La Ratera

ARA ÉS L'HORA SEGADORS, TREBALLADORS, TREBALLADORES, CIUTADANS...!!

Són dies de lluita, dies intensos, dies en els que ens estem jugant el Sistema Públic i Nacional de Salut. No ens podem preservar, abstenir, ni reservar energies. És el moment. Ara i demà, però sense el “ara” el demà està hipotecat.
Cal treure forces, compromís i intel•ligència i sortir a les places, als carres, als centres cívics, als ateneus,… a les reunions de la gent, de la bona gent, a indrets de tota mena, de tots colors, i parlar, escoltar, acordar com defensem, junts, a cada punt i a cada moment el que és nostre: el sistema de salut i la sanitat pública.

És per això que ens prodiguem tant com podem, i una mica més, en el nostres esforç compromès en la defensa dels nostres Drets socials, en aquest cas de la salut.
I cerquem paraules i raons entenedores que facin comprendre al poble, a la ciutadania que ens estan robant, que ens estan estafant, que ens estan
prenent/privatitzant allò que amb tantes lluites van aconseguir els nostres majors.

Construïm llenguatge alternatiu, explicatiu, reivindicatiu. Inventem paraules plenes de missatges: REpagament per dir que no és Copagament el que ja hem pagat, Confluència (que no Convergència) per expressar la necessitat que tothom ens trobem confluint a la lluita, cadascú tal i com és, sense donar lliçons, ni pals de paller, sense imposicions i des del respecte i la pluralitat. Hem bastit la crida dita IPP, Iniciativa Penal Popular per tal d’animar a denunciar allò que raonablement i democràtica ens representi una agressió, un greuge, una corruptela, un delicte...sempre presumiblement, sempre per portar a la justícia als malfactors- presumptes, que hauran de respondre-hi (al menys !!).
Fins i tot quan les llistes de desesperança, les tancades de serveis, quiròfans i instal•lacions, les insuficiències de manteniment i de sosteniment puguin suposar un delicte i fins i tot una desatenció, una malaltia i/o una mort. Com de fet.

Negant-lis la major a les infàmies dels grans mitjans de comunicació que cada dia ens enverinen amb els seus missatges de derrota, de por i submissió, amb les seves excuses mentideres, amb les seves intoxicacions que ens agenollen i ens diuen que no hi ha res a fer…
Que diuen que vivim masses anys, que anem massa al metge, que prenem masses medicaments, que cal que tornem a pagar el que ja hem pagat copagant, REpagant, que no ens poden sostenir, diuen “gratis” les atencions amb el que són els Nostres Diners, els nostres recursos aportats amb el nostre esforç, treball, impostos,...I tornen altre cop, que el sistema no és sostenible que gastem massa, i resulta que tenim un dels sistemes més eficients i eficaços del planeta com é reconegut per tota la comunitat internacional, i que aporta menys recursos pressupostaris que la gran majoria… menys que la Europa-15, que la UE -27, per suposat que el EE.UU., que França, Regne Unit, Itàlia, que el mateix Estat espanyol !! Mentiders !!
Que ens vol enfrontar, treballadors/es de la Sanitat amb ciutadans usuaris que som tots i totes, i que no som ni rivals ni enemics sinó víctimes tots plegats de la voracitat d’aquest sistema neoliberal i capitalista que ells en diuen (altre cop eufemismes), “mercat”, mercat de la salut ¡!?? I no hem de caure en els seus paranys.
Davant les agressions, autodefensa. Davant les intoxicacions i les mentides, informacions i explicacions. Davant l’opacitat, llum. Davant les trampes, les estafes i les corrupcions, denuncies, … Ells ens volen ignorar i nosaltres ens trobem i Retrobem, ens volen tapar la boca i cridem més i amb més raó que mai, ens volen resignats, culpables de les seves malifetes, ens volen dividits i responem aplegant-nos i Dempeus, fent Confluència.



Aquest dies i els propers tenim molta feina. Un feina però que dona satisfaccions, una feina que fa sentir-se bé, una feina solidària, social, gratificant... fixeu-vos que acabem d’usar els qualificatius de la definició de salut: Una feina, doncs, SALUDABLE.

Ha estat, per a mi un plaer, visitar ciutats, conèixer i/o saludar a companys i companyes, amics i ciutadans dempeus arreu per la salut pública. Una satisfacció en una setmana al Cap Rambla Marina de Bellvitge –dimecres 22, a Reus- dijous 23, a Granollers – divendres 24 o a Viladecans, dissabte 25...

Però seguim i més... Dimecres 29 a Girona,

o dijous 1 de març a l’assemblea de la IPP, 19 hores, al ja "nostre" Ateneu Roig de Gràcia a Barcelona, i on prepararem, junts, amb totes aquelles persones que vulguin acompanyar-nos, amb vosaltres si voleu, l’ Acte públic de Presentació de la IPP a l’auditori de la UPF, dissabte 10 a les 10’30 del matí.
No hi falteu !! Si no veniu no participeu, no ajudeu i no sortireu a la foto. Una immensa foto de les mobilitzacions que tornen a fer història, la veritable història que fan i fem els pobles ...que som més dels que diuen i volen ...que tot està per fer i tot és possible
SALUT !!!

Sobre la Iniciativa Penal Popular contra el asalto al sistema público sanitario.

Entrevista
Antoni Barbarà Molina 19/02/12

“La Iniciativa Penal Popular no es sino una llamada a todas las organizaciones que están en lucha por la salud y la sanidad públicas para que ejerciendo el derecho de legítima defensa, se personen en demandas contra los responsables administrativos y jurídicos, con nombres y apellidos de los distintos gobiernos recortadores y agresivos contra el sistema público, los derechos sociales y los servicios públicos”.

Sergi Raventós realizó esta entrevista a principios de febrero para Sin Permiso a Antoni Barbarà Molina

Recientemente en Catalunya ha surgido una propuesta original, en medio de las luchas de resistencia a los recortes en los servicios públicos y de la ofensiva privatizadora de los servicios públicos, que se llama Iniciativa Penal Popular (IPP) y que pretende llevar a la justicia a los responsables políticos de la sanidad catalana. ¿Nos puedes explicar exactamente qué es la IPP? ¿Quién está detrás de esta iniciativa?

