Dilluns 26 de setembre vaig tenir el plaer d’assistir a l’assemblea ciutadana que ve celebrant la Plataforma en defensa de la sanitat pública de Molins de Rei, com a convidat- ponent en nom de "Dempeus per la Salut Pública".
Les mobilitzacions a aquesta ciutat del Baix fa setmanes que son en marxa. Concretament era la novena manifestació que sortint des de la Plaça de la Vila i recorrent carrers acaba a les portes del CAP amb una assemblea informativa i participativa. El motiu concret i central de la reivindicació, la denuncia del tancament progressiu de l’atenció continuada, les urgències de nit, per a millor entendre’ns. L’objectiu: la recuperació d’aquest servei i la defensa del sistema nacional i públic de salut front l’onada de retallades de tota condició que ens estan aplicant des del Govern neoliberal i noCiU de la Generalitat.


Molins és un cas un mica especial i crec que paga la pena explicar alguna cosa de les que em van assabentar els/les companys/es organitzadors de la protesta. Durant l’anterior legislatura amb govern socialista a la Generalitat (i amb CiU a l’oposició a la ciutat) es van començar ja a aplicar les primeres retallades. Es va eliminar l’atenció d’urgències nocturnes a partir de les 12 de la nit. Llavors CiU del poble va muntar una campanya popular força contundent recollint signatures i cridant a la ciutadania a lluitar contra aquesta limitació.
Ara, desprès de les darreres eleccions municipals el govern de Molins és “sociovergent”, vol dir conformat per PSC i CiU … i la situació agreujada amb la nova retallada des de la Generalitat augmentant les hores de desatenció nocturna, que s’avancen des de les 9 del vespre fins el matí següent. I aquesta situació contradictòria ha suposat l’aprovació d’una moció al darrer Ple municipal demanant la no aplicació de la dita retallada i el retorn a l’atenció continuada nocturna d’urgències.
És a dir que la mobilització ciutadana disposa del suport explícit de l’Ajuntament on governa CiU !
En tot cas fa 9 setmanes que tots el dilluns centenars de ciutadans /es fan la seva manifestació i assemblea.


Aquest cop vaig poder dirigir-me a les persones allà reunides, mes de 200 segons els organitzadors, i malgrat aquestes imatges una mica espectrals per manca de claror, penso que les explicacions i argumentacions sí van quedar força aclarides. Vaig poder explicar com ens pretenen enredar i en volen fer culpables. Com no diuen la veritat (és a dir, menteixen !) quan ens fan els números, o diuen que gastem “massa”, o que el sistema és ineficient, o que la qualitat no s’ha vist afectada, o que les llistes d’espera son esperables, o que el co-Re-pagament ajudaria a millorar les coses, o que el servei com és gratuït és insostenible, o que no hi ha altra manera de resoldre l’economia de la sanitat… o tantes i tantes falsedats que van a para a la privatització del sistema, el trencament de la seva equitat, universalitat,i qualitat, i cap a la liquidació d’aquesta, i les altres, cobertures socials del pretès estat del benestar. També que els treballadors i el personal de salut no és el culpable de la situació i que no ens confrontaran, ususaris- professionals, tal com explica avui l'Àngels Martínez Castells.

És la lògica del negoci, del mercat i del benefici, o bé l’exercici d’un dret i d’una prestació social universal. . Cal optar, l'una o l'altra.

Afirmo que les persones assistents ho van entendre, encara més del que ja ho tenien. O això van expressar en acabar l’acte amb una evident sintonia i empatia. Una veïna, d’alguna edat (85 anys !!), va recordar que fa nou setmanes que és al carrer i que pensa seguir-hi fins a reconquerir un dret que havia guanyat, junt amb tantes gents treballadores, i al que no pensa renunciar.

Fins i tot una altra assistent em va convidar directament a anar a la seva assemblea tots els dilluns. No cal ni caldrà. Les gents de Molins ho tenen més clar que molts altres intoxicats pels medias del sistema. Estan dempeus per la salut i la sanitat pública, i va ser un honor i una passada compartir amb ells unes hores vespertines i suggerents.

Salut i Dempeus, companys i companyes !

