La Ratera

SEGUIM PARLANT DE SALUT. DE SALUT PÚBLICA Y DELS SEUS DETERMINANTS I LES CAUSES DE LES CAUSES... En Joan Benach, l'Àngels Martínez Castells, el Jose Montero, jo mateix...f adies, fa mesos...

ENS RECULLEN OPINIÓ DES DE VENEZUELA A PREMSA I RÀDIO:: En Pie, diuen allà !!




http://www.nuevaprensa.com.ve/site/ver_articulo_colum.php?id_art=253

AUNQUE EMPUJEN ELLOS CONTINÚAN DE PIE
Yalitza Seleny García

Desde asesor en Salud Pública, Concejal de Ecología, Teniente Alcalde, fundador de varios movimientos y publicaciones, hasta médico internista en ejercicio durante varias décadas del Servicio de Urgencias, constituyen solo una parte de las múltiples actividades que se agrupan en el amplio currículum de Antonio Barbará.
Con la humildad y sencillez que caracteriza a los grandes hombres, accedió a conversar con nosotros durante unos quince minutos. Mientras hurgaba en sus bolsillos para entregarnos una tarjeta, desperdigó en la mesa un montón de papelitos doblados, calcomanías y pastillas que particularmente me llamaron la atención. ¿Para qué las usa?, inicié mi interrogatorio. “Son anti inflamatorios, antialérgicos y para el dolor”…generalmente siempre a alguien le duele la cabeza o le da un ataque de alergia…”. Y en ese pensar en los demás nos explicó cómo los recortes apabullan la salud pública y cómo de a poco se “precariza” este servicio por el cual todos pagamos impuestos.
-Existen “listas de espera” para cualquier operación que, atentan contra el individuo y ante el ajuste que solicita la Unión Europea, los individuos en los hospitales pasamos a ser simples piezas. Cualquier ataque a la salud constituye un ataque paralelo a la autonomía de las personas y a la calidad de la democracia”. La salud se encuentra entre la economía y la política y sobre todo entre los derechos y necesidades de las personas”.
En algunas comunidades españolas se inició la entrega de una factura simbólica para que la gente supiese lo que estaba consumiendo.
-“Constituye una desfachatez, eso lo pagamos con nuestros impuestos, también se ha creado una figura que llamamos el “copago”, que no es otra cosa que el pagar nuevamente un servicio por el que previamente la colectividad ya ha pagado. La salud no es cosa de mercaderes”.
Dempeus per la Salut Pública, “De pie por la Salud Pública”, es un movimiento catalán, creado desde septiembre de 2008 y presentado públicamente en febrero del 2009.
Hasta ahora agrupa a personas de todas las creencias, nacionalidades, partidos políticos y grupos sociales, con la única intención de cambiar el sistema y caminar hacia la justicia en materia sanitaria.
“A la juventud le diría que no hace falta analizar mucho, para sentir los cambios que se avecinan y que de todos depende. No me gusta para nada el mundo que les estamos dejando”.

Al final, desde mi papel de portadora de las nuevas concluyo que aunque sigan empujando, existe gente que continúa de pie.
selenygarcia@gmail.com
Leer su Blog: http://yalitzaselenygarcia.webnode.es

...I SEGUIM PREPARANT XERRADES IMMEDIATES COM A L'ATENEU ROIG DE BADALONA:

*Dimecres 2 de novembre 19.30h: LA SANITAT PÚBLICA EN PERILL Antoni Barbarà - Dempeus per la Salut Públic, Laura Martínez - Indignadas x los Recortes en Sanidad



O D'AQUÍ A UNS DIES AMB ESTUDIANTS A SANT PAU...


O FA UNS DIES...
A POLINYÀ LA PLATAFORMA VEINAL TREU LES SEVES PRÒPIES NOTES INFORMATIEVES:
El passat divendres 28 d’octubre es va celebrar al Centre Cívic de Polinyà una Xerrada- Col•loqui a càrrec del Dr. Antoni Barbara, secretari de Dempeus per la Salut pública a Catalunya i presentat pel company, Manel Arjonilla, que va fer una breu explicació de la situació local.
L’acte va estar molt interessant.
Manel es va referir a que en el seu dia ja sens va retallar una part de l’administració. Que el servei d’Odontologia que se’ns va garantir no hi arriba. Si bé som un poble dels més joves de la Comarca, el servei de Pediatria no està a l’alçada de les necessitats.

Resum de la intervenció de Toni Barbará:
“S’ha de diferenciar el que es la salut de la ciutadania i l’assistència sanitària, encara que les dues coses vagin lligades.
Una persona és feliç quan aquesta té una ocupació digna. Un habitatge digne. Un espai cultural enriquidor i un medi ambient sa. Però un ciutadà que te dificultats per aconseguir feina i la que troba es precària. Que no pot pagar l’hipoteca i el fan fora de la seva vivenda. Que no compta amb el temps necessari per instruir-se i que el medi ambient es el que es, resulta molt difícil estar feliç i sense malalties. Més, en aquest moment quan a nivell de l’estat, l'atur registrat a la joventut es situa per sobre del 42% i cinc milions d'aturats. I el pitjor de tot, que no hi han esperances de que aquesta situació es reverteixi a favor dels treballadors i treballadores, per les polítiques que s'executen.
Davant d’això el més important es que la ciutadania resolgui la situació i lluiti per una societat més justa i desenvolupem una vida més saludable i feliç.
Desprès es quan ve el sistema sanitari Públic i de qualitat, que ens ha de curar de les diverses malalties que se’ns presenten. Un servei de qualitat i gratuït per a tothom sense distincions”.
El sistema sanitari el paguem tots i per tant es el nostre sistema sanitari. El que es un frau es que amb els diners públics es rescatin hospitals privats i concertats, com es el cas o que . Com es una incongruència que el sistema públic de Salut estigui dirigit i gestionat per personal aliè al sistema i amb grans interessos patronals, com també es el cas.
Es va fer una ronda de preguntes i d’intervencions dels assistents, que va arrodonir un acte participatiu i engrescador. Va ressaltar una pregunta d’un veí: creu que amb el PP serà millor?: NO. Així de rotund va ser el company Toni. Amb el PP encara serà pitjor. Amb el PP la situació serà molt més dura!!!
Finalment, Manel Arjonilla, va fer una crida a defensar la salut pública i a que la gent s’ha apuntes a la Plataforma, com així ho van fer.MENTRE TANT EL CONSELLER BOI SEGUEIX LA SEVA CREUADA PRIVATITZADORA I ARRIBA A SITUACIONS ESPERPÈNTIQUES:....

Boi Ruiz ignora els determinants reals de la salut


En front de les declaracions recents del conseller de salut de la Generalitat de Catalunya, aparegudes en varis mitjans de comunicació dient que: “la salut és un bé privat que depén d’un mateix i no de l’Estat”, i que la salut depén només de la genètica, els antecedents familiars i els hàbits personals, els i les sotasignants volem recordar, precisament per fer pedagogia, quins són els factors reals que determinen la salut individual i col·lectiva. Els professionals de la salut i la ciutadania en general han de conèixer quins són aquests factors, anomenats “determinants socials de la salut”, i que han estat recollits en les definicions i informes de diverses institucions, organitzacions i constitucions estatals, entre elles la constitució espanyola.

OBSEQUI DE DEMPEUS AL CONSELLER...

Sobre Organització DEMPEUS.-
Des/Organització.- Som plenament conscients, a Dempeus, de la atípia organitzativa que suposa una entitat que desprès de dos anys i mig d’ activitat i de lluita, de publicació diària de posts a la seva web, amb milers de visites i en els top teen dels agregadors de la xarxa, amb notables Jornades i infinitat de presències, xerrades, articles als medias, actes, debats,… no disposi d’una base logística tradicional, i sí tan sols dels mínims requisits formals per a qualsevol

Organització social.