Así es. Y de hecho, aunque novedosa, no debiera ser nada original: la IPP se trata simplemente de denunciar ante los tribunales de justicia a aquellas personas e Instituciones que en su acción de gobierno (o desgobierno) están conculcando principios, transgrediendo leyes, ello a nuestro entender, claro, y con todos los “presuntos” que sean pertinentes. La justicia hoy en día no se caracteriza por generar demasiada “fe” ciudadana, pero existe y es un instrumento irrenunciable de un estado democrático y de derecho. Todo el mundo, incluidos los gobiernos, deben cumplir sus propias leyes y no puede ser que se perciba una sensación de impunidad por parte de ciertos personajes de la vida política. La Iniciativa no es sino una llamada a todas las organizaciones que están en lucha por la salud y la sanidad públicas para que ejerciendo el derecho de legítima defensa se personen en demandas contra los responsables administrativos y jurídicos, con nombres y apellidos de los distintos gobiernos recortadores y agresivos contra el sistema público, los derechos sociales y los servicios públicos. Cada cual y cada quien a su manera, en su territorio o ámbito, con sus formas y métodos, con sus particulares posibilidades, para al fin confluir (“confluencia” es una palabra-concepto que nos gusta usar en toda su acepción y contenido) en el objetivo común frente al sistema neoliberal y sus ejecutores. Esa llamada a promover toda una dinámica de denuncias y reclamaciones, y no otra cosa, es la que hicimos desde Dempeus hace unas semanas, y el éxito de convocatoria está siendo sorprendente y esperanzador.

Creo recordar que hace unos meses el ex fiscal anticorrupción Carlos Jiménez Villarejo realizó un artículo en el que argumentaba que esta política llevada por parte del gobierno catalán contra la sanidad pública la consideraba una violación de los derechos sociales y por tanto motivo de rechazo penal. Hace poco Villarejo ha declarado que las políticas que se están llevando a cabo forman parte de la lucha de clases. ¿Lo ves así? ¿Nos puedes decir lo que está haciendo el gobierno de Convergencia i Unió (CiU) en materia sanitaria desde que ganó las elecciones en Catalunya? ¿Crees que se trata de una coartada para liquidar la sanidad pública?

Fue precisamente un artículo del ex fiscal Carlos Jimenez Villarejo publicado en El País [1], que nos encendió la llama de la respuesta social en la línea que él planteaba: más allá de los incumplimientos de los derechos recogidos en la Constitución y el mismo Estatut en Catalunya, se preguntaba hasta qué punto las actuales políticas de privación y recorte sanitario no están vulnerando la frontera del artículo 542 del Código Penal cuando reconoce explícitamente “Incurrirá en la pena … la autoridad o el funcionario público que a sabiendas, impida a una persona el ejercicio de otros derechos cívicos reconocidos por la Constitución y las Leyes”. Sin duda caben interpretaciones del texto legal, como siempre, pero entiende el compañero y amigo Carlos, y entendemos nosotros, que esa vulneración es así. Lamentablemente disponemos de ilustraciones concretas, de personas afectadas por los recortes que han acabado con severos problemas de asistencia médica e incluso con la muerte, en algunos casos. Nos vamos a personar ya como “acción popular” en el procedimiento de uno de estos casos de manifiesta implicación de los recortes asistenciales y que acabó con la vida de una paciente. Y lo hacemos como Dempeus y con el apoyo explícito de un relevante número de entidades y asociaciones bien diversas, que van desde expresiones del Movimiento 15-M, pasando por plataformas de afectados y territorios en lucha, entidades sectoriales y profesionales y federaciones de asociaciones de vecinos (FAVB, CONFAVC), o por sindicatos (CCOO, UGT, CGT, IAC-CATAC), en apoyo a la demanda particular de la familia afectada. Pero no nos limitamos a una acción sino que animamos y colaboramos en generar toda una batería de demandas y querellas a distintos niveles y con diversas argumentaciones: derechos sociales, no regresividad social de las políticas, conflictos de intereses, opacidad y negación de respuesta, y otras formulaciones más que venimos trabajando. ¿Qué hay detrás de este auténtico asalto al Sistema Público de Salud? Sin duda la voluntad de derribarlo y de vender-privatizar todo aquello en el sector sanidad que sea negocio y genere lucro. Ello siguiendo el paradigma norteamericano con una sanidad señalada como la más cara, más ineficiente y menos equitativa del planeta. En definitiva: mercantilizar el sistema, convertir la salud que es un derecho en un negocio. Un beneficio impresionante para las clases dominantes en la economía y la política, una agudización de la desigualdad evidente y creciente, y por supuesto una expresión feroz, hoy, de la lucha de clases.


El pasado Octubre, el Conseller de Salut de Catalunya, Boi Ruiz hizo unas declaraciones donde defendió que “la salud es un bien privado que depende de cada ciudadano” y que “depende del código genético, de sus antecedentes familiares y de sus hábitos”. ¿Qué opinas al respecto?

Estas declaraciones compiten en agresividad e infortunio con las primeras que hizo justo al ser nombrado Conseller de Salut, cuando recomendó en tono paternal que quien pudiera… subscribiese una póliza o seguro médico privado por cómo iban a ir la cosas de su departamento. Descarnado y cruel, pero premonitorio: “sálvese quien pueda, y los ricos primero…”. En el pasado ejercicio la reducción del presupuesto dedicado a salud fue según fuentes oficiales del 10% respecto del año anterior. Calculando correcta y ponderadamente, ese “recorte” ascendió a más del 17% [2]. Pues bien, ante esa auténtica calamidad el Sr. Ruíz insiste en que esos recortes no tienen necesariamente que incidir en la “calidad” de la atención (¿?). Pero sin duda la perla que citas en la pregunta es de las de hemeroteca: en pleno siglo XXI y contra la avalancha de documentación, estudios y aseveraciones de la propia OMS, este personaje ultra-neoliberal, procedente de la dirección de la patronal privada de la sanidad catalana (Unió Catalana d’Hospitals), se suelta con esa afirmación de responsabilidad “individual y genética” y que naturalmente exculpa, o al menos diluye, pretendidamente las responsabilidades de las Administraciones. Sin rubor ni vergüenza liquida toda la ciencia desarrollada en salud pública donde se demuestra cómo los determinante sociales son los que constituyen la calidad y el nivel de salud de una sociedad. Eso es tan elemental y cierto que ni siquiera precisa demasiada explicación: según la forma en que vivas, te alimentes, trabajes (o no), respires aire sano o no, dispongas (o no) de vivienda, de las condiciones del entorno urbano, del acceso a la cultura, del apoyo social… se tendrá uno u otro estado de salud. ¡Y esos determinantes no son personales sino sociales Sr. Ruiz! Así que con un 50% de paro entre los jóvenes, la plaga del trabajo precario, de los desahuciados y sin techo, en definitiva sin futuro, no se puede estar muy sano aunque hagas gimnasia y no fumes… Se mofa Vd. de los pobres y las personas más fragilizadas y explotadas: mujeres, parados, excluidos, discapacitados, enfermos crónicos, etc. Vd. no puede seguir ni un minuto más al frente de un departamento público de salud. Debe Vd. dimitir de inmediato y, si le aceptan, regresar a sus negocios y trapicheos.


