La Ratera

Va ser dimecres 29 de juny a la tarda al Parlament de Catalunya. Es debatien i votaven els pressupostos de Salut pel 2011. L’equip del Departament de Salut encapçalat pel conseller Boi Ruiz va presentar els seus números i propostes a la resta de Grups de la Cambra. Com informen tots els mitjans de comunicació d’avui , els pressupostos es van acabar aprovant, sense sorpreses ni ensurts governamentals amb els vots en solitari de CiU, l’abstenció del PP, i amb tota la resta en contra, i demanant la seva retirada i retorn al Govern.

Aquest qui signa, en tant que secretari de Dempeus per la Salut Pública, i convidat pel Grup d’ICV/EUiA, va tenir ocasió de passar “una tarda al Parlament” que dirien els Marx (no pas el Carlos)...i seguir en directe la sessió.

Res de massa nou. Un cop més (i van...) el corró més neoliberal i dretà de l’espectre polític feia viables les polítiques de retallada i antisocials que s’imposen de manera implacable. Aquells espectacles teatrals- mediàtics de divergències CiU-PP per la qüestió/cuestión nacional, queden en patètica evidència quan, passades les eleccions, es tracta de posar d’acord les carteres i els interessos econòmics. Encara hi ha, però, qui es sorprèn que aquestes forces es donin suport mutu quan fa ara just un any més d’un milió de catalans/es sortíem al carrer per rebutjar aquella sentència de l Constitucional, en avançada pràctica “retalladora”, de l’ Estatut, a instància del PP.

La substància del que es va tractar queda recollida en les notes de premsa, menys que més. Tanmateix, permeteu ara algunes observacions personals, en la inèrcia de fer de secretari, i en un to transgressor i heterodoxa (que com sabeu és el meu inevitable estil...)

1.- Un Conseller enfurismat... i “indignat”.
Per les crítiques de l’oposició dedicada segons ell , textualment a “portar problemes front el Govern qui aporta solucions”... (sic). Però enrabiat, bel•ligerant i contundent al màxim en referir-se als “agents socials”, que ell assimila als “sindicats”, i en una indissimulada naturalitat de formes del qui ha estat sempre “patronal” dura i pura... i que no acaba d’adonar-se que ara és “conseller” del Govern i per tant mínimament plural (ja que no neutral).
Un conseller al qui li surten les maneres de patró...(i ho és). Culpables ? ... els agents socials, els sindicats que no volen signar una Pacte que, va afirmar, era garantia que no hi hauria cap ERO i ningú seria acomiadat sense negociació ... !!
I per que no se'n fien ... del conseller ! ni acompanyat de departaments de Treball, Governació.

2.- Crisi: argument de fons.
Com la cosa està tant malament "millor resignar-se a corregir una mica que perdre-ho tot..." Ara és el moment de fer desregulacions, desmuntar i "passar" de normes i de regles... el vell somni del campi qui pugui... Pagar els MIR l'atur per no treballar perquè no es pot pagar per que treballin... "millor pagar una mica o poca cosa i "produir"”...
Que segons ell “La crisi dona aquests números i resultats: no hi ha més”. “"Els pressupostos es fan sobre la dura realitat... i com a molt s’ha mirat què i com es pot retallar sense que es noti massa...” .
Més encara: “Finalment no és tant greu. Només es tracta de: esperar una mica més (amb criteri clínic ??), desplaçar-se una mica més lluny...i despatxar uns quants (milers) professionals i treballadors més precaris...”. Així de senzill, pràctic i pragmàtic !! Liquidat el problema !!

3.- Un discurs des de la fatalitat.
"No hi ha altra manera d’abordar la realitat. No es poden fer altres pressupostos... : resignació, inculpació d’anteriors excessos, submissió i adaptació".
"El model fiscal (impositiu i d'ingressos) no són discutibles perquè formen part del model electoral i programàtic". Una altra veritat descaradament immutable i intocable. És la filosofia campant que diu que “Els rics no han de pagar més (els pobres sí), doncs, se'n anirien a un altra lloc, o no invertirien per desconfiança, o farien evasió... per tant millor que paguin una mica”. Quina barra !! I aquesta dreta que treu pit ho expressa sense pudor i amb lamentable èxit.

Així les coses millor no insistir en números i parlar de “Plans de millora d'usos”, sense ni discutir el dèficit que cal respectar, sense canviar els ingressos ( a no ser des del greuge de Madrid), sense qüestionar la retallada global, sense alternativa, ... i solament retallant la “despesa”.

Un cert joc de xifres, moltes trucades i en percentatges relatius, per acabar acceptant que la retallada global en salut que diuen és del 7 % és realment del 14 % i que Catalunya passa a ser la 12ª CC.AA del ranking de despesa sanitària, a la cua de l’estat, a la cua d’Europa, a la cua...