Més enllà d’una Junta formal, realment gens jerarquitzada i molt flexible per dir-ho també flonjo, a Dempeus no treballem amb els habituals llistats d’associats, adherents o com es vulgui qualificar l’adhesió personal al gruo o col•lectiu. I tanmateix és una entitat profundament plural, diversa, heterogènia, original diria que troba un dels seus leig motivs justament en participació i el treball col•lectiu des de posicions profundament democràtiques i de respecte individual i als drets cívics i socials. Reconeixem un cert toc anàrquic que més aviat vol ser un accent informal, rebel, espontani, antiburocràtic, fresc i incloent.
Tanmateix algun dia, hem reflexionat i més d’un cop les persones que constituïm el nucli del col•lectiu, i que periòdicament ens trobem al voltant d’una taula amb l’excusa de fer com si dinéssim… algun dia deia, haurem d’impulsar un mínim cens formal de persones adherides.

Qui és de Dempeus ? Com fer-se de Dempeus ? Què suposa pertànyer a Dempeus ?.-
Ens ho pregunten sovint en acabar, o al bell mig, d’una de les nombroses xerrades que venim fent, molt especialment en aquesta darrera etapa de plenitud d’actuacions al pobles, ciutats, locals i carrers de tota la nostra geografia. La meva resposta és immediata: Si tu/vostè així ho vol, tu/vostè ja és de Dempeus.
Recomanació de signar el Manifest que apareix a nostra pàgina web, però que no suposa però cap mena de filiació ni d'entrada a fitxer. No cal donar dades, no cal pagar res, no cal disposar d’un carnet ni un document… sols cal voler pertànyer al col•lectiu manifestant-ho, defensant els seu eixos i principis, difonent-lo... Impossible més simple, però també impossible menys organitzat.
Dempeus tampoc té quotes ni manteniments econòmics regulars.
En cap cas té espònsors, ni patrocinis estables, ni tampoc té masses recursos. Hem tingut algun ajut dins els tràmits usuals des de l‘Ajuntament de Barcelona per a publicar els nostres llibres. Som nosaltres mateixos qui ens resolem desplaçaments i mitjans.
La nostra independència queda garantida i blindada respecte de vincles econòmics. Com diem cofois a les nostres xerrades no ens patrocina cap Laboratori farmacèutic ni altra Institució del ram.

Ideologia, que no Partidisme.-
Parlem també del que fa a relacions amb l’espectre polític, i ara que som a tocar un procés electoral, encara més oportunament.
Com en altres ocasions som als inicis d' una nova campanya electoral que comença ja. Correspòn una reflexió oberta al respecte del nostre paper, com en anteriors campanyes, doncs entenc que no es tracta d "aturar" les activitats de Dempeus, en plena efervescència contra les retallades sanitàries, i sí cal deixar les coses clares pel que suposa d’evitar qualsevol risc ni fricció possible estimulat des de part de gents no massa amiga nostra... Sabeu com n’és de fàcil intoxicar i especular sobre en quin grau alguns puguin considerar que estem "instrumentalitzats", "polititzats", "manipulats"... o des de posicions antagòniques de tot el contrari, és a dir, de no estar fent els deures que alguns/es podrien pretendre.
La nostra independència i sobirania és un valor molt preuat que hem conreat, preservat i sostingut amb tota la nostra voluntat i dedicació.
Les formes plurals, democràtiques, de respecte i confluència formen ja part de la nostra identitat i no es tracta de posar-la en perill.
Com a Dempeus, i com a persones individuals ja no diguem !!, podem fer allò que considerem correcte i convenient. Tan sols es tracta de deixar ben clar en nom, o en funció, de què o qui estem actuant.
Històricament hem vingut acceptant invitacions a actes i xerrades organitzades per diferents col•lectius, sigles i Partits (aquelles/es que se'ns han dirigit). Així hem actuat a escenaris de plataformes veïnals, ciutadanes, acadèmiques, sectorials, però també sindicals, de xarxes d'entitats socials ("prou retallades"), com d'organitzacions polítiques... o com en els immeditas casos il•lustratius a l' Ateneu Roig o d'un casal llibertari.
Sempre ha estat clar i evident que Dempeus defensa una opció "ideològica" en alineament del sistema públic de salut i el seu caràcter nítidament públic. A la vegada es produeix com una entitat no-partidista, o en tot cas multipartidista, la qual cosa vol dir que "no fem campanyes electorals per a ningú en concret ni com a tals".
És clar que cadascú, a títol personal, és molt lliure d'actuar respecte la campanya com entengui i vulgui.

Tot això quan encara ni hem començat pròpiament la campanya electoral, i a més constastant com en tots els casos la persona/es que intervenen com a Dempeus ho fan per, i des de, posicions de salut pública i/o sanitat pública i per tant dins actes de tipus sectorial.
La proposta és la de seguir en aquesta línia de criteris, amb la confiança i flexibilitat que ens caracteritza i amb els anys de rodatge que ens han mostrat que com entre gents adulta i responsable acostumem a triar bé, i diferenciar el que és quelcom de plural i reivindicatiu del que és un meeting de petició de vot i/o de campanya partidista ad hoc.
Seguim doncs... atenem uns quants compromisos, que son diversificats, a Sta. Coloma, la de Gramanet i la de Farnés (amb l'Àngels Martínez Castells), a Polinyà, o amb els estudiants de Ciències de la salut de l'Universitat de Sant Pau a Barcelona... per dir-ne algunes...
Salut !!

Sobre “Copagaments i el Canvi de model sanitari català`” (1 i 2)

i seguirà un tercer capítol, apassionant, Sobre organització i mètodes “dempeus” (3)

Sense cap pretensió de polèmica inoportuna, però per tal de deixar algun punt sobre alguna "i", i que "algú ho havia de dir"...un parell de precisions...
També com a excusa i/o base d'una futura reflexió i debat que proposo realitzar dins Dempeus.
I aprofitant que el Pisuerga passa per Valladolid, però també l’Esgueva, entro a reflexionar i a convidar a uns primers intercanvis d’opinió sobre com organitzar la desorganitzada organització que és fins aquí Dempeus..., o no.

1.- Respecte del Co/RE/pagament.-

Interessant el document adjunt, rebut per diverses vies i linkat d’entrada aquí sota, a més d’haver estat ja publicat a la pàgina de Dempeus :
http://dempeusperlasalut.wordpress.com/2011/10/23/copago-sanitario-%c2%bfeficacia-eficiencia-o-negocio/
http://www.1mayo.ccoo.es/nova/files/1018/Informe44.pdf

Però en tot cas res de substantivament nou desprès d'una Jornada que vam celebrar com Dempeus el juny de 2010 !!!. Fa més d’un any, i on per primer cop es va argumentar i fonamentar la posició tècnic-política contra el Co/RE/pagament.
Entre d’altres ponents hi van participar Marciano Sánchez Bayle de la FDSP, (encara que ell no acostuma a mencionar-ho, mencionar-nos, ni a fer-ne cita bibliogràfica). També el Gaspar Llamazares, que ha seguit desenvolupant el tema i posició...i moltes altres personalitats del sector, que per cert en aquell moments NO tenien gens clar que (i si) calia oposar-s’hi frontalment, i més aviat s'instal•laven en el pur debat- observació, i a veure-les venir.

En tot cas aquella magnífica trobada va generar un document de referència, agradi o no, que va ser la dita "Declaració de Barcelona" sobre Co/re/pagament.
Us recordo que en aquells moments la consellera de salut es deia Marina Geli i venia a donar-nos la classe a la Festa l'Alternativa. Això és un fet documentat i no opinable.
En qualsevol cas, amb algunes d’aquestes amistats que no fan reconeixement ni esment d’aquests antecedents, no anem pas "Confluint" a res, i més aviat generen un mal rotllo estèril i mostren poca elegància intel•lectual... per dir-ho tou.