Una de las medidas del gobierno de CiU en materia sanitaria es imponer un “ticket moderador” de 1 euro por receta médica para cada usuario y sin distinción de ningún tipo. Tengo entendido que vuestra organización siempre se ha opuesto frontalmente a esta medida. ¿De qué se trata?

Dentro de una auténtica batalla por el lenguaje, estos gobiernos neocons se han volcado en pervertir el significado de las palabras. Usan eufemismos para maquillar los conceptos, y así oímos hablar de “austeridad”, “sacrificios”, “culpas pasadas”, “límites del sistema”, “sostenibilidad y eficiencia”, “gratuidad”, “clientes”, “abuso”, y por supuesto de las bondades y necesidad de la “colaboración entre lo público y lo privado”. Cada una de estas palabras merece su aclaración radical, contrapuesta y desmentida de raíz. Ellos nos quieren resignados y sintiéndonos culpables, nosotros debemos negar la mayor y recuperar la semántica correcta y el rigor en cada expresión perversa cuando cuestiona la titularidad y el carácter del sistema público y nacional de salud como una conquista social e histórica. En esa línea utilizan la palabra “Co-Pago” para indicar que se trata de una colaboración mixta, cuando no lo es. Desde DEMPEUS respondimos hace ya tres años con el concepto RE-pago [3] que de una forma clara y contundente ilustra sobre la argucia y desenmascara lo que en realidad pretenden que es volver a cobrarnos aquello que ya hemos pagado mediante nuestros impuestos y obligaciones fiscales… al menos los trabajadores y trabajadoras que así cumplimos. Por eso decimos que no aceptamos un euro, ni un céntimo, ni que sea dicho con otra palabra, ticket, tasa, o similar. Está sobradamente demostrado y publicado que esos repagos ni mejoran la financiación, ni sirven para disuadir un teórico mal uso, pero sí que sirven para penalizar a los más débiles, disuadir a los mas necesitados, burocratizar más el proceso, romper la equidad del sistema y acabar encareciéndolo al hacer más graves, más severas, y más costosas las atenciones derivadas desde la primera disuasión ya discriminatoria [4].


La IPP también busca perseguir casos de corrupción y de tráfico de influencias. El director del Instituto Catalán de la Salud (ICS) ha dimitido de los cargos que tenía en el grupo Innova y de la multinacional de la sanidad privada USP, debido en buena medida a la campaña de denuncia de la Candidatura d’Unitat Popular de Reus y del periodista Alfons Quintà en el Diari de Girona. También un representante municipal de Reus ha dimitido debido a que su empresa provee de servicios al Hospital Sant Joan de Reus. ¿Hay más casos parecidos? ¿Qué es lo que está sucediendo?

En la línea expuesta de animar a denunciar en todos los frentes posibles, sin excluir los jurídico-legales, constatamos con satisfacción como se han iniciado acciones por casos de incompatibilidad, tráfico de influencias, nepotismo, prevaricación y en definitiva corrupción. Algunos de tales casos resultan absolutamente escandalosos con acumulación de cargos, auto facturaciones, contabilidades superpuestas, fraudes de toda ralea y en definitiva, más que presuntas, irregularidades moviéndose en la más insultante impunidad y que urge denunciar y liquidar. Se trata de esos personajes de los que hablas con historias tenebrosas que son vox populi, pero parecen tener bula para exhibir sus fechorías sin responsabilidades ni control. Se han producido las primeras dimisiones y aunque resultan claramente insuficientes y testimoniales, permiten visualizar al menos que no van a seguir manipulando y medrando sin el merecido veredicto legal y público. Parafraseando al profesor Josep Fontana, ha llegado la hora de empezar a trasladarles a “ellos” el miedo que han sembrado entre la población.


La respuesta a los cierres de los centros de asistencia sanitaria, a salas de quirófanos, a los expedientes de regulación de empleo, a los recortes sanitarios en definitiva, ha sido considerable. Se han producido experiencias de luchas muy interesantes. ¿Cómo analizas la situación? ¿Te parece suficiente la respuesta?

En los meses que llevamos desde los primeros recortes en la primavera de 2011, la movilización social en Catalunya es todo un ejemplo de respuesta popular. Aparecen todo tipo de acciones reivindicativas en multitud de formas y versiones: plataformas de afectados, actos públicos, concentraciones, cortes de carreteras, manifestaciones, huelgas, ocupaciones de Centros de Asistencia Primaria, acampadas, mítines… todas las posibilidades sociales y públicas imaginables, con una escasísima (y culpable) ignorancia o minimización por parte de los grandes medias del sistema, dóciles a las indicaciones del Govern català y del Gobierno español. Inevitables son algunas referencias informativas de las movilizaciones, pero siempre ocultando la realidad de un movimiento comprometido, justo, participado, extenso, que supone la decisión de muchas personas más de las que dicen y quieren en la defensa de Su/Nuestro sistema público de salud, reclamando la retirada de todos los recortes y la reapertura y restitución de servicios y atención sanitaria. Después de las elecciones del 20N, el mismo President Mas hacía una lectura falaz y maliciosa del resultado y anunciaba con auto-bombo que sus políticas de “austeridad y sacrificio” han sido legitimadas en las urnas, en una interpretación perversa de unos resultados relativos y tras una campaña en la que CiU predicó en clave de defensa de la catalanidad e incluso anunció el fin de los recortes sociales. Un millón de votos, sin duda, son votos pero no son “toda Cataluña” y en ningún caso han refrendado los tijeretazos.