Ni un respir: fins i tot la recuperació dels recursos de la Seguritat Social dels hospitals públics (actius immobiliaris) trigaran molt en arribar (i a més són per totes les CCAA)... i ja ho veurem.

Deu línies d’acció... per anar xerrant... Una de les quals vaig recollir, l’anomenada “Els pacients” amb quatre paràgrafs: 1.- Polítiques informatives per al bon us dels recursos i costos. 2.- Consell de Pacients 3.- Salut 2.0 4.- Carpeta personal de Salut. Veurem , Dempeus, de què va...

Però la cirera de la tarda va ser la nota en to distès i humorístic... la cervesa.

4.- Un conseller seduït i que pregona la publicitat d’una marca de cervesa ( “O todos o ninguno” – Mahou-): de com compartir la cervesa entre quatre amics, vesant una mica de líquid de cadascú a la seva copa, i així “no fer sentir malament” al pobre- aturat. Quina meravella d’exemple adient !! "Això és el que ara toca !!" exultava.

Quins nassos !!...i ni mencionar altres opcions com beure menys, o comprar envasos de litres de Xibeca, o beure calimotxo, o anar a un bar més barat, o sortir menys, ... O el que fora una alternativa d’esquerres i solidaria: posar tot i tots en un pot (i reequilibrant, posant més qui més tingui)... i pagar del pot comú !!. Sr. Ruiz miri’s altres anuncis de cervesa: la Damm , “a veces lo normal puede ser extraordinàrio” a El Bulli... o “ hace falta un poco de Sur..” de la Cruz Campo...

O al menys no faci frivolitats demagògiques: Donar respostes elementals i micro - d'anunci fàcil de penetrar- per a respondre a problemes seriosos, macros i complexes. La desproporció de dosis i el tractament són ja una fal•làcia perversa...

Aquesta teoria cervesera de “fer una mica”, com si tothom fos igual i necessités el mateix és/era ja el fil conductor corrosiu del co-re-pagament. Terme que per cert, afortunadament, no vaig arribar a escoltar en el debat, encara que sí altres: taxes, o noves recaptacions...

En fi, un veritable espectacle !!
Andanada contra els agents socials, els sindicats !!! per no voler signar l’acord que els va proposar amb voluntat de no despatxar ningú !!!. Una oposició rebutjant amb diferents arguments i intensitats el disbarat proposat, i un PP fent d’ajudant útil i necessari “ a canvi de” I ... l’anunci de la cervesa, com exemple de co- responsabilitat i bona praxi.

Tanco i em vaig a prendre una O’O per no oblidar les penes, estar lúcid i agafar empenta !! Salut !!

La situació a la germana Grècia, és crítica.
Així ens ho descriu el company Nikos Chountis, SYRIZA, GUE, i del Partit de l’Esquerra Europea, que ens fa arribar aquesta carta de darrera hora a tots/es els membres del Partit europeu.

Com podreu llegir, en forma continguda, serena, però amb la fermesa històrica que reclama el moment, avui i demà, 28 i 29 de juny, el futur del país i del seu poble, son a l’escenari europeu i de món.

No s’hi val a posar noves excuses, o defugir amb les velles receptes d’acceptar submisos unes retallades socials i econòmiques vexatòries i impossibles… És el moment de la revolta, i així la vaga general i la mobilització de dos dies ha d’aconseguir para la claudicació final i tràgica dl Parlament grec a mans de la rapinya financera, apropiant-se, literalment, del país.

Solidaris amb el poble grec, manifestem el nostre suport a totes les lluites democràtiques convocades.

Volem assenyalar, per que prenguin nota els Puig i Mas d’aquestes nostres latituds que allà, el conglomerat de forces polítiques i socials descrit crida a “bloquejar” democràticament el Parlament Nacional per tal d’evitar la caiguda definitiva.
També, com desprès de diverses experiències de vagues generals, avui és un fet la confluència de totes les forces antineoliberals, « fora i dins » del Parlament per barrar el pas a la venda impune, i com la defensa s’organitza sumant les seves forces i capacitats. Prenem nota !!

I això en el país bressol de la democràcia, malauradament caigut per les polítiques neoliberals que tant agraden i practiquen les dretes europees en general i les espanyoles i catalanes en particular.


Aquí la carta: Benvolguts/ des,

Com potser vostès saben, avui i demà, 28 i 29 de juny, hi haurà una vaga general i manifestacions contra el Programa Fiscal imposat a mitg termini. Aquest és el moment més important, el punt àlgid després de 34 dies de mobilització del poble en contra del vot de mesures d'austeritat encara més dures.

Milers de persones, els sindicats, "indignats" i, per descomptat, les forces polítiques de l'esquerra, anem a procedir a un bloqueig del Parlament durant dos dies per impedir el vot del Programa Fiscal.