La situació de les retallades de Serveis Públics a mans del Govern de la Generalitat esdevé cada dia més brutal i més agressiva.
Pel que fa a Sanitat sortim a ensurt diari, ja sigui en forma de declaració, d’ actuació o d’amenaça. L’agosarament del Conseller de torn creix cada dia i la seva actitud i el seu discurs són cada cop més desafiant, més impúdics i provocadors. No solament no demanen excuses, ni es desdiuen de tanta retallada i tanta destrossa, sinó que treuen pit. Ho justifiquen tot, anuncien més ajustos, controlen qualsevol espai mediàtic, espanten el personal treballador del sector amb nous acomiadaments o precaritzacions, estoven una ciutadania atemorida fent-la sentir culpable d’un suposat malbaratament, menteixen des d’actituds cíniques, i insisteixen en una pretesa autoritat moral per tal de perpetrar una pluja d’agressions que van incrementant les desigualtats entre els qui poden "resoldre" mitjançant recursos propis, i aquells/es qui en depèn exclusivament dels públics o que senzillament exerceixen el seu dret de ciutadania usant el sistema públic de salut del que en som titulars.

Malgrat aquest panorama, i justament com a resposta, arreu del país proliferen com a bolets d’esperança i de teràpia social, continues mobilitzacions ciutadanes de resistència, protesta, denuncia i reivindicació.
És una veritable taca d’oli saludable, esperançadora i solidària d’autodefensa i d’empoderament.
A cada lloc i contrada s’expressa d’una o altra forma. És un ventall d’accions ciutadanes que sovint protesten d’agressions concretes i veïnals, la més punyent ara els tancaments de l’atenció continuada (urgències nocturnes) als centres CAPs o àrees ABS, però també son xerrades, conferències, preses de posició o manifestacions i assembles a peu de carrer de persones indignades, de veïns afectats, de ciutadania conscient i compromesa amb la causa dels serveis públics i la justícia social.
Al seu costat, colze a colze, algunes organitzacions socials, polítiques, sindicals, i per suposat entitats específiques en defensa de la Salut i la Sanitat publiques.
Des de les més veteranes o clàssiques, FADSP, FAVB, CAPS, fins a les més emergents com la que pertanyo Dempeus per la Salut Pública que en menys de tres anys és ja una realitat social i a les ciber -medias de la xarxa. També les més recents nascudes al caliu de la lluita en curs, i del moviment insurgent del 15 M, DRY, Indignats, Inflexió, o la molt nova i activa PUHC (Paltaforma d' Usuaris i Hospitals Catalans).

Es tracta, un cop més, de CONFLUIR, de sumar energies, idees, recursos, mobilitzacions. I recordar que els sumands en salut no son solament sanitaris o mèdics o assistencials, sinó tots aquells paràmetres que anomenem determinants de salut: treball, educació, medi ambient, urbanisme, alimentació, habitatge,… i la lluita sistemàtica contra les desigualtats. Totes les desigualtats: de gènere, classe social, procedència i origen, o grau d’ autonomia personal o discapacitat.


(Aquí dalt una suggestiva imatge de tardor a la Plaça Clarà d'Olot)

Com a botons de mostra un parell d’experiències personals i encara fresques: com a Dempeus vaig tenir l’oportunitat i el plaer d’intervenir , Dijous 22 a Badalona a la plaça Dolores Ibarruri, front el CAP de Lloreda que ha perdut (entre d’altres coses) la seva atenció d’urgències nocturnes. Dissabte 24 a Olot al magnífic espai de l’Hospici junt amb amigues, amigues, sanitaris i indignats i indignades de la Garrotxa, on ha tancat el servei continuat de l’àrea de salut ABS, ubicat a Besalú.
Un plaer oferir-vos algunes imatges.

Això no s’atura. Tenim en cartera intervencions a Molins de Rei, (on podeu llegir fa dies que lluiten Sirius). Aquesta assemblea pública, immediata, dilluns 26, a les 20 hores CAP- Pça. de la Vila), però també a Montmeló, a Barcelona, a Valls, o a la Universitat, UPF….
Des de Dempeus seguirem informant i aportant materials importants per la seva claredat i compromís dins el magma desinformador dels medi@s habituals. Com segirà aportant-nos raons i fonaments l' Àngels Martínez Castells al seu blog Punts de Vista.

La lluita continua, la raó ens acompanya, el futur i l’esperança es conreen cada dia i aquesta feina és gratificant, solidària, humanista, democràtica, estimulant i divertida, necessària i saludable.
Endavant i Salut !!

llegiu aquí sota la Declaració de la Promotora de las Mesas Ciudadanas de Convergencia y Acción.