Nosaltres seguirem fent el link de la dita Jornada contra el Co/RE/pagament per si les males memòries :
http://dempeusperlasalut.wordpress.com/2010/06/15/dossier-jornada-contra-el-copagament/ ... i evidenciant que allà van quedar explicitades les dues línies argumentals de rebuig:
1) no és útil per aportar recursos, acaba repercutint negativament en costos d' hospitalització, i 2) penalitza les persones més febles, discrimina i ho fa malament a qui no hauria de fer-ho i trencant l' equitat del sistema.
Finalment si algú vol il•lustrar-se al respecte de tot plegat només te que anar a la pag web de Dempeus a l'espai "cerca" posar-hi copagament, o si de cas "repagament”, expressió ara d’èxit, però que per cert va ser parida a i dins Dempeus.
I ni cal recordar que al blog Punts de Vista de la companya Àngels Martínez Castells, i al meu propi "La Ratera" del Toni Barbarà, hi figuren desenes... gairebé un centenar de posts sobre el tema i relacionats, i que els teniu com a data bibliografia i d' hemeroteca a la vostra disposició.

2.- Respecte del “canvi de sistema”.-

Opino que ja n’hi ha prou d’aquesta lletania reiterada de que "ara estan intentant canviar el sistema". El conegut com a Sistema Català, o "mixt" o de la governança i la col•laboració públic- privada, o del copagament que la Sra Geli va intentar col•locar amb totes les seves forces. O de la petita -llarga història dels canvis legislatius successius (estatals i autonòmics) que no han estat altra cosa que etapes d’un procés amb afany liquidador del sistema públic de salut. I això fa anys i legislatures que rutlla...

Tanmateix és cert que la virulència, agressivitat, impunitat i velocitat dels fets amb l'arribada del Govern neoliberal de CiU (amb el suport necessari i imprescindible del neoliberal del PP i alguna passivitat o comprensió de les esquerres ex-tripartites) defineix un escenari molt especial.

És la situació descarnada de les retallades actuals en totes les polítiques socials i molt cruament en prestacions sanitàries.

És absolutament cert que amb errors (i algun "horror") inclosos, els dos anteriors Governs progressistes van millorar substancialment el finançament social, notòriament i històrica molt endarrerit, i que això es va notar en positiu en prestacions socials així com altres accions de correcció correctes. Però mai no va pronunciar-se, i menys encara practicar, el deslindat, la separació d' allò públic d' allò privat. Mai no va renunciar ni denunciar el sistema híbrid, mixt o "parasitari" externalitzador, privatitzador (amb experiències tipus EBAs), governances de difícil tipificació (hospitals tipus Moisès Broggi), polítiques de vacunes nefastes (grip A, papil•loma humà..) i un llarg (i lamentable) etcètera, que encapçala com a veritable greuja la "seducció- debilitat" a favor de la introducció del Copagament que en va fer l'ex consellera Geli, qui va esdevenir arreu com la seva més notòria defensora i impulsora.

Així doncs, el tall, el canvi de model, no s'inaugura amb l'arribada de CiU al poder, tot i que sí s' ha accelerat i ha guanyat en brutalitat fins i tot eliminant qualsevol anterior toc participatiu, social, o de rostre humà. És la contundència sense anestèsia dels predicaments més mercantilistes i neoliberals de les dretes econòmiques i polítiques.

Tan cert això com l’ afició mal dissimulada de la social democràcia per les "noves formes de gestió" profundament inoculades de criteris economicistes i de mercat, amb pretensions postmodernes i tuf de ranci empresarial.
Tan veritat com que a cada territori la pràctica depredadora i privatitzadora ha tingut, té, i tindrà diferents expressions en funció de cada realitat sociopolítica. Al País valencià se'n diu hospitals model Alzira, a Madrid model Esperanza Aguirre, a Catalunya Moisès Broggi aSant Joan Despí ... etc. Diferents tractaments, mateixos objectius i acabaments: pèrdua de caràcter públic, externalitzacions, privatitzacions, i calaix de beneficis per determinades empreses de lucre.

Per tant, quan vulguem, puguem i considerem,... un dia, en xerrem i debati’m plegats/des en veu alta de tot aquest assumpte.
Avui aquesta reflexió només pretén "acotar" una mica certes afirmacions com les dites, i que poden quedar com a veritats acceptades a base de reiteració, de que el "canvi de model" fa uns mesos que és en curs...quan en fa forces anys...

No m’agradaria que aquestes opinions poguessin fer pensar a ningú/na que això és desafecció, ni derrotisme, ni negació de les diferències notables entre les etapes anteriors i la gravetat de l'actual... (i amb l'horitzó blau- negre del PP). Per què no ho és.

Dir la veritat ens farà forts/es, i ens donarà la credibilitat que a cops reclamem i que ens reclamen. No cal insistir en la gestió anterior tripartita com a una etapa gairebé perfecta, perquè no ho va ser, ...i justament la sanitat va ser una de les assignatures mal resoltes o manifestament millorable. Tant ens costa d'acceptar-ho ?? Aquest país és massa petit per practicar amnèsies i ens coneixem quasi tots/es.

I d'acord, "ningú no és perfecte" (Billy Wilder dixit). Però entre nosaltres podem i devem dir-nos tota la veritat, les veritats.
----------------------------------------

Seguim amb una tercera part... un cop passades unes hores de digestió...
Salut !!

Despues da haber colgado el post anterior, de una logitud y densidad superior a la habitual (y seguramente la recomendable para una biuena lectura-digestión), me ha quedado la impresión que la parte final, que como su propia condición indica suele estar en la cola, queda tan postergada que la mayoría de mis amig@s lectores, con sus buenas pràcticas, apenas van a llegar a esa zona remota del artículo -"collage".

Y sin embargo se trata de un documento que creo sinceramente que sitúa muchos elementos, en la interesantísima y necesaria escala municipal, y que por ello debería primarse su lectura.
Empezando por insistir el mismo autor y repetir su inserción de forma más asequible y sugerente.

Así pues, aquí va una segunda versión de la moción que se presentará el pròximo martes 25 de octubre (por lo tanto todavía actualísima) y en esta ocasión en castellano para mayor alcance vehicular "urbi et orbe".

Si ya lo leísteis, perdonad la pesadez que quiso ser perseverancia o interés. Si se os había escapado aquí lo teneis de nuevo bien atrapado en mi "ratera". En cualquier caso, Gracias y Dempeus !!

Toni Barbarà


-------------------------------------------

MOCIÓN SANIDAD Badalona

Presentada por el Grupo Municipal de ICV / EUiA


CONSIDERANDO que durante los meses transcurridos de la presente legislatura autonómica, el Departamento de Salud de la Generalitat ha elaborado y está ejecutando un Plan de Choque donde desarrolla una serie de medidas urgentes, bajo el argumento, absolutamente discutible y discutido, de la "no sostenibilidad económica" del sistema sanitario público.
Que esto supone un recorte grave y sostenido de todo tipo de servicios sanitarios en todo el territorio. Que esta situación es la consecuencia del severo recorte presupuestario de más del 10% destinado a salud y que fue aprobado en el Parlament por el grupo de CiU y gracias a la abstención del PP.
Que todas estas medidas representan una serie de cierres sistemático de servicios, quirófanos, camas hospitalarias o atenciones continuadas, de incrementos de listas de espera, reducciones reales de puestos de trabajo, y en definitiva un constatable y serio deterioro de la calidad asistencial, que naturalmente afecta también a nuestra ciudad y su vecindario.

CONSIDERANDO que las medidas perjudican más a las personas con enfermedades crónicas, con discapacidad, a las personas con menores ingresos y, de manera especial,incrementa las responsabilidades de las personas encargadas, muy mayoritariamente mujeres, de cuidar a las personas enfermas. En definitiva a los sectores más indefensos y necesitados.

CONSIDERANDO que estas medidas están provocando un creciente y generalizado rechazo por parte del personal sanitario, trabajadores/as, profesionales, así como de la ciudadanía, usuaria y titular del sistema público, y que son ya un daño objetivo y medible, que podría ser irreversible en la sanidad pública, y que cuestiona el modelo de Sistema Público de Salud vigente en Cataluña, hasta aquí, de excelencia probada.
Que es responsabilidad de los grupos municipales atender la alarma social que vivimos, desgraciadamente justificada y creciente, así como velar para no incrementar las desigualdades en salud con recortes y medidas restrictivas.