Els propers dos dies són crucials. Durant 48 hores, tothom serem als carrers, la gent tornarà a lluitar massivament contra els esforços del govern per imposar un Programa Fiscal que no només és injust i destrueix qualsevol noció de béns públics, els drets socials i treball, sinó que també agreuja la crisi i la recessió.

Al mateix temps, els partits d'esquerra també porten la lluita dins el Parlament i entre altres, demanen que la votació sigui nominal. Això i la pressió pública porta a alguns membres del PASOK a dir que no tenen la intenció de votar a favor del programa d'impostos. Si això succeeix, en combinació amb les manifestacions de masses, es podria produir esdeveniments polítics accelerats a Grècia, una cosa que crec que afectarà la resta d'Europa.

En qualsevol cas, els moments són crucials i, una vegada més centenars de milers de persones estaran als carrers. Esperant el millor, vaig a tractar de mantenir-los informats, perquè tot això ja no és solament cosa del poble grec, sinó de tots els pobles d'Europa.

Atentament,

Nikos
Adjunt hi ha el cartell dels sindicats i els "llocs de reunió" que exigeix ​​el bloqueig del Parlament durant 48 hores.

...a baix la versió anglesa...


Dear all,

as you may know tomorrow and the day after, 28 and 29 of June, there is going to be once more a general strike and rallies against the Mditerm Fiscal Program. it is the most important moment, the peak after 34 days, of the mobilisations of the people against the vote of even harsher austerity measures.

Thousands of people, the Trade Unions, the "indignados" and of course, the political forces of the Left are going to proceed to a two-day blockade of the Parliament in order to prevent the vote of the Midterm Fiscal Program.

The next two days are crucial. For 48 hours everybody will be in the streets, the people massively once again, will fight against the efforts of the Government to impose a Fiscal Program that not only is unfair and destroys every notion of public goods, social and labour rights but is also aggravating the crisis and the recession.

At the same time, the parties of the Left are also giving this fight within the Parliament and, amongst other things, have asked for the vote to be nominal. Adding this popular pressure there are some PASOK MPs that have been saying that they do not intend to vote in favour of the Fiscal Program. If this happen, in combination with the massive demonstrations, might produce fast political evolutions in Greece which, I believe, will have an impact in the rest of Europe.

In any case, the moments are crucial and once again hundreds of thousands of people will be in the streets. Hoping for the best, I will try to keep you informed as all of this concerns not only the Greek but all the people of Europe.

Comradely,
Nikos

Ha esta una jornada memorable. Una data per recordar.
Una sèrie d’aportacions diverses, diferents, des de disciplines distintes, des d’òptiques plurals, totes però, CONFLUENT en una sintonia policroma plena de SALUT, de la bona.
Ha quedat demostrat que podem, si volem, construir una Nova cultura de la Salut.

Cal escoltar (o ara llegir a Dempeus per la Salut Pública i a Punts de Vista) el Manifest i aviat el Dossier que recull la riquesa i saviesa de les persones que avui han explicat com viure en salut és viure feliç, compromès amb les lluites justes i amb les esperances intactes malgrat la que està caient.

També jo he aportat un treball, sostingut sobretot en imatges, poca lletra, molt de sentiment i més emocions… i per una tal cosa m’ha ajudat el nostre amic Carles, Charles… Veieu el que diu i il•lustra, compartim i us oferim…

INDIGNATS, INDIGNADES !!

El moviment 15M, malgrat les maniobres de linxament mediàtic que ha patit durant les darreres hores i dies, segueix convocant una resposta en forma de Manifestació pel dia 19 front el Pacte de l’Euro que des de la UE ens porta cada cop més a submissió econòmica i al capital, i a la pèrdua de sobirania política i democràtica.
Com he defensat tants cops, les dosis determinen sovint les bondats o maldats d’una acció o d’una intervenció.
En aquest cas, la sobredosi ha estat manifesta a l’hora de condemnes al moviment dels Indignats per unes pràctiques violentes front el Parlament de Catalunya el passat 15 J, que ni per (no-) autoria, quantitat ni qualitat mereixen l’allau de teoritzacions, amenaces ni agressions verbals que des molts àmbits de govern i dels medias del sistema els han dirigit.

I això no sense dir d’entrada i sense cap mena de dubta, per al qui aquí opina, que la llibertat d’expressió al carrer, ni la legítima indignació que anima al moviment 15M, no pot confrontar-se a la llibertat d’acció política i encara menys al dret democràtic a expressar-se, en aquesta ocasió pels diputats/des electes, en el exercici de la seva tasca parlamentaria.

Tanmateix la virulència de la reacció no pot sinó aixecar serioses sospites de velles pràctiques acció-reacció des dels poders i al servei d’ interessos força més opacs. La calculada ambigüitat de moltes declaracions en no diferenciar els i protagonistes pacífics del moviment front a una petita colla de provocadors – habituals en aldarulls a qualsevol concentració urbana de masses i notòriament aliens, violents i externs a la reivindicació social, quan no coneguts infiltrats amb pretensions d’enrarir les mateixes concentracions.