La Promotora Estatal de las Mesas Ciudadanas de Convergencia y Acción manifiesta su preocupación por la actual situación y llama a la movilización ciudadana

La Promotora Estatal de las Mesas Ciudadanas de Convergencia y Acción manifiesta su preocupación por la actual situación y llama a la movilización ciudadana
No somos inversores en bolsa, no nos preocupa lo que es un simple termómetro económico y un juego de especuladores, bancos y fondos de inversión, haciendo negocio con dinero ajeno o propio de las grandes fortunas, especuladores y delincuentes financieros . Lo que nos preocupa del hundimiento de las bolsas y la subida por las nubes del negocio de la deuda pública, con el apoyo de las agencias de calificación, es la traslación de esto a la ciudadanía. Este “pánico bursátil” significa que los poderes financieros, para recuperar sus pérdidas, en la economía casino forzarán aún más a las instituciones europeas en general y a las del Reino de España en particular a proseguir con los recortes sociales, las llamadas políticas de austeridad, las privatizaciones y los despidos masivos en el sector público.

Lo único que podemos constatar de todo esto es el fracaso de las políticas económicas implementadas hasta ahora por parte de los gobiernos y del FMI, así como lo inservible que es el G20. La inutilidad de los gobernantes europeos y el abismo al que nos conducen los poderes financieros con su poder omnímodo.

El fracaso de la globalización neoliberal, el rotundo fracaso de la mundialización, lo pagaremos los pueblos, si no reaccionamos. De hecho, esta situación de caos financiero les beneficia, y mucho, a los mercados, pues es la excusa perfecta para afianzar su dictadura y profundizar en recortes sociales. Es su oportunidad para desmontar lo que aún queda del estado del bienestar. Pero es también, a su vez, el rotundo ridículo que están haciendo quienes impulsan medidas neoliberales, que nuestro gobierno y todos los del mundo “rico” están aplicando para enfrentarse a la crisis del sistema. Es uno más de los síntomas de que el sistema-mundo está cambiando.

La Promotora de las Mesas llama a todas las organizaciones, movimientos y sindicatos de clase a una amplia convergencia social, dado el rotundo fracaso de los políticos y políticas con poder, ya sea en el gobierno central, las autonomías o las instituciones europeas, al objeto de constituir un contrapoder popular, una resistencia activa y unas alternativas de otras formas de hacer y ver las cosas.

Llamamos a todas las personas con inquietudes sociales, que creen en la primacía de la soberanía popular, a unirnos y actuar. No podemos permanecer a la espera de lo que por nosotras se decida en los despachos de los servicios de estudio de los bancos y en los de interés y presión financiera, para ir a la defensiva, máxime cuando no solo tenemos alternativas, sino que sabemos lo que hay que hacer.

Las y los demócratas, los socialistas y comunistas, las y los sindicalistas, feministas y activistas sociales, debemos decir alto y claro: ¡¡¡Que se vayan todos ya!!! Debemos convocar reuniones, asambleas, hacer propuestas rápidas. ¡No hay tiempo que perder! Y además, los días 25 de septiembre, 7 de octubre y 15 de octubre salir a la calle unidos, con fuerza y contundencia.

Ha llegado la hora de que las clases populares hagamos política seria, propuestas políticas de cambio real y no solo resistencia social.

Acabo de regresar de París donde he tenido el gusto y el honor de participar en la Fête de l ‘Humanité, que cada septiembre convoca y celebra el PCF (Partido Comunista Francés).
Gusto de disfrutar de una experiencia sin parangón. Una Fiest- evento que quienes conozcan apoyarán en calificativos laudatorios y que, a aquellas personas que todavía no la han experimentado, deseo y recomiendo visitar en futuras ediciones. Nadie debería perdérsela en algún o varios, momento/s de la vida. Un encuentro monumental que convocan y trabajan los y las comunistas de Francia junto a sus organizaciones amigas, pero donde además de gentes de izquierdas en general, se dan cita los más activos de la juventud, la cultura, los movimientos sociales, las representaciones de organizaciones de liberación y partidos de izquierda y progreso de cualquier punto del planeta. Realmente de punta a cabo del orbe mundial.

Un honor colaborar modestamente en ella y en concreto en el debate del Sábado, día 17, a las 12’30 del mediodía en el Stand del Consejo National del PCF, en uno de los Debates centrales de la Fiesta, de las decenas de decenas de debates que se han producido a los largo de tres días.