CONSIDERANDO que Badalona y su ciudadanía se ve afectada por estos recortes en formas diversas como con cierre de servicios o camas hospitalarias, con aumentos temerarios de las listas de espera, incluidas intervenciones en ámbitos de urgencias. Que también los servicios de asistencia primaria (ABS/CAPS) con el cierre de la atención continuada, y por tanto nocturna, los CAPS de Lloreda y Montgat/Tiana, o sufriendo una situación resultante donde no se dispone de ninguna otra atención nocturna en Pediatría como no sean las Urgencias del Hospital de Can Ruti. El recorte afecta en todas partes, ya a 59 servicios de atención continuada y nocturna que han sido cerrados, sin contar los 96 CAPS que han reducido horarios o los 4 que han cerrado definitivamente. Esto significa la consecuente masificación, retraso y alejamiento de las atenciones que son ya abrumadoras.

CONSIDERANDO que todos estos impactos están generando una fuerte presión asistencial sobre los y las profesionales, demoras y agravamientos de listas espera, tensiones en los ámbitos de atención, pérdidas objetivas de la seguridad y calidad de la misma praxis sanitaria, y en definitiva un deterioro consciente, evaluable y progresivo del sistema y de la que fue su reconocida eficiencia.

CONSIDERANDO que no podemos compartir el argumento de base utilizado por el Gobierno, de la falta de suficiencia dineraria, cuando es evidente y evidenciable que tanto en términos absolutos como relativos (y comparativos con la situación en el Estado y la UE o la OCDE) la cuestión se concreta en una u otra acción de gobierno, un criterio elemental en política como es el de priorizar unas u otras, partidas y destinos.

Entendemos que en la actual situación de crisis global es justamente más necesario que nunca respetar y sostener las dotaciones de recursos sociales, como la educación, los servicios sociales y por supuesto la salud y la sanidad públicas.
Son notorias las alternativas posibles y menospreciadas mediante fórmulas de reforma tributaria y fiscal redistributiva y / o cambios de destinos presupuestarias desde otras partidas y departamentos que no representen tanta agresividad sobre el dicho "estado de los bienestar" que hoy se coloca contra las cuerdas.
No es con RE-pagos (mal llamados CO-pagos), ni con externalizaciones, ni privatizaciones como resolveremos las necesidades de la población. La badalonesa también por supuesto, y sí estaríamos en cambio determinando la liquidación de un buen sistema público de salud como el que tenemos, fruto de tantas luchas y reivindicaciones históricas.

CONSIDERANDO que con estas medidas se puede estar conculcando las disposiciones legales recogidas en el Artículo 43 de la Constitución española, o el 23 del Estatuto de Autonomía, donde se habla de "la obligación de las Administraciones" (todas ellas, incluida la Local) con respecto al ejercicio de los Derechos sociales y personales. Incluso se bordea el mismo Código Penal en su Artículo 542 que tipifica castigos a "autoridades y / o funcionarios que impidan a la ciudadanía el ejercicio de los Derechos cívicos".

El Grupo de ICV / EUiA abajo firmante, pide al Pleno de Badalona la adopción de los siguientes acuerdos:

1 .- Solicitar al Departamento de Salud la suspensión inmediata de la aplicación del Plan de recortes, de austeridad o de contingencia, si se quieren usar eufemismos, y que se repongan los recursos necesarios para restablecer la continuidad de los servicios y atenciones sanitarias alcanzados hasta aquí, y que nos permitan seguir acercándonos a los parámetros de la UE, evitando así las graves consecuencias que pueden derivarse.

2 .- Instar al Gobierno de la Generalitat a restablecer las dotaciones presupuestarias y los instrumentos que permitan recuperar todos los servicios y condiciones afectadas. Eliminar los recortes de los presupuestos en todos los capítulos relacionados y comprometerse a negociar cualquier futura modificación con los agentes sociales, y especialmente sindicatos y organizaciones ciudadanas y cívicas actuantes en el sector de la salud.

3 .- Pedir a del Ayuntamiento de Badalona que no recorte ni desvie, ni un solo euro con destino social, y en particular a salud. Esto en todas las instancias donde participa, ya sea como Institución (en BSA), o como legítimo representante de los intereses de la ciudadanía badalonesa. Posicionándose por la recuperación y mantenimiento de los servicios y los puestos de trabajo afectados, una dotación suficiente y renovada de plantillas, aportaciones dinerarias comprometidas, y políticas de apoyo a todas aquellas prestaciones sociales que determinan el estado de salud de la población.

4 .- Informar del presente acuerdo a las Instituciones interesadas, y en particular al Departamento de Salud y al Gobierno de la Generalidad de Cataluña.

Badalona, ​​a 25 de octubre 2011
---------------------------------------
Mucho, y más, sobre el tema en los blogs de DEMPEUS per la salut Pública y en Punts de Vista de Àngels Martínez Castells.

...a Blanes....

Crònica de unes darreres hores, dempeus, saludables, mobilitzacions
Accions versus informacions.-

Vivim dies apassionants i transcendents per al futur la la sanitat catalana i en definitiva per al seu sistema públic de salut.
Cada dia noticia d’un nou tancament, una nova supressió, una nova retallada, una nova amenaça. Avui 22 d’octubre 2011 els diaris mostraven sales i consultes buides a l’Hospital de la Vall d’Hebron de Barcelona en el primer dels cinc dies de tancament programats als vuit grans hospitals públics abans acabi l’any per “estalviar” en una modalitat grollera de “Lock- out” empresarial.
També ens informen del sucós informe de professors de l’IESE (escola de negocis privadíssimsa) on (sorpresa ?!) reprenen la brillant idea del Co(RE)pagament per salvar la sanitat catalana, tot i reconeixent que tindria un efecte secundari a compensar com fora l’afectació de sectors empobrits i malalts crònics.
Però potser menys publicitat però ben visible a les pantalles de TV3 una noticia que ratlla la provocació:
Així ho recull el diari, El Singular digital.cat de 22 del 10 de 2011:
“El conseller de Salut, Boi Ruiz, ha recollit la nit d'aquest divendres de mans del President de la Generalitat, Artur Mas, la distinció 'Millors pràctiques de l'Administració pública' que atorga la Cecot per la seva tasca en "la cerca de la sostenibilitat del sistema sanitari català i la promoció i motivació de bones pràctiques dintre del sector públic"
“El president de la Generalitat, Artur Mas, ha destacat el fet que en un moment "delicat com l'actual" la patronal hagi atorgat un dels seus reconeixements al Departament de Salut de la Generalitat per una gestió eficient dels recursos.” Aquest personatge guardonat i que s’està fent un lloc a l’ història de la sanitat catalana, executa, la patronal aplaudeix i el president Mas l’exhibeix i posa la música: “l’economia i els empresaris lideren la societat i els polítics posem la cara”, acaba sentenciant davant un públic patronal dur que regalima sucs pels ullals.


..a Granollers...

Mentre tant la vida segueix a trompicons i amb noticies desiguals. Alguna tan bona i tan rellevant com l’abandó definitiu de la lluita armada per part d’ETA i que passa al treball exclusivament polític i pacífic. Imatges inquietants per escabroses de les “milícies triomfadores” líbies massacrant i vexant el cadàver del qui va ser el seu líder idolatrat fins fa uns mesos.
Per aquestes lars, el clima electoral ho impregna tot i ja emergeixen interessos de campanya darrera moltes de les accions dels Partits polítics immersos en la cerimònia del seu ritual preeleccions. Però tampoc tothom ni arreu...
El qui a la meva organització pertoca (EUiA) ha estat de Convenció, que ve de convenir, i vol ser convicció.
Jo no he pogut participar per motius ideològics i d’agenda. Ideològics per haver estat defensant amb urpes i ungles el sistema públic de salut, (agenda) avui al Teatre de Blanes.
Mobilitzacions amb emocions.-
Des de les 11 i fins les 14 hores, quan tancaven portes, més de 100 persones en assemblea hem debatut i reflexionat en veu alta sobre les retallades : a la taula una professional del sindicat d’infermeria (Montserrat Peña), un metge traumatòleg president del Col•legi de Metges de Girona (Benjamí Pallarès), i el qui escriu aquest bloc, com a representant de Dempeus per la Salut Pública.
Un clima intens, solidari i plural però confluint en la defensa del servei de salut i la sanitat públiques.
Al final propostes i suggeriments diversos i una coincidència: la necessitat avui d’estar en mobilització permanent i en accions diverses i sumatòries, com expressió de la voluntat i la determinació de no resignar-se i de lluitar fins al restabliment de les condicions preexistents abans del tsunami CiU/PP/neoliberal .

