el qui la guanyi té premi.
Le Monde publica un mapa os es mostra els percentatges de població coberta per la vacuna de la grip H1N1 amb els estocs acumulats als diferents països d'Europa.. El disbarat és altament sospitós. A França, per exemple l’estock de vacunes permetria vacunar al 145% de la població. Hi ha països com Holanda, Dinamarca, Finlàndia o Suïssa que cobreixen sotcks de vacunes de l’ordre del 200 % de la població (dos cops per cada habitant) !! Espanya un 80 % de stocks preparats. !! Autèntiques fortunes, amb clàusules de retorn parcial, o no.
Calia doncs disposar de cobertures legals que permetessin fabricar vacunes a gran escala, i en el temps més record possible: eren vacunes cobrades abans de ser produïdes. Calia “eliminar” els protocols que exigeixen proves i assaigs clínics normativitzats. Calia un Reial Decret que dispensés els laboratoris d’aquestes formalitats,” obstacles i retards”. I es va obtenir. Amb el Real Decreto 1015/200, al BOE, s’ obre la veda perquè Espanya esdevingui un camp de “ conillets d’ Indies “ on es pugui experimentar amb fàrmacs y vacunes no autoritzades, I per tant possiblement nocives o de dubtoses conseqüències per a la salut de qualsevol persona. A més s’ eximeix explícitament de qualsevol responsabilitat als implicats per els efectes que això pogués tenir. El text con caràcter de Real decret va ser ratificat per el Rei des de l’ambaixada a Singapur , on va fer escala camí de Nova Zelanda, sense ni tan sols esperar al seu retorn a Espanya i sense cap repercussió mediàtica.


2.- Així doncs què va passar realment ?? I la OMS ???
Simplement : Que calia promoure alguna oportunitat excepcional pel negoci farmacèutic. I ho van fer de perles...però ... alguna cosa no prevista, i nova, va fallar.
Al marge dels canals informatius –de formatius controlats i habituals, algunes veus aixequen la denuncia. Salta la sospita a la xarxa !! Els facultatius es mostren poc enrolats a la labor i dubtant, o inclús negant la utilitat de la vacuna. .. els Departaments de Salut, gran clients dels stocks ja referits, es quadren, es llencen a la publicitat i vacunen a tot el que es mou o respira.
Teresa Forcades, monja i metgessa, (però en tot cas inqüestionable especialista en salut pública i epidemiologia) en denuncia la gestió de la Grip A: "La pandèmia es va declarar sense base científica i per interessos privats", i apareix el fenomen del seu vídeo a YouTub.
La Dra. Forcades i molts altres civils i laics (També Dempeus..!) La gent no es vacuna... Insubordinació !! Programes de tele, diaris, més alarmes...sobredosi: incredulitat !! Tot plegat suposarà malfiança i desprestigi futur per a sacrosantes Institucions mèdiques, com la pròpia OMS.
Una OMS sota greu sospita. Hi ha casos com el de Wolfgang Wodarg, ex president de la comissió de Salut de l'Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa que va presentar un document, el 18 de desembre de 2009, davant l'Assemblea, titulat “Falsa pandèmia, una amenaça per a la salut”, on diu que la pandèmia es va declarar sense la fonamentació científica necessària i que, per tant, es va fer a partir d'uns interessos privats que no només van passar per davant de l' interès públic, sinó que van donar 18.000 milions d'euros de mans publiques a quatre grans companyes farmacèutiques", com argumenta Forcades. Aquests laboratoris són Novartis, Glaxo, Sanofi i Baxter. Son fets.
Actualment l’OMS està finançada en més del 50% per les companyes farmacèutiques; en el cas de l’Agència Europea del Medicament aquest percentatge arriba a més del 75% i al 100% si parlem del Grup Europeu d’Experts de la Grip. Això fa mala olor...
Més encara per anar entent alguna cosa... Durant l’ últim decenni la OMS creava las anomenades «aliances entre els sectors públic i privat» - el gran parany de la modernitat ! - amb l’ objectiu d’ incrementar els fons a la seva disposició. Però en lloc de rebre fons provinents només dels governs dels països membres de la ONU, como era previst al principi, la OMS rep actualment de les empreses privades prop del doble del pressupost que habitualment li atorga la ONU en forma de beques i d’ ajudes financeres.
A finals d’any, a passem comptes... Roche, MSD, literalment d'or. Milions de dosis de vacunes als magatzems....Què en fem ?? Surten idees: Caritat ( solidaritat !!??) amb Azerbaijan, Ucraïna o Amèrica Llatina.., però si no els volen (ni necessiten) què ?? Doncs tornem a pagar. Ara a empreses químiques especialitzades en eliminació- destrucció- descontaminació biològica... Divisions tècniques de les mateixes multinacionals. Negoci rodó i arrodonit.