Tres días de un acontecimiento excepcional que es una verdadera Fiesta.
Días intensos y efervescentes en los que cada año centenares de miles de personas se constituyen en una auténtica Humanidad. Teatro, charlas, encuentros, presentaciones, libros, deportes, folklores del mundo, debates, gastronomía de la mayor extensión y calidad, músicas y actuaciones (en esta edición la de Joan Baez, que repetía presencia después de ¡¡ 40 años !!).
Mejor que seguir describiendo proponer entrar en su web, y aun mejor apuntarse para ediciones venideras: http://www.humanite.fr/

Volviendo a mi pequeña crónica de viaje, indicar que tuve el honor de representar al PIE atendiendo en su stand durante la mañana del sábado, así como despues en el debate a las tres formaciones del Estado español que participan en el Partido de la Izquierda Europea, (EUiA, IU, PCE), en mi condición de miembro del secretariado y ejecutivo de esta formación.
El título del debate: Europa: ¿Dictadura de los mercados o democracia real ?
Compartiendo escena con los compañeros, bajo un cartel muy propositivo: Tomad el poder !!

Frederich Imbrecht, dirección confederal CGT
Haris Golemis , presid Fundación Nikos Poulantzas y Sinaspismos Grecia
Fabio Amato resp Rel intnals RCI, secretariado PGE Italia
Patrick Le Hyaric (eurodiptado Direcyor de l’ HUmanite´
Toni Barbarà EUiA, secretariado PIE Cataluña/España
Moderador: Olivier Dartigolles portavoz PCF y resp temas europeos.

Tan solo una pincelada de ese debate seguido con notorio interés por un público diverso que llenaba el espacio del stand central de los comunistas franceses. Se habló,naturalmente, de la situación griega de lamentable actualidad por la crueldad de la crisis en su pueblo. También de Italia, por supuesto de Francia y su momento socio-político. Y tambien de España y Cataluña en mis intervenciones, con alguna breve exposición de la situación más reciente, así como de nuestras propuestas, experiencias y el momento electoral inmediato que se plantea para el 20 N.

Una parte del debate giró sobre la caracterización de los nuevos movimientos sociales, como "Indignados", Democracia Real, ya, o el 15 M de forma global. Las coincidencias fueron explícitas. De como saludar esta nueva insurrección ciudadana, al límite de la resistencia y en actitud de insubordinación, de exigencia democrática y de propuesta de un futuro con esperanzas, necesarias. De como l@s comunistas y las gentes de izquierdas, antineoliberales, anticapitalistas y con compromiso de transformación nos encontramos luchando, de forma natural y espontanea, dentro del estos movimientos.

Como acostumbro, reivindiqué el concepto de la CONFLUENCIA, como expresión de suma respetuosa, plural, estimulante, no excluyente y movilizadora hacia el cambio de escenario social y político, en todo el territorio europeo, con las características propias de cada país, sociedad o nación. Denuncié concretamente que cada vez más, ESTA ES LA EUROPA DE LAS DESIGUALDADES, y por tanto de las injusticias.
Las intervenciones, cada cual con su aportación y experiencia, demostraron que ese planteamiento es la mejor baza hoy para luchar y volver a construir. Luchar resistiendo, denunciando, movilizando, reuniendo nuevos y viejos movimientos, coordinando sindicatos y organizaciones sociales,... para despues re- construir una Europa necesariamente nueva, social, democrática y solidaria.

Al final de este acto se concentró en el stand una gran cantidad de medios de
comunicación expectante ante la recepción oficial que el Front de Gauche había convocado y que se iniciaba de inmediato. Por allí pasaron las personalidades más conocdas de nuestra organización hermana, como el propio Pierre Laurent,(presidente del PIE además de secretario general del PCF, Jean-Luc Mélenchon, lider de Parti de Gauche (ex-P. Socialista) y actual cabeza de lista del frente para las elecciones presidenciales del próximo año, y también la máxima representación de la otra fuerza del Front, la Gauche unitaire, de procedencia idológica trotskysta. Como es sabido desde 2009 estas tres formaciones trabajan unidas y en sintonía creciente conformando un ejemplarizante Front de Gauche que promete ser una de los impactos pòlíticos de el inmediato futuro francés. Tampoco faltaron visitantes ilustres como l@s diversos candidatos (cinco !!) del Parti Socialiste, actuamente en fase de primarias para elegir su líder a las dichas presidenciales.

Alguna novedad que aportar sucintament: La aparición de un libro firmado por Pierre Laurent, con el sugestivo título de "Le nouveau PARI comuniste" ( la "apuesta" comunista). Y sobretodo la edición impresa del Programa comun del Front de Gauche, con un extracto muy útil e inteligible de las propuestas electorales de la formación que encabezará Mélenchon ya en pre-campaña, con la ayuda y participación en su equipo del mismo Laurent.