¿Es sólo el sistema sanitario la única preocupación para el movimiento contra los recortes? ¿Qué perspectivas tiene el movimiento en defensa de una salud pública en estos tiempos de grave crisis económica? ¿Hay otras luchas en curso?

Evidentemente que sanidad, y salud, si se toma en una concepción más amplia, social e interdisciplinaria, son unos de los sectores de mayor gravedad, de más percepción social y ciudadana y de más alta sensibilidad, pero el resto de pilares del llamado “estado del bienestar” (ya para nosotr@s del “medioestar”): la educación o los servicios sociales corren en paralelo en la pérdida de financiación presupuestaria y por tanto la consiguiente degradación de lo público, apareciendo cada vez más como la gran “oportunidad” para su privatización (sic), vía construcción de elaboradas gestiones mixtas, o sencillamente el cuarteo y compra por parte de empresas privadas de aquellos servicios rentables. Así lo explica sin tapujos ni sonrojo el mismísimo Sr. Ruiz cuando se dirige a sus colegas y socios de las patronales y a las escuelas de negocios del dogma neoliberal. Es un hecho innegable que además tiene una dimensión europea, en la Europa de las desigualdades [5] que la crisis sirve al sistema capitalista para muchas cosas. Adicionalmente, representa una acumulación de capital extraordinario y una especulación sin límites, también para apoderarse definitivamente del sector público y los servicios públicos dichos de interés general. Solo cabe la defensa consciente y frontal de la ciudadanía. Es la hora inexcusable de la confluencia en la defensa de ese modelo social que ahora está en peligro inminente y cuya pérdida, probablemente irreversible por muchos años, supondría un retroceso histórico en el desarrollo civilizatorio.

Así de simple y así de grave. Es hora de erguirse, de resurgir, de movilizarse, de ponerse definitivamente “en pie- dempeus”!

Notas:
[1] ver artículo en: http://elpais.com/diario/2011/10/17/catalunya/1318813642_850215.html

[2] Este dato proviene del documento ”Análisis del presupuesto de Salud 2011 y propuestas alternativas para mejorar el sistema público de salud” elaborado por el Centro de Análisis y Programas Sanitarios (www.caps.cat).

[3] Sobre el llamado Copago se realizó una entrevista a fondo con Àngels Martínez Castells, presidenta de Dempeus, que se puede leer en http://www.sinpermiso.info/textos/index.php?id=3395

[4] Un completo “argumentario” que explica lo fundamental sobre la mencionada IPP en el blog “La ratera”. http://bloclaratera.blogspot.com/2012/02/10-arguments-per-la-ipp-iniciativa.html

[5] Un post sobre Europa de Àngels Martínez Castells, economista y presidenta de Dempeus, en su blog “Punts de Vista”. http://puntsdevista.wordpress.com/2012/02/08/en-la-europa-de-las-desigualdades-la-salud-de-las-personas-inmigradas-en-peligro/

------------------------
Antoni Barbarà Molina es médico, miembro del secretariado del Partido de la Izquierda Europea y secretario de la asociación “Dempeus per la Salut Pública”, organización surgida a principios del 2009 en defensa de la salud pública y una de las impulsoras de la Iniciativa Penal Popular

Tal dia com avui, un 19 de febrer de 2009, una colla de gents, empoderada i reivindicant ciutadania, ens varem presentar "en públic" (en "societat" entesa com a col·lectiu civil i de drets, que no com a festeta de "sucietat").

Va ser a l'Ateneu Barcelonès: Ple de gom a gom, fins i tot amb companys/es que no van poder accedir-hi !! Des dels mateixos inicis trencant pronòstics, rebent el suport i la suma de "molts i moltes més dels que diuen i volen", aixecant el cap amb l'orgull dels pobres, dels qui más pateixen i els oprimits, reivindicant una manera de viure que és a la fi la "SALUT", comprometent-nos a la lluita que preveiem dura i llarga (tot i que com en el pijor malson la realitat supera la imaginació)... en definitiva unes PERSONES exercint de ciutadans i exigint els seu drets, en aquest cas parlant de Salut Pública, amb tota la carga de sanitat però sense oblidar els determinants socials que expliquen l'estat de salut d'una societat: el treball, l'educació, l'habitatge, el medi ambient... no segueixo que ja els sabeu de tan escoltar-nos.

Una concepció de Salut des de la triple base Bio- psico- social i sense oblidar-ne cap dèlles. Un col·lectiu de perosnes, molt realistes (que no sols optimistes) que veient el que s'acostava es van conjurar per posar-se en una posició clara : DEMPEUS !!

...i aquí seguim som. Ja tenim tres anyets. Hem fet molts amics i amigues, moltes coneixènces i també (per suposat) alguns enemics. Amistats i enmistats que ens honoren doncs són el producte d'una lluita sostinguda, estimada, gratificant, saludable i emancipadora...

Avui la salut passa per la lluita constant contra les "Retallades", altrament dit agressions, fraus, privatitzacions... Passa per un calendari d'activitat tan intens com saludable.
Demà, junt amb Dempeus, penjo cartell d'anuncis

Demà farem cartell d'anuncis i agenda d'actes i activitats.
Avui tot això passa per la mobilització. A Dempeus no som una societat científica (que també quan volem), neutral i tècnica: som poble, som ciutadans, som energia i salut. Avui, amb tres anys de vida, hem sortit de l'escola bressol i anem a la Manifestació amb els companys i companyes a denunciar el que ens estan fent, a dir que no hi ha salut sense un treball digne, estable, segur, i no discriminador ni precari.
Jo tanco l'ordinador i vaig cap a la Mani...

Salut i Moltes, moltes, Felicitats que ens esperen...!!
Toni Barbarà

Un article publicat a la revista "d'un roig encès", nº 8 corresponent a gener 2012, i editada per l'Ateneu Roig. ...i per concloure dues fotos de la darrera xerrada a St. Celoni, dissabte 11 de febrer.

Salut pública, instrument d'equitat i democràcia
Antoni Barbarà
Metge internista

Escric això a finals de novembre del 2011 i aquesta precisió no és pas irrellevant vista la dinàmica i la velocitat de les notícies sobre les que parlem.