3.- El que realment està quedant, a més d’un any vista... Som més pobres am els virus de les retallades socials , griposos com sempre, però Resistim !!
Avui ja ningú no en parla... Potser aquest hivern no hi ha grip ?? I tant que sí !! Com és habitual els mesos de desembre i gener hem patit una epidèmia “estacional”- vinculada al fred i la climatologia. A la tardor els grups de risc s’havien vacunat com acostumen. I la vacuna, que no és infalible, ha aturat el que ha aturat. No massa... i no passa res. I curiosament cal dir que la vacuna d’aquesta temporada portava, a més de les soques estacionals previstes, també la A N1H1, ara ja com un component més, i preparada sense situacions excepcionals...és a dir a preus normals.
La grip 2010-11 ha estat com de costum, benigna, excepte com a porta d’entrada de sobreinfeccions i descompensacions més severes i en persones fràgils. Ha afectat inicialment més a joves i nens, de forma benigna i com a expressió del 40 % aproximat de virus tipus A, i posteriorment a la població adulta i senil. Però aquest any el negoci va per altres vies...

4.- Per què tots aquest disbarats... i ara què ??
Com estan llegint no es tracta d’una novel•la negra ni una recreació conspirativa d’una ment paranoide. Estem descrivint una realitat esfereïdora que a base de quotidiana ens acaba resultant normal. Tot està permès si el fi és guanyar diners. Aquesta és la patologia social més agressiva i letal, i es diu capitalisme, avui en presentació contemporània de neoliberalisme. Els virus es creen, s’ utilitzen i es manipulen al servei dels beneficis.

4.1.- La medicalització de la vida...
He escrit sovint al meu bloc : http://bloclaratera.blogspot.com/2010/11/medicamentos-la-sutil-frontera-entre-la.html .
Avui patim una veritable medicalització de la vida mateixa. Darrera moltes accions, intervencions, prevencions, recomanacions, medicacions...hi ha una perversa concepció que tot ho tracta amb ulls de potencial negoci farmacèutic.
Hi ha pastilles per a tot i per tothom i per a qualsevol hora i moment... És la concepció mecanicista i antropo- biomèdica de la salut: màquines que s’espatllen, funcions que es deterioren i peces que es canvien. Contra aquesta visió nosaltres hi contraposem una concepció integral i social de la salut, pública, integral, solidaria, humana i feliç.
Les fronteres entre la promoció de la salut, la divulgació científica, la formació sanitària de la població, i les tècniques de publicitat i venda de fàrmacs son tènues i sovint confoses. Abunden les implicacions filosòfiques, econòmiques, de valors, socials... Polítiques !!
Fins i tot s’inventen malalties !! En diem “disease morguering” , com una nova expressió de la dita medicalització, de la consideració i tractament com malalt/pacient a tota persona , del marketing agressiu dels laboratoris...
Ens preguntem: Perquè prendre antidepressius pel dolor si no estic deprimit?, Ens expliquen els suposats beneficis d’aquests fàrmacs per a pacients que pateixen dolor crònic, i la estreta relació entre depressió i dolor.

Nosaltres a Dempeus defensem el caràcter triple de qualsevol patologia humana: bio-psico-social i per tant tot allò social, incideix en allò psíquic i tot - inter/retro/pro- actua- amb allò de biològic (abans dit “somàtic” per a senyalar el seu pretès caràcter físic, clínic o “real”). Molts exemples cada dia: evident que una greu preocupació o una fase d’ estres pot generar alteracions del to muscular amb la conseqüent contractura, i tot plegat traduir- se com a dolor. És sobradament conegut i comú. La millor solució ? no patir estress...