Sucintamente señalar como botones de muestra algunos puntos: Jubilación a los 60 años, salario mínimo interprofesional de 1.700 euros, instauración de un slario máximo en todas las empresas, contratos fijos para los 800.000 trabajadores eventuales de la función pública,... y así, muchos más.
Como ya podeis constatar, unas horas intensas, un trabajo estimulante, y un verdadero placer. ALLEZ !! ALLEZ !!
SALUT !! les copains et camarades !!

Toni Barbarà

No és convergència de febleses ni unió forçada sinó Confluència voluntària d’objectius !
No és “amb il•lusió” de la del Mas, sinó amb esperança, insurgencia i determinació !

Vull aportar alguna llum, al meu entendre personal i transferible, sobre el debat mediàtic i social que aquest dies remou les xarxes i les reunions de tot format de les esquerres polítiques i socials de la nació i de l’Estat.
El 20 N és a la cantonada.
En primer lloc una constatació: Ja fem tard i el més calent és a l’aigüera . Segurament això ja interessa a segons qui, deixeu-me malpensar, doncs en política i quan falten poques setmanes per unes eleccions gairebé res no és casual, i sí molt causal, que ve de causat.


Si com s’apunta hem de fer els deures a corre-cuita per tal de complir terminis administratius d’inscripció i registre de coalició i de candidatures, pot ser que el forçar fets consumats i un mal acord-poc-acordat per mor de la immediatesa burocràtica generi un primer pas erroni que acabi distorsionant i malbaratant la mateixa campanya electoral i els seus resultats.

No tenim ja més temps per especulacions ni tacticismes: cal parlar clar i intel•ligible sobre les posicions, disposicions, opcions de cadascú dels qui aquests dies manifesten divergències substanciades. Cal desllorigar el procés. Posem el debat sobre l taula, en públic, i resolem democràticament, como ha de ser, les diferències cap a un acord de suma possible. Si això és possible, que jo crec que sí, i que a més és imprescindible.


I si algú fa ús del concepte confluència i suma per a la divergència i la sostracció, la proposta d’incorporació oberta per usar-la com a negació aliena, que quedi finalment en evidència, que tothom pugui veure quina és la seva estratègia i els seus objectius finals, divergents.
La immensa majoria de persones que militem i/o treballem en la voluntat política de les esquerres plurals i transformadores (incloses per suposat les antineoliberals i/o anticapitalistes !!) som capaços, demostradament, de les majors generositats i de capacitat inclusiva. Quan cal ser integrador i posar l'objectiu compartit pel damunt d'interès de part.

Altra cosa és l’acceptació de fets consumats, de "tràgalas" d’un o altre, d’aritmètiques comptables de cash flow, d'imperatius econòmics (legítims però no prioritaris), de tàctiques d’instrumentalització de part, de formes d’imposició i sense debat, de submissió disciplinària sense discussió prèvia, o de canviar les regles i fins i tot els jugadors a aquestes alçades del joc.
Som capaços d’acceptar moltes circumstàncies i sacrificis, tenim una generositat i fidelitat al projecte ben demostrades, però no som babaus i ja no podem reeditar anteriors renúncies amb cara de tontos, ni tontes.


I és que a més, és URGENT tancar aquesta batalleta interna per passar a debatre i a treballar, seriosament, JA mateix, la proposta electoral.
Els temps i la gravetat de la situació no permeten més distraccions respecte del veritable objectiu de la nostra acció política, i si em permeteu el que dona substancia a la mateixa raó de la nostra existència: canviar les coses, treballar per la justícia, la democràcia, la igualtat, la emancipació, el benestar, la cultura, la pau i la solidaritat.
Si fem això, els resultats ens ho reconeixeran, sinó ens ho denunciaran.

Així que som-hi posem-nos a parlar de que interessa. Del que interessa a la ciutadania, que parafrasejant el poeta “com més negre és la nit més brilla l’estrella de l’esperança”.



Comencem a construir una nova hegemonia d’insurgència, transformació, canvi, esperança... que "és el més necessari allò que no té nom" segons Celaya.
I no dic “il•lusió”, terme molt usat darrerament per “il•lusionistes” com l’Artur Mas. Ell proposa el concepte “amb il•lusió” com una empenta sense contingut darrera. Entesa com ho fan a centreeuropa com a quelcom d’il•lusori o que no existeix, de tripijoc, o joc de mans. No com deixa caure el líder de la dreta nacionalista com acceptació servil, acrítica, seguidista, messiànica, o com a actitud gregària, del ramat a toc d’esquella.
Avui els diagnòstics més valents i encertats parlen d’una patologia social molt greu. Els seus símptomes: Por, claudicació, submissió, genuflexió, resignació, inseguretat, incertesa, precarietat, supervivència, individualisme, embrutiment, violència i desigualtats creixents.