Els impactes de la conxorxa neoliberal contra l'estat social estan resultant demolidors. Permeteu-me alguna consideració prèvia al respecte de la garrotada que el honorat Artur Mas ha anunciat i preparat per a la ciutadania de Catalunya, tan sols dos dies després de les eleccions generals del 20N. Ja no amb "il•lusió" però sí amb decisió, acarnissament i impunitat. Ha estat una veritable escopinada social que supera tot els pronòstics, diagnòstics i traspassa línies de tots els colors.



Amb diurnitat i traïdoria...

1.- Descarnadament. Retallades sense llista d'espera ni anestèsia... amb tota la cruesa d'una decisió -seva- ja presa i compromesa. Més sacrificis, més "ajustos", més estalvis, i si us plau prou d'eufemismes, més retallades!!

Usant arguments d'èxit contrastat: "L'objectiu del dèficit tot ho justifica", "Europa mana", quan no "mana Madrid, que ens maltracta i no paga". Però el cert és que la dreta és d‘una coherència d'acer i desplega un autèntic suport mutu en defensa dels seus interessos de classe social i econòmics, parli català o castellà.

2.- Legitimant-se. Es diuen legitimats, autoritzats, amb el suport de les urnes. Un milió de vots, un 29'3% de catalans/es, els justifiquen per massacrar tota la resta... incloent-hi molts dels seus propis votants que ara diuen que no en sabien res d'aquestes intencions. Amb pompa i cinisme declaren que els resultats electorals i el seu "triomf" els confirmen la política que van perpetrant. Un triomf, a més, que hipòcritament van cimentar amb crides a frenar el PP a Catalunya... tal com deia la portada d’El Punt dilluns 21: "Catalonia is not Spain !!"... "but is the same, blue is blue".

3.- Enredant. És una evidència històrica que així no s'arregla res i s'empitjora molt. Està prou demostrat que les penalitzacions dures i antisocials mai no han resolt cap crisi i han malmès la cohesió social. L'Àngels M. Castells ha escrit reiteradament sobre quines han estat les fórmules veritablement reactivadores de l'economia, com ara el New Deal de Roosevelt. Això no és sinó misèria, sang, dolor i llàgrimes... tan inútils com injustes, destinades al delictiu i exclusiu benefici d'uns pocs i amb un objectiu descaradament privatitzador.

Confondre, mentir, enredar i provocar... "La culpa és del tripartit", com també diu el PP, o quan convé és "de Madrid". Qui haurà de pagar els plats trencats tornarà a ser la gent treballadora i humil d'arreu. I a sobre ara, exultants, passen a la provocació tractant com a "demagogs i infantils aquests que parlen de les retallades".

4.- Més desigualtats. Més atac als pobres, més desigualtats, més injustícies... Els rics i els poderosos, en canvi, són intocables. I quines coses resulten més afectades amb la nova destralada? Els salaris dels treballadors públics, l'aigua com a bé públic, els transports públics, les universitats, naturalment públiques, i el sistema públic de salut... és a dir allò que és de tots.

5.- Co/re/pagaments altre cop. Amb camuflatges diversos, en diguin "tiquet moderador", "mesura dissuasiva", "alguna barrera", o "evitar abusos". Una vella cançó, amb antecedents a l'informe Abril Martorell, o als informes Vilardell (I i II), sense oblidar les embranzides de la Sra.Marina Geli. Diuen que abusem en despesa farmacèutica, però: qui prescriu? Amb quins criteris? Imposant una taxa per recepta estaran penalitzant el malalt, sobretot si està molt malalt i/o és crònic, i és pobre, i és dona. Però a més: és que són mesures legals? Quin tram del pagament pertany a la Generalitat i quin a l'Estat central? És imprescindible l'acord a nivell estatal, la qual cosa significa que ja està parlat amb en Rajoy (novament trobem la conxorxa CiU-PP).

No vull fer d'endevinaire malastruc (escrit al novembre 2011 !!)però preneu nota del futur que ens espera en sanitat: copagaments, concertació pública-privada, jerarquització vertical i aprimament públic. Exactament el que està passant a Madrid amb l'Aguirre!

6- Despertar, reaccionar! Cal assistència de psicopatologia social urgent, cal reflexionar-ho tot un altre cop. Analitzar com automutilacions d'aquest estil poden seguir prosperant entre la resignació i l'autoinculpació generalitzada, i dins una concepció de pensament (?) hegemònica que comparteix gran part de la ciutadania. És hora de revisar, reformular, desemmascarar, explicar i fer-se entendre,... amb més passió, confluència i dedicació que mai, dins una societat amb importants segments malalts, alienats, massoquistes, rendits, agenollats,... enfilant el precipici.

Són temps d'indignació, de reacció, de posar-se Dempeus però potser abans, encara, d'informar-nos, contrainformar-nos, de recuperar autonomia, criteri i pensament. Tenim alternatives i propostes a fer, viables i conseqüents.
Com a botó de mostra, veieu alguns dels fragments de l'informe "Per un millor Sistema Públic de Salut", en ocasió de la commemoració dels 25 anys de la Llei General de Sanitat (textos d'Àngels Martínez Castells i Toni Barbarà):

Les polítiques de la salut, i fins i tot de la sanitat, la seva formulació, indicadors, avaluació i impacte no són temes tancats, acotats a tècnics, ni poden ser exclusius dels professionals de les anomenades ciències de la salut. La definició de salut més nostra i ja esdevinguda clàssica: "La salut és una manera de viure (que no pas un "estat") autònoma, solidària i joiosa" del X Congrés de metges i biòlegs en llengua catalana de Perpignan (1976).

Aquest enfocament que reclama, implica i necessita la ciutadania per al seu acompliment, és absolutament antagònic a afirmacions insostenibles com les fetes pel conseller Boi Ruiz quan diu que "la salut és un bé privat que depèn d'un mateix i no de l'Estat", i que, "la salut depèn només de la genètica, els antecedents familiars i els hàbits personals".

Ningú format i informat pot desbarrar d'aquesta manera. Les condicions laborals, ambientals, escolars, nutricionals, urbanístiques, culturals, vials... determinaran inequívocament la salut d'una societat. I les polítiques de cada societat seran els determinants, o causes de les causes de les causes.