4.2. - I darrera encara : el negoci de la salut...de la mala salut.
Publicitat, promoció mèdica als professionals, congressos i informació persuasiva , sponsoritzacions d’ estudis, més publicitat a mitjans de masses i publi- reportatges a grans mitjans de comunicació. I noves alertes sanitàries, i ...viure en la por i en l’angoixa... i salvar-se només els qui paguen metges famosos i pastilles miraculoses... Missatges insalubres.
Apareixen Foros/ "Universitats del Pacient “, o casos particulars d’ “Aules” del Pacient de Càtedres Externes de Fundacions de nom (Grünenthal- UCA per exemple junt amb la Universidad de Cádiz col•laborant diuen per a la educació sanitària als pacients, així com la promoció i la divulgació científica, llegir fàrmacs. Per això es dicten conferències magistrals i on s’ estimula a la participació dels pacients “invitant los com a públic a respondre amb targetes de colors, vermell, groc i verd, fent-los partícips de la sessió i, augmentant la seva implicació, enteniment i aprenentatge” (sic).
Permetre la publicitat directa de medicaments al consumidor estimula la invenció de malalties. Als EEUU, on la publicitat és autoritzada, milions de persones son bombardejades cada nit al televisor amb anuncis que els diuen que estan malalts.
Cal medicar els qui estan sans amb l’argument de que no emmalalteixin. La prevenció dita secundaria dona més beneficis als laboratoris que el tractament de les patologies en curs: fàrmacs per la osteoporosis, la menopausa, la disfunció que sigui, la manca, o l’excés, pilós- capil•lar, o un colesterol baixant contínuament el límit de la “normalitat” fins per sota dels 200 mg/cc amb la qual cosa acaben de convertir en potencials consumidors de estatines (no inofensives) al 80 % de la humanitat alimentada, i que es cuida, és a dir que pot pagar.
Vist ja el “desease morguering” , constructor de malalties, i de publicitat encoberta, i de malalts experts. Universitat de pacients, que indueixen i que “ajuden” explicant les seves experiències fantàstiques prenent aquella pastilla o aquell aerosol... o aquell supositori. Sessions de Tuperware dels medicaments i a l’engròs.

4.3.- Supermercat de potingues,
Per conquerir nous territoris de negoci ara toquen els aliments que curen, funcionals en diuen, i que prevenen malalties, .. i costen un plus més de dinerons que els “antics”. Que necessitem ? Aliments que alimentin ? Medicaments que curin ? O aliments que previnguin i curin i medicaments que previnguin i curin de moment ? El quid de la qüestió et té la industria, químic- farmacèutica- alimentaria. Tres potes fonamentals i d’un potencial immens.
Avui tothom estem consumint i ja no sabem on és la frontera entre el medicament i l’aliment. Sovint mengem transgènics i amb manipulacions físic- químiques desconegudes. Les botigues de Para Farmàcia triomfen als EE.UU: polivitamines, aminoàcids, pro hormones, essències, fórmules meravelloses, i aliments exòtics carregats de propietats més que exòtiques.
Queda lluny aquella sàvia pretensió de la pagesia conscient (“Som el que sembrem”, o som el que pensem “) i que deia que “el teu aliment sigui el teu medicament” en el sentit de tornar a la natura i les virtuts autèntiques de la nutrició saludable i no contaminada.
Per no quedar, passada la grip A , ni tan sols ens queda el consol d’haver aprés algun hàbit d’higiene, com ara esternudar o tossir a la mànega, o rentar-nos sovint les mans... Té raó la Dra. Forcades: Aquí només hi guanyen “LES FARMACÈUTIQUES !!!”
Toni Barbarà

Article escrit, i pendent de publicació,per la revista "D'un roig encès"

Parlem de salut,... Us diu alguna cosa aquesta magnífica imatge ??
Parlem de Dempeus per la salut pública...
No és normal que el contingut d’una ACTA es presenti com un material de bloc, però com ens agrada transgredir i anar a la contra, aquí us passo el text del que és formalment un recull succint dels temes, debats i treball tractats a la darrera reunió del nucli impulsor de Dempeus (de fet una mena de direcció amb aquesta responsabilitat auto encomanada).
Una tal informació, que com veieu no pretén ni tan sols romandre a l’interior de la casa, pot servir per donar una ullada en panoràmica a les tasques i mogudes diverses que venim desenvolupant, ara mateix a Dempeus per la Salut Pública, la nostra i vostra casa de la salut.
De fet aquesta va ser la base de la meva posterior intervenció a la mesa del Acte públic que vam celebrar al mateix Ateneu Roig i on vam presentar els nostres dos llibres de recent aparició: “Co-REpagament” i “La salut és pública i no té fronteres”. Dos materials que com orgullosament humils us recomanem si voleu saber i comprendre millor que hi ha darrera això del copagament (en versions diverses) i sobre la salut des d’una visió ampla i europea.
Així doncs, amb aquesta opció de transformar una Acta (omitint sols alguns noms) en una Intervenció , i aquesta en un escrit –post pel meu bloc, feina feta i economia d’esforços. Però consti que la cosa no va pas de mandra d’escriure (ja em coneixeu o us ho imagineu), sinó d’aprofitar la ocasió per explicar les moltes coses que fa Dempeus.
Salut i bona lectura !!
----------------------------