Uns dies abans, la trobada va ser igualment gratificant i plena d’empatia a Granollers a un local que respirava insubmissió i democràcia real des de ja fa estona.
Emocions.-
Un plaer dedicar tantes visites i conèixer tantes persones decidides a la lluita pels servei públics, companys/es que ens identifiquem com a societat civil organitzada i activa. Tantes esperances i actituds de dignitat i empoderament ciutadà. Gents amigues, gents Dempeus. Engrescador, emotiu...
Tant és així que les xerrades continuaran, i allà procurarem acompanyar des de Dempeus. Qui vulgui sumar-s’hi serà benvingut. Demà participarem a l’Assemblea General del moviment 15M a Plaça Catalunya per opinar sobre futures accions.
Dimecres seré a Sta. Coloma de Gramanet a un acte sobre sanitat acompanyat per la companya
Divendres a Polinyà al Vallès, ... i seguim que no ha estat res... Dissabte que ve l’Àngels a Molins de Rei i l’altre A Sta. Coloma de Farnés ... i més...



I per acabar una MOCIÓ:



MOCIÓ SANITAT Badalona
Presentada pel Grup Municipal d'ICV/EUiA


ATÈS que durant els mesos transcorreguts de la present legislatura autonòmica, el Departament de Salut de la Generalitat ha elaborat i està executant un Pla de Xoc on desenvolupa una sèrie de mesures urgents, sota l’argument, absolutament discutible i discutit, de la “no sostenibilitat” econòmica del sistema sanitari públic. Que això suposa una retallada greu i sostinguda de tot tipus de serveis sanitaris arreu del territori. Que aquesta situació és la conseqüència de la severa retallada pressupostària de més del 10% destinat a salut i que va ser aprovada al Parlament pel grup de CiU i gràcies a l’abstenció del PP. Que totes aquestes mesures representen un seguit de tancaments sistemàtic de serveis, quiròfans, llits hospitalaris o atencions continuades, d’increments de llistes d’espera, reduccions reals de llocs de treball, i en definitiva un constatable i seriós deteriorament de la qualitat assistencial, que naturalment afecta també a la nostra ciutat i el seu veïnat.

ATÈS que les mesures perjudiquen encara més a les persones amb malalties cròniques, amb discapacitats, a les persones amb menors ingressos i de manera especial, incrementa les responsabilitats de les persones encarregades, molt majoritàriament dones, de cuidar a les persones malaltes. En definitiva als sectors més indefensos i necessitats.

ATÈS que aquestes mesures estan provocant un creixent i generalitzat rebuig per part del personal sanitari, treballadors/es , professionals, així com de la ciutadania, usuària i titular dels sistema públic, i que son ja un dany objectiu i mesurable que podria esdevenir irreversible en la sanitat pública, i que qüestiona el model de sistema públic de salut vigent a Catalunya, fins aquí, amb excel·lència provada.
Que és responsabilitat dels grups municipals atendre l’alarma social que vivim, malauradament justificada i creixent, així com vetllar per no incrementar les desigualtats en salut amb retallades i mesures restrictives.

ATÈS que Badalona i la seva ciutadania es veu afectada per aquestes retallades en formes diverses com ara amb tancament de serveis o llits hospitalaris, amb augments temeraris de les llistes d’espera, incloses intervencions a àmbits d’urgències. Que també als serveis d’assistència primària (ABS/ CAPS) amb el tancament de l’atenció continuada, i per tant nocturna, als CAPS de Lloreda i Montgat /Tiana, o patint una situació resultant on no es disposa de cap altre atenció nocturna en Pediatria com no siguin les Urgències de Can Ruti. La retallada afecta arreu ja a 59 serveis d’atenció continuada i nocturna que han estat tancats, sense comptar els 96 CAPS que han reduït horaris o els 4 que han tancat definitivament. Això voldrà dir la conseqüent massificació, retard i allunyament de les atencions que son ja aclaparadores.

ATÈS que tots aquests impactes estan generant una forta pressió assistencial sobre els i les professionals, demores i agreujaments de llistes espera, tensions en els àmbits d’atenció, pèrdues objectives de la seguretat i qualitat de la mateixa praxis sanitària, i en definitiva un deteriorament conscient, avaluable i progressiu del sistema i de la que fou la seva reconeguda eficiència.

ATÈS que no podem compartir l’argument de base emprat pel Govern, de la manca de suficiència dinerària, quan és evident i evidenciable que tant en termes absoluts com relatius (i comparatius amb la situació a l’Estat i la U.E. o la OCDE) la qüestió es concreta en una o altra acció de govern, un criteri elemental en política com és el de prioritzar unes, o altres, partides i destinacions. Entenem que en l’actual situació de crisi global és justament més necessari que mai respectar i sostenir les dotacions de recursos socials, com l’educació, els serveis socials i per suposat la salut i la sanitat públiques. Son notòries les alternatives possibles i menystingudes mitjançant fórmules de reforma tributària i fiscal redistributiva i/o canvis de destinacions pressupostaries des d’altres partides i departaments que no representin tanta agressivitat sobre el dit “estat dels benestar” que avui es col·loca contra les cordes. No és amb RE-pagaments (mal anomenats CO-pagaments), ni amb externalitzacions, ni privatitzacions com resoldrem les necessitats de la població. La badalonina també per suposat, i sí estaríem per contra determinant la liquidació d’un bon sistema públic de salut com el que tenim, fruit de tantes lluites i reivindicacions històriques.

ATÈS que amb aquestes mesures es pot estar conculcant les disposicions legals recollides a l’Article 43 de la Constitució espanyola, o al 23 de l’Estatut d’ Autonomia, on es parla de “l’obligació de les Administracions” (totes elles, inclosa la Local) pel que fa a l’exercici dels Drets socials i personals. Fins i tot es voreja el mateix Codi Penal en el seu Article 542 que tipifica càstigs a “autoritats i/o funcionaris que impedeixin a la ciutadania l’exercici dels Drets cívics”.

El Grup d’ ICV/EUiA sotasignat, demana al Ple de Badalona l’adopció dels següents acords:


1.- Sol·licitar al Departament de Salut la suspensió immediata de l’aplicació del Pla de retallades, d’austeritat o de contingència, si es volen usar eufemismes, i que es reposin els recursos necessaris per a restablir la continuïtat dels serveis i atencions sanitàries assolits fins aquí, i que ens permetin seguir acostant-nos als paràmetres de la U.E., evitant així les greus conseqüències que se’n poden derivar.

2.- Instar al Govern de la Generalitat a restablir les dotacions pressupostàries i els instruments que permetin recuperar tots els serveis i condicions afectades. Eliminar les retallades dels pressupostos en tots els capítols relacionats i comprometre’s a negociar qualsevol futura modificació amb els agents socials, i especialment sindicats i organitzacions ciutadanes i cíviques actuants en el sector de la salut.

3.- Demanar a l’ Ajuntament de Badalona que no retalli, ni desvií, ni un sol euro de destinació social, i en particular de salut. Això en totes les instàncies on participa, ja sigui com Institució (a BSA), o arreu com a legítim representant dels interessos de la ciutadania badalonina. Posicionant -se per la recuperació i manteniment dels serveis i dels llocs de treball afectats, una dotació suficient i renovada de plantilles, aportacions dineràries compromeses, i polítiques de suport a totes aquelles prestacions socials que determinen l’estat de salut de la població.