"La salud es un asunto social, económico, y político, y sobre todo es un derecho humano fundamental. La desigualdad, pobreza, explotación, violencia e injusticia están en la raíz de la mala salud y de las muertes de los pobres y marginados". Declaración para la Salud de los Pueblos (Bangladesh, 2000)

Salut i democràcia participativa: la ciutadania com a (co)protagonista. La ciutadania, que no és client ni usuària passiva, és realment la titular del sistema públic de salut. Com a tal li correspon codecidir quins són els seus objectius, valors, caràcter i prioritats del SNS. Aquesta posició com a protagonista és entesa com a un exercici de sobirania popular, com a desplegament legítim i desitjable d'un Dret (a la protecció de la salut), com a assumpció d'una responsabilitat col•lectiva i solidària. No obliga a una capacitació tècnic-professional prèvia sinó una decisió raonada, debatuda i compartida de quina salut, com, i amb quina prioritat social.

Els/les professionals (...) en rendiran comptes de forma sistemàtica. Neguem afirmacions d'algunes societats i experts que fan seva la submissió com inevitable a determinats imperatius polítics en el sentit d'eixugar dèficit públic i pressupostari a partir de limitacions en inversió de salut, sanitat i polítiques socials. (...) Reclamem un gran debat socialment obert i políticament vinculant. Exigim la màxima transparència i accessibilitat real a dades i a sistemes d'avaluació existents i altres de nova creació en funció de corregir actuals biaixos economicistes.

Des de la ciutadania reivindiquem una NOVA CULTURA DE LA SALUT. (...) Afirmem que no és de cap manera saludable viure en una societat en què l'economia mana sobre la política. No és bo per a la salut que organismes supranacionals que ningú ha escollit (FMI, BM, OMC, BCE, G-20) i els interessos privats d'empreses multinacionals, d'indústries químiques i farmacèutiques i institucions financeres (...), s'apropiïn del finançament dels serveis públics i deixin tants treballadors i treballadores sense casa ni futur ni esperança. Avui fins i tot treuen, posen i anomenen a dit (el seu dit) i sense consultar als pobles, caps i programes de govern.

Les privatitzacions, les retallades, el menysteniment dels drets, tenen clarament biaix de gènere i de classe. Desestructuren la nostra societat i aplanen el camí a noves formes d'explotació, marginació i infelicitat de les persones, estant fomentant una societat individualista, cruel, on sols el sofriment és compartit, i de la que es vol eradicar la solidaritat amb un nou autoritarisme i menyspreu per l'ésser humà (especialment per als més dèbils) que sols poden fer germinar les llavors del feixisme.

(...) Estem d'acord amb la Carta d'Ottawa que "La salut ha de formar part de l'ordre del dia de les persones responsables de l'elaboració dels programes polítics, en tots els sectors i a tots els nivells".

Considerem imprescindible construir aliances, treball i proposta conjunta entre ciutadania, professionals, organitzacions científiques i entitats socials, per una Nova Cultura de la Salut!!
----------------
De totes aquestes coses i moltes més relacionades amb els fraus, privatitzacions i agressions als drets ciutadans (anomenats amb l'eufemisme de "retallades") en varem parlar clar i català amb les gents de St. Celoni, a un acte gratificant i amb caliu humà convocat per las CUP del Baix Montseny a la Sala Bernat Martorell dintre l'edifici públic de Can Ramis ubicat a la Plaça de la Vila de Sant Celoni.
Aquí en passo un parell d'imatges

A la plaça...


A la sala... ...I seguim Dempeus...

Los líderes europeos y el FMI ha exigido al gobierno griego - no electo e ilegítimo - un nuevo plan de austeridad para el desbloqueo de la "ayuda" de la UE, que no está destinado al desarrollo social del que Grecia tiene una necesidad vital, sino a garantizar el pago de las deudas del Estado griego a los bancos.

Después de tres años de austeridad, mientras que la recesión económica se ha instalado, la troika está de vuelta y el país se encuentra bajo la supervisión de nuevos ataques a las pensiones, la abolición del salario mínimo en el sector privado, supresiones adicionales de empleo en el sector público ... En pocas palabras, las mismas recetas de siempre las mismas consecuencias.

¿Es este octavo plan de austeridad que, como los siete anteriores, debería resolver de una vez por todas el problema de la crisis de la deuda griega? Los otros siete planes han consistdo en bajar los sueldos el 50%, en privatizar los servicios públicos, cerrar escuelas y asfixiar hospitales, para en última instancia, no tener otra consecuencia que la explosión del paro, la precariedad y la pobreza.

Entonces, ¿cómo no comprender la ira popular que se expresa en estos momentos en Atenas y en muchas ciudades griegas? Como se suele decir "El que siembra la miseria cosecha la cólera".
El Partido de la Izquierda Europea apoya a los ciudadanos griegos que luchan contra estas medidas y a los parlamentarios que llevaron la palabra del puebloa la Vouli votando contra este texto tan peligroso para Grecia como para toda Europa.

Llamamos a la ciudadanía europea a reunirse frente a las embajadas griegas en los diferentes países de la UE para mostrar su solidaridad con el pueblo griego. También instamos a todos aquellos que resisten a estos planes de austeridad catastróficos en toda Europa a trabajar conjuntamente para formar una contraofensiva de los pueblos europeos.

Pierre Laurent, presidente del Partido de la Izquierda Europea
13 de febrero 2012

Copiat i reproduït de la web de Dempeus per la Salut Pública.
Penso sincerament que es tracta d'un document molt important i encara més necessari, i que cal estendre, penjar arreu i publicitar allà on poguem, doncs explica amb rigor els arguments per a cridar a una/es Iniciativa Penal Popular que una sèrie rellevant d'entitats, associacions i persones hem decidit impulsar.

Diu així:

La Iniciativa Penal Popular és fruit de la convicció de les gents que la signem, que el dret a la salut mereix i necessita una protecció més valenta compromesa, avançada i eficaç si volem construir una societat més justa i igualitària. Per això, denunciem la política sanitària de CiU i creiem que s’ha d’investigar a quines causes respon i els interessos privats que s’hi amaguen al darrera i esmicolen, prostitueixen i privatitzen un dels millors sistemes sanitaris d’Europa.