ACTA REUNIÓ NUCLI DEMPEUS Barcelona 10 de febrer 2011. –
Lloc Ateneu Roig de Gràcia 17 h. Prèvia a l ‘acte de presentació dels dos llibres de Dempeus 19 h
Amb algun retard inusual a les nostres reunions arrenquem la sessió en ferm cap a les 18’3o (crítica i autocrítica. No hem de perdre les bones costums de puntualitat)
Assistents:
En primer lloc saludem la presencia de la benvolguda i retornada de quiròfan Elena Álvarez tot i que encara respectarem una mica la seva convalescència. Hi són: Àngels Martínez, Ze Moreira, Sergi Raventós, Vanessa Puig (la Montse Vergara és a la paradeta de llibres de l’entrada),Lluis Camprubí, Joan Ramón LLadós, Santi Marimón, Josep Solà i Claudina, Quim Cornelles, i jo mateix. Alguns /es membres s’han excusat (Sergi i David) per problemes d’agenda.
També de forma atípica es van produint incorporacions al llarg de la reunió, i també alguna visita breu. És el cas del company que ens ve des de l’Osona (del moviment associatiu i veïnal de Vic), Quim Capdevila, i que molt puntualment hem pogut atendre’l d’entrada i fer possible de marxar també ràpidament.
Els companys/es han anat sumant- se a la reunió, com també ho ha fet les companyes Ona i María que han vingut en nom de l’ AA.VV. de Poble Sec, i posteriorment els companys Marciano Sánchez Bayle (FADSP de l’estat) i Roger Bernat i Marta Carrera de l’ADSP de Catalunya.
Amb totes les novetats explicades inclosa la pròpia sala que ens ha ofert Ateneu Roig es prenen una sèrie d’acords, un cop debatuts els respectius temaris, que repassem seguint l’ordre del dia:


1.- ESCAMPAR, PARTICIPAR I DONAR A CONEIXER DEMPEUS: Respondre positivament a tots els compromisos que ens plantegen.
- Atendre el mencionat company d'Osona, Quim, que ens demana dia i hora per una trobada a Vic, en principi amb entitats i associacions que ells convocaran.
- Invitació per a participar com Dempeus (10 -15 m) a la Jornada programàtica municipal de la coalició d'ICV/EUiA el proper dissabte 26 de febrer. (Ens faran arribar la versió finalista del seu programa).
- S’acorda d’atendre les invitacions rebudes per a presentar Dempeus i fer una xerrada sobre el moment actual del tema salut, a Poble Sec (Barna), a Sabadell, a Badalona i a Cardona (Bages), a més del ja tractat de Vic. I una de darrera hora a Barberà del Vallés. Pendents concrecions de calendaris.
- L’Àngels assistirà en nom de Dempeus el proper 25 de maig a una reunió de la Comissió de Salut Pública del Consorci (CSC) on parlarà sobre “drets de salut de la ciutadania”. Al juliol està prevista també al seva participació com a ponen de la Universitat d’estiu de Leon.
- Rebem les informacions de trobades ja realitzades: Vanessa i Sergi Raventós amb la CUP de Barna, i de Josep Solà, Claudina i Toni amb l’ Federació d’ associacions en defensa dels serveis públics impulsada per l’AA.VV. del barri Gòtic. En el primer cas, sintonia i clima d’acollida, i en el segon represa de contactes i relacions des de la respectiva sobirania i amb compromís de recolzament mutu i publicitat recíproca d’activitats.
- Més informacions: Breument de l’èxit de l’acte que vam co-celebrar amb DMD al Museu Picasso i amb una gratificant participació i empatia tot parlant de la mort digna,. Seguirà la col•laboració i contacte amb DMD.
També (Toni) vam estar presents a la reunió de la Xarxa d’entitats social que va convocar el nucli sindical (CC.OO /UGT) junt amb CONFAVC i altres, per consolidar un teixit associatiu de suport a la defensa dels drets i serveis públics, i crític amb les retallades socials que ens estan arribant. (La trobada va ser anterior a la signatura de l’acord de pensions i quan els sindicats eren en plena fase de negociació). Posteriorment, dimecres 9, vam tornar a assistir a la dita xarxa, aquest cop com a entitat incorporada al “nucli” central i impulsor (en la vessant de salut, junt amb el CAPS), i es va decidir de fer una nova crida ampla al teixit associatiu (més de 150 entitats) per dos tractaments: Els sindicats que proposen "explicar“ el paper, motivacions i/o resultats, jugats en el procés, i d’altra banda posicionar-nos front l’escenari de greus atacs en marxa contra els drets socials i l’estat del benestar que ens va quedant.
- Informació de la 4ª Jornada de “Comunicació en Salut: parlar i escoltar” de l’Ajuntament de Barcelona celebrada al centre cívic La Fontana el passat dia 4 i on Dempeus va tenir ponència (Àngels ) i intervencions de diversos membres, així com futures perspectives de col.laboració amb altres companys ponents que van conèixer Dempeus i s’hi varen apropar força entusiasmats(a destacar, el company José Luis Bimbela, Junta de Anfdalucía i professor de la Universitat de Granada).