La extrema virulència d’alguns llenguatges – veritables paradigmes de provocacions, gènesis i justificacions de noves violències- per part de responsables (?) governamentals i polítics, que han parlat sense contenció ni embuts de “kale borroka", de guerrilles urbanes difoses, violència extrema, línies vermelles, de resposta de força legítima de la “democràcia imperfecta front el caos” (sic), i altres exabruptes d’escalfament oratori.
La desproporció és una nova falta i culpa en sí mateixa i en aquesta ocasió,(tot i sense obviar insisteixo la condemna explícita i punible a les intimidacions, agressions i obstruccions exercides per quatre eixelebrats), l’allau de desqualificacions, generalitzacions indegudes, i acusacions en fred i malintencionades han estat de llibre. Mentre tant,gairebé,NO s'ha parlat de com les dretes han aprovat uns pressupostos realment indignants.

Un cop més, prenc partit per la suma de mobilitzacions, la CONFLUÈNCIA de moviments diferents, sobirans i autònoms, que tenen el comú denominador de l’acusació i denuncia d’un sistema injust i intolerable, que margina, culpabilitza i carrega les penalitats sobre les gents més pobres i indefenses, que precaritza, sotmet, liquida la protecció social i l’estat del “mig”-estar que s’havia assolit, que expulsa els diferents i tanca portes a la joventut i als més vells, desnona residents entrampats , empara els bancs i els grans financers i especuladors, es subordina al neoliberalisme i ales polítiques antisocials de retallades, de privatització dels serveis públics, de mercantilització de la vida, de submissió al Pacte de l’euro i de la Governança de la U.E. dels mercats i els capitals, de la pobresa i l’atur insuportables, de la guerra quotidiana, de la impunitat per als malfactors instal•lats als poders, ... i no passa res !

I vull celebrar molt especialment la nova cultura de la confluència que va imposant-se, entenent que cal sumar, que els enemics no estan a les diverses plataformes de lluita, que cal suport mutu sense protagonismes ni dirigismes, sense imposicions ni submissions.
És el moment de trenar les més amples aliances SOCIALS, i polítiques (!!), POLÍTICA dita en majúscules, però també del ric ventall ciutadà, associatiu, cultural, civilitzador, per barrar el pas a la desfeta que ens volen aplicar i donar arguments, força, vida i esperança a l’alternativa social i política que ja va prenen cos, discurs i proposta.
D’aquí la gran satisfacció, avui de poder penjar TRES CONVOCATÒRIES, TRES, que sumen i multipliques forces, com també ho escriu l'amiga Àngels Martínez Castells.
Salut !!

Amb l'Àngels Tomás front a la Ciutadella, i com veieu en mig del CAOS !!

UNA PRIMERA QUE HEU VIST I A LA QUE ES SUMEN SINDICATS.-

DAVANT DEL PLA DE GOVERNANÇA I EL PACTE PER L'EURO' CCOO RECLAMA LA SUMA D’ESFORÇOS PER AVANÇAR EN LA RESPOSTA SOCIAL
Llegir tot el comunicat al final del post.

Davant les manifestacions del 19 de juny convocades pel moviment del 15M, CCOO fa una crida a la convergència social davant la decisió dels governs europeus d'institucionalitzar les polítiques d'ajust i colpejar els drets socials i laborals

---------------------------------



DUES.-
AFECTATS I AFECTADES !!

Per una Europa social
Prou retallades!!

Aquest 21 de juny, el Parlament Europeu té previst aprobar el Pla de Governança i el Pacte de l’Euro, acords que només faran més forts els plans d’austeritat, obligaran als Estats a tenir pressupostos restrictius i eliminar el nostre Estat del Benestar. A més a més es posa en perill el diàleg social i la negociació col•lectiva

La Plataforma Prou Retallades volem una Europa social i solidaria per a tota la ciutadania, amb treballs estables i de qualitat, la promoció generalitzada de la formació per a tothom, salaris dignes i una cobertura social forta que garantitzi l’accés a uns serveis socials de qualitat i que han de ser defensats i assegurats.

Cal que fem arribar aquest missatge de forma clara als governants europeus, estatals i de Catalunya.

Continuem denunciant que les mesures impulsades per la Comissió i el Consell europeus van exclusivament adreçades a garantir els interessos dels mercats financers i bancaris, i a desballestar el model social europeu. Els líders europeus deixen de banda les necessitats dels ciutadans i ciutadanes en nom dels quals governen.