Denunciem en concret que els pressupostos generals es redueixen fins un 17 %, mentre es tanquen un miler de llits hospitalaris. 59 CAPS perden el servei nocturn de continuïtat, es tanquen serveis i quiròfans, les llistes d’espera augmenten de mesos i poden superar l’any, s’agreugen les limitacions en els serveis i el transport i atenció urgent, es perden milers de lloc de treball al sector i es fa impossible la investigació en salut de qualitat en treure tota viabilitat al seu finançament públic.

Convidem a tota la població a sumar-s’hi en defensa dels seus drets, a la ciutadania veritablement protagonista de la salut i titulat del Sistema Nacional i Públic de Salut i Sanitat, a protegir la salut i a demostrar la força de la raó i la convicció en la defensa dels nostres drets no sols impulsant aquesta Iniciativa penal Popular, sinó també a demostrar la nostra força i que som molts més dels que volen i diuen en un gran Acte públic de presentació de la IPP, a celebrar el proper 10 de març a Barcelona.

10 ARGUMENTS PER A LA I.P.P. – INICIATIVA PENAL POPULAR – EN DEFENSA DE LA SALUT I LA SANITAT PÚBLIQUES A CATALUNYA

“La salut és aquella manera de viure que és autònoma, solidària i joiosa” deien al 1976, un grup de savis en el X Congrés de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana, celebrat a Perpignan. Aquesta concepció és una afirmació que dona peu i veu, a la nostra lluita…

Les persones i organitzacions que ens hem reunit a l’Ateneu Roig, de tot arreu de Catalunya, presents en moltes de les lluites ciutadanes i cíviques en defensa de la sanitat i la salut pública, ens comprometem a emprendre una Iniciativa Penal Popular que argumentem i defensem en els següents punts:

1.- Es volen fer rics a costa de la nostra salut! Posen el negoci pel damunt de la salut i la sanitat pública.
La crisi que va començar el 2008 s’ha convertit en la gran coartada d’una estafa continuada contra la majoria de la població, i és, de fet, una ofensiva de la lluita de classes que està guanyant una minoria privilegiada . Els diners procedents dels nostres impostos que haurien de garantir els serveis públics bàsics, els drets humans i de ciutadania, són arrabassats pel capital financer, o invertits en projectes contraris als interessos de la població i al medi, o desviats pels corruptes cap als paradisos fiscals. Les necessitats bàsiques de la població queden desateses mentre es perverteix i es privatitza l’ensenyament i la salut públiques, i es deterioren o s’aturen serveis socials bàsics en la lluita contra la pobresa i l’exclusió social, com la RMI i les ajudes a la dependència.

2.- Amb tantes regressions socials en faran perdre la salut. Allò que anomenen retallades són agressions als drets de la ciutadania en tots els àmbits de la vida.
A les retallades i polítiques de contenció de la despesa amb la que volen seguir mantenint i incrementant una distribució de la renda favorable als més poderosos , cal sumar-hi els costos socials de la crisi financera i d’ocupació, i els “plans d’austeritat” que no són altra cosa que un frau i un mecanisme pervers d’increment de l’explotació i pèrdua de drets econòmics i socials, com el dret al treball, l’habitatge, la protecció social. El patiment quotidià de milions de famílies que veuen en perill la seva supervivència són exemples dels estralls aterridors d’aquesta crisi. Els determinants socials de la salut encenen tots els senyals d’alerta mentre es produeixen tancaments dels centres d’atenció i de prestacions, i es cometen agressions premeditades i punibles contra la sanitat pública.

3.- Hi ha responsables polítics i empresarials, amb noms i cognoms, que han de donar la cara davant la ciutadania i davant els Tribunals.
Qui són els responsables? Si els responsables econòmics s’amaguen en l’anonimat o en els noms de grans empreses, els responsables polítics han de donar la cara. Ja n’hi ha prou d’amagar-se darrera “els mercats”. Varen ser escollits per representar els seus nostres interessos, i cap votació massiva amb jocs de majories relatives els excusa per a canvis de fons i sentit en els programes electorals, ni per a ser complaents amb la corrupció, ni accedir a retrocessos del procés civilitzatori que costen sofriments i vides.

4.- És necessari i és legítim que la immensa majoria en defensem. Les persones més fràgils i afeblides son qui reben les pitjors conseqüències.
Qui rep ?? A tot el món occidental, son milions les famílies han perdut la casa o estan en processos de desnonament. Els sistemes de pensions privades de molts països deixen a gent gran a la pobresa, mentre desapareixen els estalvis familiars dels països més colpits per l’estafa de la crisi. La taxa d’atur ha arribat a Espanya al 22,85%, i la de l’atur juvenil supera el 49,6% de la població amb edat inferior als 25 anys. La precarietat en la feina i la vida, les pèrdues de drets laborals, la perversa contraposició d’aquests amb els drets de ciutadania, els intents de culpabilització múltiples sobre les persones –en especial les més desprotegides: malalts i malaltes cròniques, persones amb discapacitats, immigrades, dones, etc., ens porta a qualificar tots aquests comportament com a crims contra la humanitat que mereixen una ampla i decidida Iniciativa Penal Popular contra els responsables polítics directes, en cada ocasió, de cada malifeta. Ens han portat a una societat greument malalta, i han de respondre!

5.- No són retallades. Son violacions dels drets humans i socials, i crims contra la humanitat. Són conscients que amb les seves decisions estan creant patiment i malaltia.
Segons el Tribunal Penal Internacional, crim contra la humanitat és “qualsevol acte inhumà que causi greus sofriments o atempti contra la salut mental o física de qui els pateix, comès com a part d’un atac generalitzat o sistemàtic contra una població civil”. Doncs això és el que estan fent els poders econòmics i polítics: crims contra la humanitat que cal desemmascarar, investigar i obligar a que els culpables siguin apartats de les seves responsabilitats i rendeixin comptes davant dels pobles i la justícia.

6.- Ataquen la sanitat, ataquen les condicions de vida, ataquen les persones, ataquen la societat i el país. I ho fan amb coneixement i impunitat.
La duríssima política contra la sanitat pública del Govern de CiU està buidant el contingut de l’Estat social, lesionant drets fonamentals de la persona, i en concret el de l’assistència sanitària, i tractant als pacients i als professionals sanitaris com si d’una mercaderia es tractés. Menteixen quan afirmen que no es veurà afectada la qualitat de l’atenció, quan ja és escandalosa la pèrdua de llocs de treball del sector i l’augment de les llistes d’espera. El Govern de CiU ataca frontalment el desideràtum del preàmbul constitucional quan propugna “assegurar a tothom una digna qualitat de vida” i vulnera de forma reiterada els drets a la salut proclamats en els articles 43 de la Constitució i 23 de l’Estatut. Ni la crisi ni el dèficit poden justificar la destrucció d’aquest dret sense el qual no és possible garantir el respecte a la “dignitat humana” i el “lliure desenvolupament de la personalitat”.