2) TEXTOS i ESCRITS:
- Llibres: Vam presentar el llibre coordinat per Gaspar Llamazares "La izquierda frente a la privatización de la sanidad" en el que Dempeus hi participa amb la seva intervenció de l'Àngels al Congreso de Madrid i del que vam distribuir els pocs exemplars que teníem. Vam valorar la presentació immediata dels dos llibres de “CO-REpagament “ i “La salut és pública i no té fronteres” i també vam acordar preparar i tramitar, noves subvencions pensant en edicitar dos o tres nous llibrets pel 2012. Els temaris triats anirien en aquestes línies: “Noves formes de Re-cobrament i privatitzacions del S.N.Salut a Catalunya i Espanya”, “La situació dels Serveis Públics dins l’actual escenari de la U.E.”, i “ Farmàcia i medicalització de la vida quotidiana”.
- Premsa i mitjans comunicació: ens han publicat opinions a diversos diaris i revistes: ARA, El País, Público, Pueblos, Roig encès, Espurna i diversos blocs, amb el nostre Dempeus en plena activitat (1.600 visites /dia de promig). També deixem constància de significatives anulacions d’última hora a espais de TV3 i Catalunya Radio on havíem confirmat la nostra participació...??!! Acabat d’entregar un article per la revista “Illa crua” que sortirà en el proper mes, o a l’anuari de la Fundació Ferrer Guardia. També participació activa a la redacció de programes, manifestos del moviment veïnal quan se'ns ha requerit.