Front aquesta malaltia només hi ha un tractament, com ens recordava el vell Freud: “viure és lluitar o deixar-se morir”. La lluita emancipadora no és cap quimera, cap utopia impossible, cap il•lusió. Això ho sabem ja pobles de llocs com Islàndia, Tunísia, Egipte, ...
Reacciona ens proposa Àngels Martínez Castells !

Hi ha esperança perquè en la situació més difícil, en la tenebra, hi ha alternatives. Perquè com vaig llegir a una “remera” a Buenos Aires, “De cualquier laberinto se sale por arriba”
La sola teràpia és la que esmerça respostes de conducta com alçar-se, aixecar-se, erigir-se, rebel•lar-se, prémer les mandíbules, posar-se dempeus, tancar el puny. També sabent votar, estimant, I love, IloveIU, IloveEUiA.

UN DIMARTS, LABORABLE, A LES 18’30 HORES DE LA TARDA, …MILERS DE PERSONES, CIUTADANS I CIUTADANES EMPODERATS I EN PLE EXERCICI DE LA SEVA SOBIRANIA I DRET DEMOCRÀTIC HEM SORTIT ALS CARRERS DE TOTA ESPANYA, I EN AQUEST CAS A BARCELONA, PER DIR QUE NO VOLEM AQUESTA REFORMA CONSTITUCIONAL QUE ENS VOLEN IMPOSAR I QUE TENIM DRET I DETERMINACIÓ D’EXIGIR SER CONSULTATS.

Que aquesta és una nova agressió en la dinàmica brutal de retallades socials i de serveis públics (amb especial i crua menció per la salut i la sanitat). Que cal defensar-nos i no acceptar resignadament i suïcida una nova concessió a la tirania dels mercats i als seus executors de la UE, el FMI, el G-8, oferint la submissió per Llei Constitucional a un sostre de dèficit que suposarà encara més la renúncia a polítiques d’inversió social sota la dictadura del deute. És la desigualtat i la injustícia com explica Àngels Martínez Castells al seu Punts de Vista.

Que democràticament no poden prendre una tan greu decisió sense consulta popular, sense un Referèndum, per més que legalment el corró parlamentari de PSOE/PP (i la passivitat de CiU) els ho permeti, negant així la sobirania del poble.

Que nosaltres afirmem que la Democràcia i el Votar son coses bones per la Salut i que des de Dempeus per la salut pública, hem estat de forma conseqüent impulsant la mobilització i explicant a la nostra web i als nostres actes com mostrar la nostra insurgència front les retallades i contrareformes constitucionals al servei del neoliberalisme més patològic.

També podeu llegir una crònica del que ha publicat al respecte la web de CC.OO de Catalunya


El 6 de setembre, prop de 20.000 persones s'han mobilitzat a Barcelona contra la reforma de la Constitució
Manifestació "Contra la reforma #jovullvotar"

El dimarts 6 de setembre Barcelona ha acollit una manifestació, que ha reunit prop de 20.000 persones, contra la reforma de la Constitució espanyola impulsada pel Govern central. La marxa ha començat a la plaça Urquinaona / Via Laietana a les 18.30 hores i ha baixat fins al final de la Via Laietana, on s'ha llegit el manifest.


Aquesta mobilització -també s'han convocat marxes en les altres capitals de província- havia estat convocada per sindicats i entitats socials de Catalunya (CCOO, UGT, USOC, CONFAVC, CNJC, Coordinadora de Jubilats i Pensionistes de Catalunya, AICEC-ADICAE, Dempeus per la salut pública, Sindicat d’Estudiants, FAPAES, Ateneus Laics i Progressistes, Moviment Laic i Progressista i Fets).


La companya Montse Vergara (Dempeus- Greds) i el professor Vicens Navarro llegint el Manifest.

Els assistents han demanat un referèndum davant l’agressió que suposa per al nostre estat del benestar aquesta reforma de la Constitució impulsada a corre-cuita pel Govern espanyol, amb el suport del principal partit de l’oposició. Es tracta d'una reforma que s'ha fet al dictat dels mercats i dels màxims dirigents d’Alemanya i França, Merkel i Sarkozy.