A l’Estat Espanyol, la política d’austeritat va tenir les primeres víctimes en l’increment de l’atur, la rebaixa de sou dels treballadors i treballadores del sector públic, després la reforma laboral, i ara veiem com la patronal ha decidit per tacticismes electorals finiquitar l’acord de negociació col•lectiva. El Govern estatal ha acabat legislant una reforma de la negociació col•lectiva cedint a la pressió dels lobbies, amb el rebuig dels sindicats i les organitzacions socials. El Govern català planteja contínues noves retallades en sanitat, educació, serveis públics i drets socials.

Denunciem que ens trobem davant d’un canvi de model social, davant la transició d’una gestió pública a una de privada i mercantilitzada. Denunciem i rebutgem les retallades fiscals i les contínues rebaixes d’impostos que només beneficien els rics mentre es buida el tresor públic. Cal un canvi en el model redistributiu i un sistema de fiscalitat progressiva, ambiental i solidària.

La sortida de la crisi no es pot fer a costa dels serveis públics, que garanteixen la dignitat, la igualtat d’oportunitats, l’equitat i la justícia al conjunt de la ciutadania,la cohesió social, ni a costa de la cultura i la cooperació al desenvolupament.
Diem no a les retallades pressupostàries perquè provoquen la debilitació del sistema públic i augmenten la fractura i l’exclusió social.
Perquè una sortida social de la crisi i una altra Europa és possible, per al reforçament de la democràcia i d'una autèntica democràcia econòmia, per a un repartiment just i equitatiu dels recursos, diem NO a un afebliment de l’actual model social.

Per una Europa social. Prou retallades!


Marxa ciutadana per una Europa Social
Dimarts 21 de juny
Sortida a les 18:00 hores
Des de la seu de Foment del Treball (Via Laietana / Pl. Antonio Maura)
fins al Parlament de Catalunya
-------------------------------------------

I TRES.-
EMPODERATS I ESPERANÇATS, TOTS I TOTES !!



Dia 22-J Per una nova cultura de la salut. Vine i participa!

Amb una fila cero de luxe en la que esperem trobar una bona representació dels moviments socials que defensen la salut entesa de manera plena, una vida millor i els drets laborals i de ciutadania, ens trobarem el proper dia 22 en una Convenció per una nova cultura de la salut, amb la participació i la col.laboració de totes i tots. Allà ens trobarem tants i tantes persones que som DEMPEUS per la Salut Pública. Comptem amb els amics i amigues que, de forma conscient, organitzada i compromesa, s’esforcen per aconseguir un món millor, una atenció sanitària pública sense retallades, uns serveis públics de qualitat… però que entenen també que una societat amb taxes d’atur del 20% –i un atur entre joves i noies de més del 40% és un fracàs imperdonable que cal corregir el més aviat possible.

La nova cultura de la salut ha de recuperar la visió global dels antics metges que varen donar una impronta social a l’exercici de la seva professió a Catalunya. I de la mateixa manera que varen donar arguments per enderrocar les muralles, per humanitzar una indústria neixent, ara ens toca dir que no és de cap manera saludable viure en una economia venuda a organismes i empreses multinacionals que dicten les polítiques segons els seus interessos, ni a unes indústries químiques i farmacèutiques que enverinen els nostres aliments i els nostres cossos, ni a unes institucions financeres que s’apropien dels nostres impostos per a les seves especulacions, mentre fomenten l’atur en retallar els crèdits a les petites i mitjanes empreses, i executen hpoteques que deixen a tants treballadors i treballadores sense casa –si no ho impedim. Les privatitzacions, les retallades, el menysteniment dels drets, tenen clarament biaix de gènere i de classe, desestructuren la nostra societat i estan preparant el camí a una noves formes d’explotació, marginació i infelicitat de les persones: ja estan germinant les llavors del feixisme.

No és bo per la salut que les persones, el medi, la qualitat de vida, les necessaries relacions de suport. participació social i la cultura, siguin mercaderia. I amb la mateixa força volem dir que la SALUT NO POT SER MONEDA DE CANVI DELS GUANYS d’uns pocs, i que ens mereixem una societat millor.

Volem viure en una societat sana, equitativa, plenament democràtica i saludable, en harmonia, autonomia i solidaritat. I perquè sabem que som moltes i moltes les persones que pensem així, les que estem disposades a treballar per una nova cultura de la salut que ens permeti viure en un món més lliure i igual, us esperem i us donem des d’ara, en peu d’igualtat, la benvinguda a la convenció del proper dia 22.

Aquest és el programa:






DAVANT DEL 'PLA DE GOVERNANÇA I EL PACTE PER L'EURO' CCOO RECLAMA LA SUMA D’ESFORÇOS PER AVANÇAR EN LA RESPOSTA SOCIAL

Davant les manifestacions del 19 de juny convocades pel moviment del 15M, CCOO fa una crida a la convergència social davant la decisió dels governs europeus d'institucionalitzar les polítiques d'ajust i colpejar els drets socials i laborals

En els propers dies les institucions europees tenen previst aprovar el Pla de Governança i el Pacte per l'Euro. Aquestes iniciatives persegueixen tres objectius:

• Imposar un model econòmic sobre la tesi que Europa només pot competir amb la resta d'economies mundials si deprimeix els salaris dels treballadors i treballadores (i per tant els drets a la negociació col•lectiva) i si redueix dràsticament els costos que suposa l'Estat del benestar, per a això es fa necessari començar aprimant els serveis públics (sanitat, educació, dependència, ...) per acabar privatitzats.