3) PROGRAMA DE FUTUR:
- En primer lloc agraïment a Ateneu Roig per la seva cessió de local per l’acte i més enllà, com a futura seu física de Dempeus. Desenvoluparem l’acord amb la nostra modesta aportació (fer-nos socis de l’Ateneu).
– Entre els futurs actes, pren cos un altre cop l’ interès en tirar endavant el tema de l’Industria farmacèutica, tant des de la perspectiva de professionals de farmàcia, laboratoris, economia, alimentació, parafarmàcia i en definitiva de la salut pública,amb les ajudes que calguin.
- Prepararem els nous actes i visites acordades, amb la crida i compromís de millorar qüestions internes de funcionament.
-El Marciano Sánchez Bayle i el Roger Bernat ens anuncien que estan valorant com muntar una “Escola de Gestió Sanitària Alternativa –no mercantil - des de l’ACDSP i amb suport de la FADSP i que faria formació i capacitació de professionals (postgraus) i a públic interessat en aquesta vessant contrapé a la mercantil ESADE, pensada sobretot per a gestió d’atenció primària. Mencionen el precedent històric d’un Màster del Col•legi de Psicòlegs de Madrid que creix dia a dia. També manifesten com a eixos centrals del futur més immediat , la garantia del Dret ciutadà als serveis de salut, i el S.N.S. amb el seu caràcter públic. El mètode ? seguir sumant (“coaligant”) entitats diverses del món associatiu, i pensar en redactar un DECÀLEG base per a la convocatòria i crida. Ens oferim per col•laborar i ajudar en tots els temes.
- Temes d’Europa: el Toni anuncia i explica que tenim prevista una visita a la Comissió Europea, a Brussel•les, com a Dempeus, participant en una Jornada de treball del Parlament que aquest curs tractarà sobre el tema Salut. En curs.
- Està en procés de confirmació la presentació de Dempeus per la Salut Pública als Cursos d’Estiu de la Universidad de León.
- Una altra activitat “europea” ja a l’agenda és la celebració d’un Seminari sobre “Serveis Públics avui a la U.E.” i que es farà a Barcelona el dia 11 de juny, amb la nostra participació i col•laboració activa. Aquesta trobada serà el futur nucli documental d’un “argumentari” per a presentar una Iniciativa Ciutadana Europea al 2012 i que recollirà un milió de signatures a un mínim de 7 països de la U.E. i que portarà al Parlament la reivindicació de crear un “Fons pel desenvolupament social i solidari” amb recursos no especulatius i al servei de l’”Europa social” versus la del neoliberalisme i els mercats.

Com veieu , un AVORRIMENT total !!

Feina, salut i VENIU I LLUITEU AMB Dempeus !

El pueblo egipcio acaba de conquistar una formidable victoria (PIE, 10- 11 de febrero de 2011)


¡Hosni Moubarak , acaba de dejar por fin, y para bien, el poder ! El pueblo egipcio alcanza así una gran victoria que ya le ha costado demasiado cara en vidas humanas.
El Partido de la Izquierda Europea saluda el valor formidable de estas mujeres y estos hombres, de los jóvenes que han combatido por la libertad y la democracia en su país y han recordado que son ellos quienes hacen la historia de su nación.
Todos quienes, a través del mundo, son solidarios con el pueblo egipcio y su revolución para retomar su destino en sus manos, expresamos el deseo que el estado d’emergencia, en vigor desde 1981, sea levantado por fin, y que la caída del déspota abra rápidamente una transición democrática y la celebración de elecciones libres.
El PIE desarrollará su solidaridad y aportará todo su apoyo a las fuerzas democráticas y de progresos de Egipto que actúan por una sociedad de derechos, justicia social y libertades.

Pierre Laurent
Presidente del Partido de la Izquierda Europea

Nota:
En estas horas una delegación del PIE se encuentra de visita en Tunez. Está formada por la vicepresidenta, Maite Mola, y la compañera Claudia Haydt del Comité Ejecutivo (y de Die Linke).


Allí desarrollan encuentros con y en apoyo de las organizaciones democráticas y de izquierda que han participado en el derrocamiento del anterior regimen autoritario y corrupto, y que se disponen de inmediato a iniciar un proceso de reconstrucción soberano, justo y democrático.

Leer también en Punts de Vista: http://angelsmcastells.nireblog.com/post/2011/02/11/el-pueblo-egipcio-ha-dimitido-a-mubarack

Y leer el comunicado del PIE, aquí abajo,versiones inglesa y francesa...



A great victory for the Egyptian people (EL, Feb. 10, 2011)

Hosni Mubarak has finally resigned from power for good. The Egyptian people achieved a great victory which has already cost too much lives.

The European Left Party congratulates the courage of these amazing women and men, young people who fought for freedom and democracy in their country and reminded that they are the ones who make the history of their nation.


All those who, throughout the world are in solidarity with the Egyptian people in their revolution to take their destiny in their hand wish that the state of emergency in force since 1981, has finally ended and that the fall of the
despot quickly allows the beginning of a democratic transition and the holding of free elections.