4.- Informar del present acord a les Institucions interessades, i en particular al Departament de Salut i al Govern de la Generalitat de Catalunya.

Badalona, a 25 d’octubre 2011 <
/strong>

"Ells,i elles", començant pel conseller mal aconsellat i implacable executor, Sr. Boi Ruiz, responsable irresponsable del Departament de Salut, i tot el Govern de la Generalitat autor del greu desgovern actual, encapçalat per l' "il•lusionista" i embadocador Sr. Mas, continuen aplicant retallades sense anestèsia a tots els servei socials i als serveis de sanitat i atenció a la salut en particular.

No els tremola el pols a l'hora de passar les tisores a l’escola pública, ni a les prestacions dels sectors més febles de la societat, ni a la d’aplicar retalls pressupostaris i de pagaments que suposen tancar serveis hospitalaris, centres de salut o quiròfans, allargar llistes d’espera fins a la desesperació, reduir severament salaris de treballadors/es i professionals de la sanitat, acomiadar treballadors mitjançant EROs i totes les fórmules de no-renovació imaginables, externalitzar serveis, deteriorar condicions d'atenció, eliminar assistències d’urgència als CAPs de les nostres ciutats. Igualment tornen a la càrrega amb les amenaces de co-RE-pagaments, culpabilitzant a la ciutadania d’una situació que no ha generat, emprant la crisi global com a coartada per a privatitzar, retallar, agredir...i si poden liquidar el sistema públic de salut, fins a deixar-lo en una minsa xarxa d’assistència marginal i de beneficència, tot seguint el seu idolatrat model nord-americà (un veritable paradigma de tot el que NO s’ha de fer en salut, però que més beneficis mercantils dóna)

No s’aturen i passen de puntetes per damunt les cites electorals. Exerceixen una fèrria vigilància sobre els mitjans de comunicació, diuen una mentida darrera l’altra, inventen excuses, s’amaguen darrera gestors esdevinguts botxins instrumentals, ataquen sindicats i organitzacions de ciutadans en defensa de la salut i la sanitat pública,... Ja tenen rumiat com tornar a la feina retalladora el dia 21 de novembre, un cop hagin recollit el cabàs de vots conreat amb proclames populistes i perversament neoliberals, i amb la seva productiva decoració de greujes nacionalistes i de l'enemic de l'Ebre avall. Els nacionalistes espanyols i els catalans tornaran al seus discursos de campanya de vendes de producte i no es parlarà de les condicions socials, de com és el dia a dia de la ciutadania més senzilla, no es parlarà de retallades sinó de promeses, no “tocarà” parlar de patiments, ni malalties, ni desesperances ni de dolors, ni de limitacions d’autonomia personal, ni de vida digna, ni de treball estable, segur i de qualitat, ni del medi enverinat, ni dels grans indústries de farmàcia i biotecnologia i els seus infames beneficis ...

Intentaran, com sempre, imposar la PAX electoral, i entretenir al personal amb acudits, insults, sondatges i altres “ocurrències”.

Però en aquest guió, sabut i avorrit, hi ha alguns nous actors que no ens quedarem passivament solament aplaudint els numerets, i suportant les retallades. Dissabte el 15 O va quedar clar que som milers i milers els qui no ens resignem i pensem seguir lluitant. Fins i tot abans i desprès de les eleccions. Fins i tot parlant del que “Nosaltres decidim que SÍ toca” , en el nostre cas Dempeus per la Salut i Sanitat pública i contra les retallades. No parem ni ens aturarem, ara tampoc.

Com preguntava la nostra companya Àngels Martínez Castells a suggeriment –invitació del diari Avui dirigida a un/a polític/a teòric en campanya:

Les conseqüències de la crisi i la política de retallades ens estant costant la salut i augmentat les desigualtats. Es destinen recursos al sistema financer mentre no s'atenen les necessitats fonamentals del 99% de la població. En nom de Dempeus per la Salut Política voldria preguntar-li si està disposat/da a posar fi a aquesta estafa, a aturar les retallades, a oposar-se a qualsevol mena de co-repagament, a que els diners dels impostos no vagin al sector sanitari privat sinó a reforçar el públic, a donar suport a les polítiques que permetin recuperar el nivell d'ocupació, salaris, investigació i atenció, i a acceptar i atendre la imprescindible participació de la ciutadania.

Veurem si es pregunta i si es respon, i qui ho fa... però mentre tant, i per si de cas, seguirem en plena lluita i visitarem assemblees i ciutats que ens conviden a participar.
Tan sols pel que a mi respecta, la qual cosa vol dir que cal llegir la pàgina de Dempeus per una informació més coral i més complerta, aquí us informo de tres activitats de les més immediates sobre la situació de la sanitat, a convit de companys/es, amigues i ciutadans que comparteixen dempeus la justa batalla pel sosteniment, continuïtat, qualitat i millora dels serveis públics i els sistema nacional de salut.

Dijous 20 a les 19 hores al local ANÒNIMS de Granollers, C/ Miquel Ricoma, 57.

Més:
Dissabte 22 a les 11 hores a Blanes amb la Plataforma en defensa de la salut pública.



I divendres 28, a les 19'30 h. al centre Cívic de Polinyà...

I no ho dubteu, si volem, si ho decidim, si som intel•ligents i perseverants,...
AQUESTA LLUITA LA GUANYAREM i mentre treballem anem fent amistats, complicitats i SALUT !!

En un marco solemne como es el Ateneo de Madrid celebramos el pasado viernes noche un encuentro convocado por el Partido de la Izquierda Europea y sus Partidos mienmbros del Estado español: IU, PCE y EUiA.
El resultado fue un acto del mayor interés y gratificación. Un verdadero placer oir a l@s ponentes diversos, en idiomas diversos, coincidir en diganósticos y en tratamientos y acciones a aplicar a escala europea.
También sirvió para presentar oficialmente la Iniciativa Ciudadana Europea en la que ya vamos trabajando, con el objetivo de constituir un Fondo social y solidario y de caràcter anti- especulativo, para cuya reclamación empezaremos a recoger firmas en mayo de 2012 en todos aquellos de nuestros paises pertenecientes a la UE.

Maite Mola, vicepresidenta del PIE, abrió y condujo el acto. Las intervenciones subrayaron, en fecha 14 de octubre, el apoyo, soporte y participación en las movilizaciones del movimiento 15 M en todas nuestras ciudades. Tambien se hicieron diversas referencias a la Resolución del PIE contra la instalación del sistema bélico conocido como "escudo anti-misiles" en la Base de Rota en pleno territorio español y contra la OTAN y sus bases.
Todo ello inscrito en la posición política que quedó recogida la semana pasada en la Reunión de Presidentes y del Ejecutivo del PIE reunido en París, y de las que traducimos su conclusión escrita al final del presente artículo.


Unas horas despues de esa reunión se desarrolló la vibrante movilización ciudadana en las ciudades de toda España, de toda Europa y de todo el Planeta. Un auténtico fenómeno que viene a cerrar las bocas de aquellos que vaticinaban un "rápido desmoronamiento, como un souflé" del emergente Movimiento 15M.
Sabemos que esta es una realidad que ha venido, felizmente, para quedarse. Igual que sabemos de su complejidad, heterogeneidad y de sus contradicciones, que no son sinó demostración de la autenticidad y la necesidad de este estallido de toma de posición social en una situación literalmente insostenible. Lo sabemos porque participamos y consecuentemente somos parte del proceso.

El 15M no es una varita mágica, como hemos argumentado en estos foros, peró sí es un instrumento de una capacidad impresionante y aun imprevisible, y en la buena dirección. En la dirección de denunciar las malas política y los malos políticos, y de reivindidicar sin pausa ni pacto una verdadera democracia. Esto es un gobierno al servicio del pueblo y de los pueblos, y a unos poderes económicos y al sistema neoliberal y capitalista.