• Institucionalitzar aquest model en les legislacions europees.

• Establir mecanismes de "càstig" per a aquells països que gosin contravenir aquestes polítiques de reducció del dèficit i la despesa pública.

La Confederació Europea de Sindicats (CES) ha convocat accions a tot Europa per al pròxim dia 21, que a Barcelona tindran lloc aquest dia a les 16 hores a la Plaça del Rei amb una assemblea de delegats i delegades de CCOO i UGT, i a les 18 hores amb una marxa ciutadana que anirà des de Foment del Treball fins el Parlament de Catalunya, en què no només rebutja aquestes polítiques pel que tenen de antieconòmiques i antisocials, sinó que proposa alternatives perfectament viables com:

• Donar prioritat a la recuperació de l'economia i la creació d'ocupació. En particular, establir un pla europeu d'inversions per una suma equivalent a l'1% del PIB.

• Enfrontar la crisi dels deutes sobiranes, amb mesures eficaces i solidàries: regular els mercats financers, emetre euro-obligacions amb interessos reduïts, etc.

• Allargar els terminis per a la reducció dels dèficits públics i fer-ho a través de mesures socialment justes de repartiment de les càrregues socials.

• Establir un impost a les transaccions financeres.

• Promoure polítiques que portin al canvi de model productiu cap a una economia verda amb una "transició justa" que persegueixin la creació d'ocupació i garanteixin la protecció social dels treballadors.

• Defensar el model social europeu, en particular, la universalitat i qualitat dels serveis públics fonamentals.
• Reivindicar el valor de la negociació col•lectiva i de l'autonomia dels interlocutors socials. Dotar-se d'una política salarial basada en el manteniment de la seva capacitat adquisitiva.

Al costat de la convocatòria de la Confederació Europea de Sindicats, el moviment 15M, ha promogut una manifestació, amb valoracions i objectius que podem entendre com concurrents. En efecte, la crida per "prendre els carrers" el proper 19 de juny expressa en essència el que el moviment sindical europeu està plantejant. En aquest sentit CCOO fa una crida a participar i reforçar totes les iniciatives que es promoguin amb la finalitat de frenar les pretensions de les institucions europees i de demostrar que una Europa més justa i solidària és possible. En aquesta mateixa línia, CCOO dóna suport a les concentracions convocades davant les borses de les principals ciutats espanyoles que tindran lloc el dia 21 de juny a les 11 hores en favor de l’impost a les transaccions financeres i per l’eliminació dels paradisos fiscals.


Per a més informació:
Dolors Llobet, Secretària de Comunicació i Portaveu, tel. 646 493 271


Oficina de Premsa de CCOO de Catalunya
Barcelona, 17 de juny de 2011

Dolenta i sola ?

Hem sobrepassat el 11 de juny de 2011, el dia en que s’han constituït els nous Ajuntaments produïts a les eleccions locals del passat 22 de maig. Amb Barcelona i Girona a la nevera esperant uns recursos de recomptes, la gran estrella mediàtica ha estat, ves per on, Badalona.

Què passava a la vella Baetulo per aplegar una tal munió de càmeres i periodistes com si es tractés d‘un esdeveniment esportiu o del món de l’espectacle ?. L’espectacle no era altre, en sintonia amb els paràmetres habituals dels programes dits del cor, que el morbo de veure com accedia a l’alcaldia un líder local, xenòfob i populista, esdevingut protagonista d’un experiment socio-electoral del Partit Popular. Era l’escenificació del “model Badalona” d’adveniment al poder dels arguments de la dreta extrema i excloent.

Era l’exaltació de l’èxit d’una campanya sostinguda i permanent de mentides, pors, enfrontaments, acusacions, discriminació racial, exclusió social.
Era una cerimònia per mostrar un tast de ciutat dividida entre els exultants i els indignats, a part la immensa majoria no present per avergonyits o simplement mirant aparadors.
Era BadAlone, una ciutat BAD/ dolenta i ALONE/solitària ?? .

El pamflet de la victòria !

Tindrem temps per a anàlisis seriosos i de rigor. Ara només vull reflectir aquelles imatges per a la petita- gran historia local. Una història ja de mena poc exultant, a mans de plumífers de la cosa de la casa, això malgrat les enormes potencialitats d’una ciutat mil•lenària, mediterrània, jove, treballadora, tradicional d’acolliment i que és demogràficament la tercera de Catalunya. Paradoxal realitat “viridiana” (per Buñuel) la d’ immigrants contra immigrants, pobres contra pobres.
Diuen que el poble no s’equivoca mai, ... però de vegades no l’encerta prou, dic.