The EL will develop the solidarity and support the democratic and progress forces of Egypt who act for a society with rights, social justice and freedom.
-----------------------------

Le peuple égyptien vient de remporter une formidable victoire (PGE, 10 FÉVRIER 2011)
Hosni Moubarak vient, enfin
! de quitter pour de bon le pouvoir. Le peuple égyptien remporte une grande victoire qui lui a déjà coûté trop cher en vies humaines.
Le Parti de la gauche européenne salue le courage formidable de ces femmes et de ces hommes, des jeunes qui ont combattu pour la liberté et la démocratie dans leur pays et rappelé que ce sont eux qui font l'histoire de leur nation.
Tous ceux qui, à travers le monde, sont solidaires du peuple égyptien dans sa révolution pour reprendre son destin en main font le souhait que l'état d'urgence en vigueur, depuis 1981, soit enfin levé et que la chute du despote ouvre rapidement sur une transition démocratique et la tenue d'élections libres.
Le PGE développera la solidarité et apportera tout son soutien aux forces démocratiques et de progrès d'Égypte qui agissent pour une société de droits, de justice sociale et de libertés.

« Ara no toca !! » Aquesta expressió va esdevenir popular en boca del qui va ser president de la Generalitat durant més de 23 anys, el molt honorable i més honorat e inevitable Sr. Jordi Pujol. Ho pronunciava amb energia, i signat amb aquell cop de tos rasposa, i ma la boca, que ha estat definitivament un dels gags més imitats i parodiats del mon de l’humor. I tanmateix la cosa en no tenia res de còmica, ans al contrari: el “jefe” acabava de tancar d’un cop d’esput aquell tema, conversa o pregunta. Punt final ! Assumpte liquidat ! S’ha acabat, ja n’hi ha prou d’aquest color !
Aquesta prèvia per il•lustrar el que ara argumentaré: Al món de la comunicació, també, qui fa l’ordre del dia, qui marca el guió, és qui mana. Importa per suposat el contingut de la noticia o de l’article. Però sovint el que més compta, el primer que cal i el que cap “direcció” de cadena, ni cap de redacció, no delega ni renuncia, és : a dir, expressar, imposar, manar què és el que toca i el que no toca tractar al seu medi. Qui escriu l’editorial ?, qui decideix la confecció de la primera plana ?, i els titulars ?, qui fa la selecció inicial i la final del sumari noticiable ?, qui el temari a tractar, els tertulians, els/les col•laboradors/es, convidat/des, fins i tot les cartes al director o els textos SMS que passen a pantalla ? Qui ? Qui paga i mana. La “casa”, l’empresa, la direcció.

Altre cop, al final, serà la dosi, la quantitat de tema, la reiteració, la oportunitat, la contundència, de tal o no tal noticia el que, a part les seves qualitats, determinarà l’estat de la qüestió, i la percepció de la ciutadania al respecte. Més cert encara si la gran majoria de mitjans resulta sospitosament coincident en la tria: I així acostuma a ser a major benefici i glòria del sistema: mateixa noticia, mateixa imatge, mateixa avaluació… amb matisos, o ni cal. Toca, i toca molt, o poc, o no toca.
Tota aquesta elucubració per a posar al teclat un fet que de tant quotidià ens podria semblar lògic, normal, acceptable i fins i tot indiscutible: el sistema sociopolític imperant modula i modela la comunicació als seus interessos. I això passa pels criteris d’informació i comunicació, que mereixen una llarga discussió.
Perquè toca tocar el que volen que toqui els grans mass media ?. Pot ser neutral la decisió de parlar ara d’un tema i/o silenciar-ne un altra ?. Son criteris professionals “periodístics” , o d’una altra mena ?. Qui se’n beneficia de popularitzar un determinat conflicte i ignorar un altre ?. Com mesurar l’interès i l’ intensitat que cal posar a un determinat tractament d’un país, un àrea geogràfica o un altra ?, d’una novetat o una altra ?, d’un “tema del dia, de la setmana o del mes”, o un altre ? Pot semblar que la importància de cada tema hi és intrínseca, però això sí és mol discutible, amb les lògiques excepcions (i encara amb matisos) de grans successos d’escala planetària i de magnitud impossible d’amagar sota cap catifa de baralla local o domèstic … parlem d’un cataclisme, una revolució visible, una mortaldat, el que diuen una “efemèride”… i tot i així hauríem de parlar-ho.