Ahí estamos miles de personas "empoderadas", indignadas, y en pie (Dempeus, en catalán) dispuestas a dar la batalla, y a ganarla, por nuestros servicios públicos, nuestra salud y nuestra educación, por un trabajo digno y un techo habitable para tod@s, por nuestra irrenunciable aspiración social, justa y solidaria.
Por eso tomamos las calles, tomamos las ciudades, tomamos el poder... por eso vamos construyendo Poder Popular !!


Este es el anunciado Comunicado de Prensa

Partido de la Izquierda Europea
Reunión del Consejo de Presidentes y del Comité Ejecutivo en París (7 al 9 de octubre)

El Consejo de Presidentes y el Comité Ejecutivo del Partido de la Izquierda Europea (PIE) celebraron una reunión el pasado fin de semana (7 al 9 de octubre) en la sede del Comité Nacional del Partido Comunista Francés en París.
Ambos organismos denunciaron el rápido deterioro de los niveles de vida económicos y sociales que se extiende por toda la Eurozona y toda la Unión Europea (UE). Los acontecimientos en Italia y los próximos colapsos en toda una serie de bancos franceses y belgas se está manejando por el liderazgo neoliberal europeo con una expansión del Fondo Europeo de Estabilidad Financiera (EFSF) para seguir “bombeando” dinero procedente de los contribuyentes y destinado al rescate de la especulación del sistema de bancos europeos.
Los líderes neoliberales se comportan en estos momentos como fanáticos religiosos incapaces de comprender que su política de “rescate” está llevando a la Eurozona y a toda la UE a la destrucción. Al mismo tiempo refuerzan el autoritarismo y la represión con el fin de implantar sus medidas de austeridad que están empobreciendo al continente europeo y convirtiéndolo en una “tierra de muerte” con millones de trabajadores desempleados, pobres, sin hogar.
Ha llegado la hora de la verdad. Las fuerzas de la Izquierda Europea han decidido intensificar sus esfuerzos para formar un frente europeo social y político de resistencia y alternativas. El 15 de octubre las izquierdas europeas apoyarán el llamamiento global del movimiento de los “indignados” así como todas las iniciativas semejantes en Europa.
En los próximos tiempos la Izquierda Europea organizará una serie de acciones simultáneas con el fin de mostrar el agotamiento del modelo neoliberal y señalar que se puede superar si las víctimas de su crisis, la clases medias y trabajadoras, los europeos toman conciencia de que “constituimos el 99%” como indican los que se manifiestan en Wall Street.
Las dos formaciones de la Izquierda Europea, el Consejo de Presidentes y el Comité Ejecutivo trataron igualmente la agenda a adoptar para el año 2012 en donde destaca la Iniciativa Legislativa Europea para conseguir el millón de firmas a favor de un Fondo de Solidaridad y Desarrollo Social. Así mismo en la reunión del Comité Ejecutivo se decidió denunciar el Escudo Antimisiles a implantar en España así como expresar nuestro apoyo al pueblo de Chipre.
Entre otras iniciativas de la Presidencia del PIE se adoptó el envío de una carta de protesta a la Canciller de Alemania, al Presidente de Francia y a los otros líderes institucionales de la UE denunciando su responsabilidad con las medidas ultraliberales de austeridad y especulativas que producen en la actualidad el aumento de las desigualdades, la profundización de la actual crisis de la UE así como su destrucción.
En la reunión del PIE en París no solamente se discutió sobre estas cuestiones sino que además se llevó a cabo un acto público con debate bajo el lema de “Europa, la hora de la verdad” patrocinado por el PCF con la intervención entre otros del Presidente del PIE, Pierre Laurent, del candidato del Frente de Izquierdas a las próximas elecciones presidenciales francesas, Jean Luc Melanchon, del presidente de Synaspismos y Vicepresidente del PIE Alexis Tsipras, del Secretario del Partido de la Refundación Comunista de Italia, Paolo Ferrero, del Copresidente de Die Linke de Alemania Klaus Ernst y del presidente del partido húngaro de los “Trabajadores 2006”, Attila Vajnai

La situación social, económica y política en Europa está en plena efervescencia. Como contrapunto a tanta información y desinformación como nos llega, utilizo este modesto espacio de expresión particular y firmada para difundir, comunicar al menos, algunas noticias y documentos que no van a encontrar en los grandes medias, y que sin embargo hablan de nuestro mundo, nuestras gentes, nuestras esperanzas, nuestras luchas y nuestra Europa. Otra Europa urgente y necesaria !

Este es el dossier:
1.- Carta de Theodorakis y Glezos llamando a la insurgencia europea, social e intelectual.
2.- Anuncio de Acto del Partido de la Izquierda Europea en el Ateneo de Madrid.
3.- Resolución del PIE de apoyo al movimiento 15 M y llamando a las movilizaciones del 15 O en toda Europa.

En la acrópolis de Atenas se erigió en 1982 una lápida de bronce recordando el gesto de Manolis. El texto dice:
ΤΗ ΝΥΧΤΑ ΤΗΣ 30ης ΜΑΙΟΥ 1941 ΚΑΤΕΒΑΣΑΝ ΟΙ ΠΑΤΡΙΩΤΕΣ ΜΑΝΩΛΗΣ ΓΛΕΖΟΣ ΚΑΙ ΑΠΟΣΤΟΛΟΣ ΣΑΝΤΑΣ ΤΗ ΣΗΜΑΙΑ ΤΩΝ ΝΑZΙ ΚΑΤΑΚΤΗΤΩΝ ΑΠΟ ΤΟ ΙΕΡΟ ΒΡΑΧΟ ΤΗΣ ΑΚΡΟΠΟΛΙΣ.
ΕΝΤΟΙΧΙΣΤΗΚΕ ΑΠΟ ΤΗ "ΕΝΩΜΕΝΗ ΕΘΝΙΚΗ ΑΝΤΙΣΤΑΣΗ 1941 - 1944" ΤΟ 1982..
La traducción castellana es "En la noche del 30 de mayo de 1941 los patriotas Manolis Glezos y Apostolos Sanda arrancaron la bandera de la ocupación nazi de la roca sagrada de la Acrópolis. Colocada por la "Resistencia Nacional Unida 1941 - 1944" en 1982.

CARTA ABIERTA de Mikis Theodorakis Y Manolis Glezos

En tiempos antiguos, la condonación de la deuda por Solón, de las deudas que obligaban a los pobres a ser esclavos de los ricos, reforma llamada de Seisachtheia, ,sentó las bases para la aparición, en la antigua Grecia, las ideas de la democracia, la ciudadanía, las políticas y Europa, los fundamentos de la cultura europea y mundial.


Luchando contra la clase de la riqueza, los ciudadanos de Atenas señalaron el camino para la constitución de Pericles y la filosofía política de Protágoras, quien dijo: " El hombre está muy por encima de todo el dinero"

Hoy en día, los ricos están tratando de tomarse la venganza en la mentalidad humana: "Los mercados están muy por encima de todos los hombres" es el lema que nuestros líderes políticos abrazan gustosamente , aliados al demonio dinero como nuevos Faustos.
Un puñado de bancos internacionales, agencias de información, fondos de inversión, una concentración mundial del capital financiero sin precedente histórico, reivindican el poder en Europa y en todo el mundo y preparan la abolición de nuestros estados y nuestra democracia, con el arma de la deuda, para esclavizar a la población de Europa, poniendo en el lugar de las imperfectas democracias que tenemos a la dictadura del dinero y la banca, el poder del imperio totalitario de la globalización, cuyo centro político está fuera de la Europa continental, a pesar de la presencia de poderosos bancos europeos en el corazón del imperio.

Comenzaron con Grecia, utilizados como cobayas para trasladarse a otros países de la periferia europea, y poco a poco hacia el centro. La esperanza de algunos países europeos para escapar eventualmente demuestra que los líderes europeos se enfrentan a un nuevo "fascismo financiero", no haciéndolo mejor que cuando se enfrentaron a la amenaza de Hitler en el período de entreguerras.