Unes imatges doncs que ja son historia. Desprès de 32 anys de governs d’esquerres i/o progressistes, Bad-alone ha capgirat el seu roig policrom cap al blau rampant a tota Espanya, amb l’aquiescència imprescindible, per desgracia habitual, de la dreta dita nacionalista, de CiU. Cal aturar-se aquí un segon per recordar que la safata on es va servir l’alcaldia va ser, sense maquillatge ni cartrons que valguin, la voluntat dels convergents en plena eufòria d’intercanvi noCiU de cromos, cadires i ciutats amb el PP del que diuen (en campanya) blasmar pel seu anticatalanisme… ja, ja !

A la foto ho deia clar: pensem en CiU...

Fins el darrer minut va ser possible un acord de governabilitat (que no pas un Pacte de govern) de la resta de forces polítiques al consistori sumant 16 dels 27 regidors (front els 11 del PP) i amb un sol objectiu previ de lligam ciutadà: barrar el pas a una força política que s’ha crescut amb totes les argúcies, velles i prou conegudes, de confrontar ciutadania, competir entre veïns, desqualificar per motiu d’ètnia i origen, oposar-se a l’exercici dels drets nacionals de Catalunya, alinear-se amb la reacció ultra-nacional-catòlica de vells records, substituir drets democràtics per dreta autoritària, girar encara més a la dreta les polítiques neoliberals, antisocials i retalladores de l’actual govern autonòmic.
G. Albiol and company.

D’un possible GOOD- TOGETHER,(Bona - Tots plegats) a les gavines (aus rapinyaires) i un falcó (au depredadora) . Un episodi de Falcó Crest, passant pàgina de la Saw (Serra)City, a la incertesa de Blue-gull - albiolandia. I els meus, i jo, "fent el pardal"... ho sento però l’autocrítica ajuda a veure-hi clar.

Una foto encapçala el post: la de grup popular al balcó, sols, sense cap altre regidor/a, saludant una colla dels seus cridaners abanderats. Una plaça, a part els mencionats, amb gent diversa xiulant, mostrant el seu enuig i el seu rebuig. Indignats de l’acampada, que poc abans han esbroncat a tort, esquerra, i dret, alguns joves amb unes senyeres estelades de dol i avergonyiment, veïns reivindicatius dels seus serveis públics retallats, alguns ciutadans testimonis encuriosits… i les teles, moltes teles !!!

Unes línies de reflexió personal per alguns nostres propers i estimats indignats/des, que de tant rebotats amb la pseudodemocràcia actual van “passar” de votar a les urnes (i una cosa no treu l’altra) i han fet possible, per molt que els pesi, una majoria relativa i suficient del discurs del PP que farà polítiques previsibles i ja anunciades.

Indignats sí, però votant aquell dia ! Votants sí, però indignats cada dia !
Quan surt el nou govern volen rodanxes de xoriço (amb la gana que corre) i alguna peça sencera !! Sortida corre-cuita per la porta del darrera protegits pels cascs i els escuts dels mossos de la llenya.

Dos sentiments contraposats i en paral•lel: dolor i ràbia, seny i rauxa, un posat de dignitat o una llàgrima insurrecta, tristesa i vergonya front indignació i reacció.

En tot cas una lliçó ben crua que encara pot servir per aturar mals pitjors. Una senyal d’alerta que les conquestes democràtiques i civilitzatòries no són pas irreversibles. Una resposta a flor de pell quan em pregunten aquests dies… “Tu no eres de Badalona ?” – “ SÍ, però de la d’abans !” … i de la de demà (vull afegir).


Que les mateixes lleis de la física diuen que el pèndol no pot mantenir-se sostingudament (si ningú no el sosté) a un extrem del seu trajecte (extrem dret per més indicació) i que no pot trigar massa (sembla que encara patint unes generals rajoyanes) en iniciar la caiguda en la direcció oposada.

Tot plegat: anàlisi, reflexió, però de seguida reacció, lucidesa, encert comunicador, veritats i solidaritat, propostes, imaginació, empoderament, i treball, molt de treball, feina i treball !!
I Salut que som vius i dempeus !

El viernes 10 de junio hemos celebrado, a lo largo de todo el día, en el Hotel Barceló Sants de Barcelona, una Jornada –Seminario, sobre Servicios Públicos, organizada por ese Grupo de Trabajo del Partido, y Esquerra Unida i Alternativa actuando como anfitriona.

El momento de ataque a los Servicios Públicos, que sufre Europa, en toda su extensión y diversidad, plantea la necesidad de intercambiar análisis, compartir experiencias, aunar esfuerzos y proponer estrategias de defensa supraestatales, conformando un verdadero frente común a nivel europeo.