Els grups parlamentaris del PSOE i el PP han tirat endavant una reforma de la Constitució espanyola que no ajudarà a la reducció dels actuals nivells de dèficit públic i provocarà un deteriorament encara més greu de la situació del teixit econòmic i social del nostre país. La reducció del dèficit només es pot aconseguir mitjançant la promoció del creixement econòmic i l'ocupació, una reforma fiscal equitativa i progressiva i un rigor permanent en l'ús de la despesa pública. Al mateix temps, aquesta reforma imposa una greu limitació a l'autonomia dels governs democràtics i a la capacitat d'autogovern pressupostari de les diferents administracions públiques. Això afectarà greument a la seva capacitat d'utilitzar la política pressupostària al servei dels objectius de la política general. Motivada, suposadament, pels atacs especulatius als deutes sobirans, la reforma introdueix en la nostra màxima norma jurídica un factor econòmic de caràcter netament procíclic que pot arribar a impedir l'acció dels governs per a què la nostra economia no entri, en el futur, en una recessió. Constitueix també una amenaça permanent per a les prestacions i institucions de l'estat de benestar, les polítiques socials i la cooperació per al desenvolupament.

Aquesta manifestació tindrà de ben segur continuïtat en els propers dies i setmanes en una tardor que es presenta molt calenta davant les agressions socials i les fortes retallades de serveis públics que estan anunciant i aplicant el Govern de l’Estat i la Generalitat de Catalunya.

ARA EL QUE TOCA ÉS ESCALFAR MOTORS PER UNA GRAN MANIFESTACIÓ CIUTADANA EL PROPER DIMARTS DIA 6, ARREU DE L’ESTAT, I PER SUPOSAT A BARCELONA.
NO ÉS DE REBUT QUE ENS IGNORIN, ENS MENYSPREÏN, ENS ENREDIN, ENS EXPLOTIN, ENS PRENGUIN PER IGNORANTS I COVARDS.
JO VULL VOTAR CONTRA UNA REFORMA CONSTITUCIONAL FETA A MIDA DE MÉS, I MÉS DURES RETALLADES SOCIALS.
SI NO ENS ESCOLTEN CALDRÀ RECORDAR QUE LA LEGITIMITAT DEL GOVERN LA TÉ EL POBLE SOBIRÀ I SI CAL “BOTAR” DIPUTATS I DIPUTADES INÚTILS, AVIAT ELS PODREM ENVIAR A CASA A DESCANSAR… VOTANT !
I JA QUE RESULTA QUE ARA SÍ ES POT REFORMAR LA SACROSANTA CONSTITUCIÓ (INTOCABLE DEIEN), JO TAMBÉ VULL VOTAR ALTRES PUNTS. TENIM IDEES...



SINDICATS I ENTITATS SOCIALS DE CATALUNYA CONVOQUEN MOBILITZACIONS CONTRA LA REFORMA DE LA CONSTITUCIÓ I PER RECLAMAR UN REFERÈNDUM

Les organitzacions reunides el dimecres 31 d’agost (CCOO, UGT, USOC, CONFAVC, CNJC, Coordinadora de Jubilats i Pensionistes de Catalunya, AICEC-ADICAE, Dempeus per la salut pública, Sindicat d’Estudiants, FAPAES, Ateneus Laics i Progressistes, Moviment Laic i Progressista i Fets) han convocat una manifestació a Barcelona el proper dimarts, 6 de setembre, sota el lema “Contra la Reforma #jovullvotar”, que sortirà de Plaça Urquinaona/Via Laietana a les 18.30 hores i anirà fins a Pla de Palau, on es llegirà el manifest. També es convocaran mobilitzacions en les altres capitals de província. A aquest nucli inicial s’hi estan sumant noves associacions que poden posarse en contacte amb Prou Retallades a Catalunya a l’adreça de mail: catprouretallades@gmail.com