No es una casualidad que una gran parte de los medios de comunicación controlados por el banco se emplee en la periferia europea, tratando a esos países como "cerdos - pigs" y también dirigiendo su campaña mediática de desprecio, sádica y racista, con los medios de comunicación que tienen, no sólo contra los griegos, sino también contra la herencia griega y la antigua civilización griega. Esta opción muestra los objetivos profundos y ocultos de la ideología y de los valores del capital financiero, promotor de un capitalismo de destrucción.

El intento de los medios de comunicación alemanes de humillar símbolos, como el Acrópolis o la Venus de Milo, monumentos que fueron respetados incluso por los oficiales de Hitler, no es sino una expresión del profundo desprecio por los banqueros que controlan los medios de comunicación, ya no tanto contra los griegos, sino sobretodo contra las ideas de la libertad y la democracia que nacieron en este país.

El monstruo financiero ha producido cuatro décadas de exención de impuestos para el capital, todo tipo de "liberalización del mercado", una desregulación amplia, la abolición de todas las barreras a los flujos financieros y las especulaciones, los constantes ataques contra la Estado, la adquisición de partidos y los medios de comunicación, la apropiación del excedente por un puñado de vampiros los bancos mundiales de Wall Street. Ahora bien, este monstruo, un verdadero "Estado trás los Estados" parece querer dar un "golpe de Estado permanente" financiero y político, y para más de cuatro décadas.

Frente al ataque, las fuerzas políticas de derecha política y la socialdemocracia parecen comprometidas después de décadas de entreguismo al capitalismo financiero, cuyos centros más grandes están fuera de Europa. Por otro lado, los sindicatos y los movimientos sociales aún no están lo suficientemente fuertes como para bloquear el ataque de manera decisiva como lo hicieron muchas veces en el pasado. El nuevo totalitarismo financiero busca aprovechar esta situación para imponer condiciones irreversibles en toda Europa.

Hay una necesidad urgente de una coordinación inmediata y transfronteriza de los intelectuales, las gesntes de las artes y las letras, los moviminetos espontaneos, las fuerzas sociales y las personalidades que comprenden la importancia de los retos; necesitamos crear un frente de resistencia potente contra “el imperio totalitario de la mundialización” que está en marcha, antes de que sea demasiado tarde.

Europa solo puede sobrevivir si presenta una respuesta unida contra los mercados, un reto mayor que el de ellos, un nuevo "New Deal" europeo.

Debemos detener de inmediato el ataque contra Grecia y los otros países de la UE en la periferia, hay que poner fin a esta política irresponsable y criminal de austeridad y privatización, que condujo directamente a una crisis peor que la de 1929.

Las deudas públicas deben ser reestructuradas de forma radical en la Eurozona, especialmente a expensas de los gigantes de la banca privada. Los bancos deben volver a ser evaluados y la financiación de la economía europea debe estar bajo control social, nacional y europeo. No es posible dejar la llave financiera de Europa en manos de los bancos, como Goldman Sachs, JP Morgan, UBS, Deutsche Bank, etc ... Hay que prohibir los excesos incontrolados financieros que son la columna vertebral de capitalismo financiero destructivo y crear un verdadero desarrollo económico en lugar de ganancias especulativas.

La arquitectura actual, basada en el Tratado de Maastricht y las reglas de la OMC, ha instalado una máquina en Europa para fabricar deuda. Necesitamos un cambio radical de todos los tratados, la sumisión del BCE al control político de la población europea, una "regla de oro" para un mínimo del nivel social, fiscal y medioambiental de Europa. Necesitamos urgentemente un cambio de paradigma, un retorno al estímulo de crecimiento a través de la demanda de nuevos programas de inversión europeos, las nuevas regulaciones, los impuestos y el control del capital internacional y instalación de flujos, una nueva forma de proteccionismo suave y razonable en una Europa independiente sería protagonista en la lucha por un mundo multipolar, democrático, ecológico y social.

Llamamos a las fuerzas y personas que comparten estas ideas a convergir en un amplio frente de acción europea lo antes posible, para producir un programa de transición de Europa, para coordinar nuestra acción internacional, con el fin de movilizar a las fuerzas del movimiento popular para revertir el actual balance de fuerzas y derrotar a los líderes actuales históricamente irresponsable de nuestros países, con el fin de salvar a nuestro pueblo y a nuestra sociedad antes de que sea demasiado tarde para Europa.
Atenas, octubre 2011

Mikis Theodorakis
Manolis Glezos


2.- Acto del PIE en Madrid:




y 3.- El 15 de octubre, ¡ vamos a movilizarnos por una Europa democrática social y solidaria !

Por la lucha contra las medidas de austeridad adoptadas por los gobiernos europeos
se está construyendo una resistencia que crece en toda Europa, se refuerza y gana
un apoyo popular. Las medidas de austeridad consisten en recortes de los salarios,
ataques a los servicios públicos, aumentos de impuestos para las clases más bajas, el
desmantelamiento de los sistemas de educación y salud pública.

Entre los que luchan por una alternativa social y política, entre ellos el Partido de la Izquierda
Europa, también hay el movimiento "Toma las plazas" más conocido
como el "movimiento de l@s indignad@s”.
Este movimiento ha construido un espacio de crítica profunda contra el modelo político, económico y social imperante en Europa.

Este movimiento no se contenta con criticar a la democracia representativa, y promueve también nuevas formas de protesta, abiertas y toman su lugar en espacios públicos, organizando presiones sobre las instituciones y fuerzas políticas que deciden los recortes presupuestarios en todos los niveles: laboral, social o político.
Este movimiento se moviliza también en contra de las decisiones económicas injustas adoptadas por las empresas o bancos, o en contra de una justicia que concierne los desahucios de vivienda, en nombre del derecho de toda persona a tener un techo.

El pasado 19 de junio, manifestaciones de gran alcance se dieron en Europa contra el "Pacto Euro plus", "la nueva gobernanza económica" y las recientes medidas adoptadas por una UE autoritaria que se burla de la soberanía popular.
Estas movilizaciones han mostrado la dimensión europea de la lucha contra los poderes de los mercados. Este fin de semana, las "Marchas de l@s indignad@s", encabezadoa por manifestantes españoles ha llegado a Bruselas
para protestar contra las medidas de austeridad y la negación de la democracia en la U.E.

En la declaración aprobada en julio por el PIE en Trevi, decíamos hasta que punto era urgente y necesario construir una alternativa europea como demandan las fuertes movilizaciones del movimiento "Toma las plazas" en España, Grecia y en toda Europa.

En consecuencia, el Partido de la Izquierda Europea, declaramos respecto de las protestas que se preparan para el 15 de octubre en diversos lugares de Europa, todo nuestro apoyo.

Pedimos a los distintos Partidos miembros y los observadores del PIE hacer lo mismo que cuando se producen este tipo de protestas en su país, y hacemos un llamamiento a los ciudadanos a unirse a la jornada europea de protesta.

Para el PIE es de suma importancia que toda la sociedad se involucre en tales
movilizaciones, por lo que vamos a participar y pedimos a todos los afectados por la crisis unirse a las manifestaciones para mostrar la fuerza de los ciudadanos europeos frente a la Europa de los mercados.

Creemos que es nuestro deber en este momento clave, para ayudar a fortalecer la protesta en toda Europa, con el fin de participar en la construcción
de la alternativa necesaria que la crisis del capitalismo requiere sea muy urgente.

Desde este punto de vista, pedimos a todos los Partidos que pertenecen al PIE, en los países en cuestión, lanzar una llamada en apoyo a la manifestación del 15 de octubre, siempre dentro del respeto a la autonomía del movimiento de l@s indignad@s.

Ellos luchan contra las mismas medidas injustas tomadas por los gobiernos y
Instituciones europeas, en contra de las medidas de austeridad, privatización de servicios públicos y por alternativas económicas y sociales capaces de satisfacer las necesidades los pueblos y el establecimiento de un control público de la banca y del sistema financiero.
Es decir, por otra Europa, democrática, social y solidaria.

Partido de la Izquierda Europea
París, 08 de octubre 2011



http://www.european-left.org/english/home/on_the_15th_of_october_let_us_mobilize_in_favour_of_a_europe_of_more_democracy_solidarity_and_social_welfare/