Nos proponíamos abordar la situación actual, a la luz de las recientes agresiones a toda escala, y en todos los países de la UE, tras el Pacto del Euro, el consenso de Lisboa, la salida capitalista a la crisis, el mapa electoral del presente momento político, las nuevas formulaciones de recortes sociales en Grecia, Portugal, España… y Cataluña con el nuevo Gobierno neoliberal de la derecha nacionalista de CiU.

Entre los asistentes, compañer@s venidos desde Grecia, Francia, Portugal, Chipre, Suiza,.. y desde otras Comunidades autónomas del Estado español.
Así se presentó el evento en su apertura, a cargo de Willy Meyer- Eurodiputado GUE/EVN, Angels Tomás y Toni Barbarà del Comité Ejecutivo del PIE.

Intervino con un Saludo el Coordinador General EUiA – Jordi Miralles – que explicó la situación actual de una Cataluña en vías de desmantelamiento de sus servicios públicos a manos de graves recortes gubernamental, y con unas respuestas sociales en crecimiento y confluencia desde movilizaciones de todo tipo y carácter, sindical, cívica, asociativa, insurgente, indignadas.

Nos planteamos hablar y escuchar nuestras realidades acerca de los Servicios Públicos, entendidos como el verdadero ADN que identifica el modelo de la Europa Social que defendemos y aspiramos frente a la realidad de una Europa mercantil y ultra liberal pilotada por las derechas. Ese era el objetivo explícito de la reunión y podemos constatar que los resultados resultaron plenamente satisfactorios.

Para entrar adecuadamente en materia Àngels Martínez Castells ofreció una imprescindible reflexión –marco sobre la consideración de lo público desde una aproximación económica, histórica y social. Una ponencia realmente magistral, sobre la que ella misma expone y ofrece en este link. … “Valía la pena remontarse a la Gran Transformación de Karl Polanyi para entender los recortes a los servicios públicos como un atentando a la democracia, a la convivencia, a la posibilidad de vivir en una sociedad felizmente estructurada, libre de xenofobias, amenazas de fascismos y redes sociales libres”. Nota: Lectura encarecidamente recomendada.

Una de las características a señalar es la conjunción programada de los tres sectores clásicos que habitualmente tienden a tratarse de forma corporativa o incluso endogámica: Educación-Enseñanza/ Salud -Sanidad/Servicios Sociales-Dependencias. Los tres pilares del conocido “estado del bienestar”, hoy en fase de desmontaje acelerado desde políticas de recorte social y privatizaciones salvajes. Entendemos la necesidad imperiosa de reunir a trabajadores, profesionales, y ciudadanía de los tres sectores en una defensa compartida y común frente un enemigo capitalista igualmente común.
Así hablamos y oímos sobre Educación y Universidad con intervenciones de Sonja Crivelli, Maite Mola, Gregorio Belmonte, Juan Mena, - Servicios sociales Asun Franquesa, Raül Ariza, Salud y sanidad con Carme Borrell, Luis Camprubí, Fabien Cohen, Lola Castro, Toni Barbarà.

Otra aportación al Seminario ha sido la inclusión de un cuarto espacio de trabajo o taller, genéricamente definido como “Empresas estratégicas de interés general”, entendidas como substancia nuclear de los servicios públicos y determinantes de una sociedad. Así el, Trasporte público y ferroviario – José Luis Ordoñez , Agua- Francisco Valenzuela, Medios de comunicación-Jordi López Santín, o la Vivienda –David Compañón, entendidas como instrumentos necesarios para el ejercicio de los derechos democráticos y sociales, fueros otras realidades estudiadas de una forma necesariamente breve pero que ayudaron a dibujar un escenario panorámico y políticamente muy sugerente.


Con todo este bagaje se alcanzó el final conclusivo de la Jornada que se auto-propuso trabajar todos estos criterios para confeccionar una Resolución- Conclusión que suponga una aportación cualitativa en el “Argumentario” que elabora el PIE para basar la campaña pedagógica y de extensión y recogida del millón de firmas de apoyo a la petición de la Iniciativa Ciudadana Europea para crear un Fondo Social europeo y que se desarrollará en toda la UE el próximo año 2012. También recogemos el acuerdo de crear una red –grupo de internet que posibilite el trabajo y relación de integrantes en el Grupo de Trabajo de Servicios Públicos.

Así lo explicó Maite Mola, vicepresidenta del PIE, en el cierre del Seminario de Barcelona al que puso como ejemplo del tipo de acciones que deben promoverse desde el PIE y que ayudan a conformar un verdadero frente europeo de las fuerzas de izquierdas, transformadoras y anti neoliberales. Con estas palabras de reconocimiento y de ánimo se cerró esta actividad europea que Barcelona y EUiA han patrocinado una vez más.
Seguimos y confluimos…