Generalista o especialista ?
És evident que una de les grans coartades del sistema, cada dia amb més aureola de prestigi acrític, és l’anomenada especialització. Una explícita decantació per uns determinats temes, permet no sols una major profunditat en aquests sinó també, en paral•lel, una omissió tàcita de la resta.
Estic convençut que la sobreproducció de mitjans de tot tipus, escrits i audiovisuals, de caràcter “temàtic” disposa de les millors benediccions del sistema instal•lat (llegiu neoliberalisme = que res no canviï) no solament pel que tracten: els gols de tal jugador, els insults d’aquella tertuliana, els amors/desamors del tal i la qual, la temporada de caça i pesca, la nova versió de tal moto, o la estètica/moda de primavera que s’acosta ; sinó per la renuncia volguda a una visió més panoràmica del món, amb futbol, lúmpens de purpurina, proxenetes, conills o llobarros, cotxes i motos, passarel•les de models, i xalets amb glamour, inclosos. Els convé no entrar a raonar ni en trobar el fil socioeconòmic- polític ni en matèries superficials i de “distracció” que podrien complicar-se si pensem. És exactament això: exercicis de “distracció” i fugida per acotament i simplificació de la realitat. L’abordatge temàtic, especialitzat, decantat, no té en principi res de dolent i és fins i tot necessari per una major profunditat puntual i a dosi ponderada. Altra cosa és quedar-se a la branca sense haver identificat l’arbre. Quedar-se a la pell sense entrar en substància bàsica, renunciar a comprensió global perquè senzillament: No toca !
Una cosa molt semblant passa en temes molt propers com la “sanitat” (un sistema d’atenció al servei de la salut). La complexitat de les noves tecnologies, i la veritable revolució biomèdica d’aquets temps, obliga a un coneixement exhaustiu de cada especialitat i cada nova tècnica. El prestigi, reconeixement social i econòmic de les dites “súper especialitats”, tot i que realment necessàries per als nous temps, ha suposat, en negatiu, un cert abandó quan no menyspreu de les concepcions mediques més globals i més humanistes o integradores de la persona entesa com un tot. I aquest abordatge és igual o més imprescindible per una bona praxi.
Estem arribant al rovell de la qüestió. Com tractar allò global i allò local, en les proporcions, dosis i interaccions imprescindibles. Com no perdre visió panoràmica encara que es prioritzi un espai concret i reduït. Com saber incloure la gran saviesa del que es petit i parcial dins l’envol tori general, continent i ampla.

Com comprendre el funcionament de les rodes dentades, amb grans rodes polítiques, i petites rodes sectorials o locals íntimament interconectades ??. El que toca i el que no.
Per a les persones que no volem renunciar al nostre paper dins la societat, que hem decidit no acatar la fatalitat de la dictadura del capitalisme, que exercim ciutadania empoderada des de la dignitat, els drets i la insurgència, esdevé absolutament imprescindible, a més d’eficient i convenient, el fet de transversalitzar coneixement, interactuar en camps diversos, relacionar i posar en contacte gents i associacions afins i complementaries en l’objectiu de l’ alternativa.
A Catalunya diem “que el llegir no et faci perdre l’escriure”… Es difícil i laboriós, però cal llegir i escriure, cal decidir autònomament i sobirana que toca i que em toca. I fora mandres ! actuar !
Dic això perquè he estat uns dies literalment col•lapsat de temps i feina immediata que no m’ha permès seure una estona i gaudir de la redacció d’alguna “ratera” pròpia i entremaliada. He pogut, per contra, llegir en la ciber-dimensió alguns posts de veritable mèrit i excel•lència, pel meu gust. I ara sí puc al menys recomanar-los als meus amics i amigues lectors Si voleu gaudir, però sense deixar d’aprendre i sentir-vos còmplices actius i dempeus llegiu aquests blocs i aquests temes que us asseguro que “toquen”:

Sobre Salut:
http://dempeus.nireblog.com/post/2011/02/02/una-tarda-per-trobar-nos-per-pensar-participar-celebrar-us-esperem http://angelsmcastells.nireblog.com/post/2011/02/06/la-factura-a-lombra
http://dempeus.nireblog.com/post/2011/02/05/analisis-del-informe-bernat-soria-por-la-fadsp

Sobre la situació a Egipte i al Magreb :
http://angelsmcastells.nireblog.com/post/2011/02/03/noam-chomsky-habla-de-egipto
http://angelsmcastells.nireblog.com/post/2011/02/03/mubarack-solto-sus-perros-de-presa

Sobre el “pensionazo”:

http://www.attac.es/un-gran-error-de-ugt-y-comisiones-obreras/ http://angelsmcastells.nireblog.com/post/2011/01/28/se-consuma-el-pensionazo

SALUT !!!