CONTRA LA REFORMA DE
LA CONSTITUCIÓ
#JOVULLVOTAR
Les organitzacions socials sotasignants acorden manifestar públicament el seu rebuig a la proposta de reforma de la Constitució Espanyola elaborada pels responsables dels grups parlamentaris del PSOE i del PP, demanar als diputats i senadors de tots els grups parlamentaris que no la votin favorablement i que, en el cas que la proposta fos aprovada, es convoqui un referèndum per a la seva ratificació.
Considerem que pel seu contingut i pels terminis d'aplicació aquesta reforma no ajudarà a la reducció dels actuals nivells de dèficit públic i provocarà un deteriorament encara més greu de la situació del teixit econòmic i social del nostre país. La reducció del dèficit només es pot aconseguir mitjançant la promoció del creixement econòmic i l'ocupació, una reforma fiscal equitativa i progressiva i un rigor permanent en l'ús de la despesa pública.
Al mateix temps imposa una greu limitació a l'autonomia dels governs democràtics i a la capacitat d'autogovern pressupostari de les diferents administracions públiques. Això afectarà greument a la seva capacitat d'utilitzar la política pressupostària al servei dels objectius de la política general. Motivada, suposadament, pels atacs especulatius els deutes sobirans, la reforma introdueix en la nostra màxima norma jurídica un factor econòmic de caràcter netament procíclic que pot arribar a impedir l'acció dels governs per a què la nostra economia no entri, en el futur, en una recessió. Constitueix també una amenaça permanent per a les prestacions i institucions de l'Estat de benestar, les polítiques socials i la cooperació per al desenvolupament.
A Catalunya aquesta situació és doblement greu perquè ja arrosseguem una limitació a l’autogovern provocada per la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut d’Autonomia, i al mateix temps, dóna màxim rang legal a la política de retallades socials que està duent a terme el Govern de Catalunya.
Si el contingut és rebutjable, el procediment que es va a adoptar per a la seva aprovació és del tot inacceptable: es produirà amb la legislatura esgotada, s'anuncia en ple període de vacances, es vol aprovar definitivament transcorreguts només quinze dies des de que el President del Govern va proposar-la el 23 d'agost, es vol realitzar sense debat polític ni social de cap classe i, finalment, sense que la reforma sigui sotmesa a referèndum.

Per tot això i tenint en compte que el seu contingut -la constitucionalització de l'obligació d'equilibri pressupostari i límit del deute en els comptes de les administracions públiques- és una opció ideològica i política que, a més de ser errònia i inútil, té un caràcter marcadament conservador, les organitzacions socials sotasignants consideren necessari que la ciutadania expressi públicament:

1. El seu rebuig a la reforma constitucional que es proposa.

2. La petició als/les diputats/des i senadors/es que no la votin favorablement en el tràmit parlamentari.

3. L'exigència de que si la proposta és aprovada pel Parlament sigui sotmesa a referèndum.

Finalment, les organitzacions sotasignants criden a la ciutadania i a les forces polítiques i socials a participar en les mobilitzacions que es convoquin. Conscients de la necessitat de treballar per la confluència de totes les organitzacions i plataformes que ens posicionem contra aquesta reforma de la Constitució, acorden:

1. Convocar una manifestació a la ciutat de Barcelona el proper dimarts 6 de setembre a les 18.30 h, amb sortida des de Plaça Urquinaona, tal com es farà a d’altres capitals de l'Estat espanyol. També es duran a terme mobilitzacions a Tarragona, Lleida i Girona.
2. Donar suport a la participació en les altres concentracions i mobilitzacions que es convoquin aquests dies contra la reforma de la Constitució i per a la convocatòria d'un referèndum, i en les iniciatives de diferent naturalesa que puguin sorgir com, en particular, la recollida electrònica de signatures. CONTRA LA REFORMA DE LA CONSTITUCIÓ #JOVULLVOTAR

Barcelona, 1 de setembre de 2011



VEIEU I ESCOLTEU EL VIDEO DE LA RODA DE PREMSA TAL COM APAREIX AL BLOG DE L'ÀNGELS MARTÍNEZ CASTELLS, "PUNTS DE VISTA".

En aquest moment, aquesta és la llista de les organitzacions que ja han fet seva la convocatòria:

AICEC-ADICAE – Associació d’Usuaris de Bancs, Caixes i Assegurances
Asociación de los Nuevos Colectivos
Associació Catalana per la Pau
Associació de Planificació Familiar de Catalunya i Balears – APFCIB
Associació de Treballadors Pakistanesos
Ateneus Laics i Progressistes
ATTAC ACORDEM
CAB – Consell d’Associacions de Barcelona
CAPS – Centre d’Anàlisi i Programes Sanitaris
CCOO de Catalunya
Centre Filipí de Barcelona
CNJC – Consell Nacional de la Joventut de Catalunya
Col•lectiu Gai de Barcelona
CONFAVC – Confederació d’Associacions Veïnals de Catalunya
Coordinadora de Jubilats i Pensionistes de Catalunya
Creación Positiva
Dempeus per la salut públicaEcogais
FAPAES – Federació d’Associacions de Mares i Pares d’Alumnes d’Ensenyament Secundari
FAVB – Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona
FETS – Finançes Ètiques i Solidàries
Inflexió
Infogai
Meses Ciutadanes
Moviment Laic i Progressista
Observatori de Drets Econòmics, Socials i Culturals – DESC
SOS Racisme
UCC – Unió de Consumidors de Catalunya
UGT de Catalunya
USOC de Catalunya