7.- Fora corruptes i malfactors de la nostra sanitat pública. Cal desmantellar els seus negocis bruts i les seves trames. Quan la política fonamentada sobre els drets es substitueix per una altra que els corromp i els suplanta per l’ànsia de benefici econòmic, augmenta la desigualtat social i s’afavoreixen tota mena d’exclusions, marginacions i, en definitiva, la pobresa. A Catalunya, les xifres d’atur arriben ja a les 750.000 persones, mentre es redueixen els salaris i es concentra la renda i la riquesa en una fracció de la població molt petita que es la única gran guanyadora d’aquesta crisi. Les expectatives de vida de la immensa majoria de la població disminueixen en relació directe al patiment social i econòmic, a les privacions que s’han de fer front en aquesta crisi que és, en definitiva, la gran estafa contra la immensa majoria de treballadors i treballadores.

8.- Amb la nostra salut no s’hi juga. Ni un pas enrere ! Sanitat pública, universal equitativa, integral i de qualitat, sense cap nou co/Re/pagament ni tiquet moderador… !!
És una conquesta social històrica a la que mai renunciarem.
Els Drets Humans han evolucionat fins incloure els drets econòmics, socials i culturals. La Conferència Mundial de Drets Humans (ONU) celebrada a Viena el 1993 va determinar que: “Tots els drets són universals, individuals i interdependents i estan relacionats entre si. La comunitat internacional ha de tractar els drets humans en forma global i de manera justa i equitativa, en peu d’igualtat i donant a tots el mateix pes “. També la Constitució espanyola estableix que s’ha de garantir que la llibertat i igualtat siguin “reals i efectives” (art. 9.2), i es pot afirmar que els poders públics no només no poden empitjorar els nivells de satisfacció dels drets socials, sinó que han d’actuar avançant cap a cotes més altes de prestacions. És el que es diu principi de no regressivitat o, millor, de progressivitat, reconegut a escala internacional.

9.- El Govern agredeix els nostres drets, incompleix les lleis i vulnera la dignitat humana. Tenim molts arguments per denunciar les conseqüències funestes de la seva política.
La nostra Iniciativa Penal Popular, doncs, s’ha de basar en tots els fonaments jurídics anteriors i ha de prendre i adoptar totes les facetes i accions que calguin per a fer prevaldre el dret a la salut. Es basa en les múltiples denúncies, a tots nivells, de que els poders polítics, amb les seves mesures (en les que s’inclou l’aprovació d’uns Pressupostos insuficients per a cobrir les necessitats bàsiques de la població), atempten el dret bàsic a la dignitat humana i vulneren de forma reiterada el dret a la salut.

10.- Volem que la justícia es pronunciï també davant la gravetat d’ aquests fets.
La violació pels poders públics d’aquest dret, en la mesura que constitueix, com a dret propi de la ciutadania, un dret cívic, obliga a plantejar la possibilitat que les decisions polítiques de gravíssimes restriccions sanitàries no només siguin un abús de poder, sinó que presentin una autèntica rellevància penal que es pot perseguir davant els tribunals pels perjudicats i la fiscalia, d’ofici en base a l’art. 542 del Codi Penal que castiga les autoritats i funcionaris públics que “impedeixin” als ciutadans “l’exercici de drets cívics”, en un precepte que contempla de forma genèrica la violació de drets innominats que, per la seva transcendència personal i social, mereixen una protecció més intensa com és la penal.

EUiA de Badalona ha celebrat la seva 8ª Conferència Local

Dissabte 28 de gener de 2012, al Centre Cívic de Can Cabanyes, EUiA de Badalona ha celebrat la prevista 8ª conferència de l'assemblea local de l’organització.

La presidència ha estat composada pels companys/es Asun García, María Gallardo, Tere Morales, Alberto Lumbreras i Alfonso Navarro. Al llarg de tot el matí s’han presentat i debatut els documents polítics que han estat a consideració de la militància durant les darreres setmanes. Un cop presentades, defensades i debatudes les esmenes presentades, el document que ha recollit de forma integral o transaccionades totes les aportacions, ha estat votat per UNANIMITAT de l’assemblea.

S’ha elaborat Quatre Ressolucions que tracten sobre: Badalona i Mitjans de Comunicació, Retallades socials des de la nostra ciutat, Model federal i republicà, i Un nou “corralito”: Estafa dels productes financers de la Caixa. Igualment aprovades de forma unànime i en alguns casos com a aportacions avançades per la 6ª Assemblea Nacional que EUiA ha començat a posar en marxa.

Grego Belmonte

Va intervenir i saludar l’acte, en nom de la direcció el company Grego Belmonte, de la Permanent i regidor de la veïna ciutat de St. Adrià de Besòs. També ens va acompanyar la regidora i membre de la direcció, Marisol Martínez. Entre les delegacions d’altres partits i entitats socials presents volem destacar l’ assistència de delegacions dels companys d’ICV, de Revolta Global, del PSC, del Casal d'Amistat amb Cuba, de CCOO, treballadors de l'Hospital Municipal de Badalona i escrits de salutació d’ERC.

L’assemblea, com és preceptiu, va escollir un nou equip de direcció. Altre cop el suport de delegats i delegades ha estat unànime. Son 12 companys/es que formaran la nova Comissió Local, i on s’incorporen cares noves i segueixen d’altres més experimentades. La Comissió Local electa va nominar acte seguit el nou coordinador, que en aquesta etapa serà el company Antoni Barbarà Molina.

El company “Toni” va tancar l’assemblea donant les gràcies a tothom, i molt especialment a l’equip i sortint la seva coordinadora al llarg dels darrers anys, Asun Garcia (que seguirà a la direcció local, a part del seu rol com a regidora, com a responsable d’organització).

Asun García

En el parlament de clausura en nou coordinador va posar l’èmfasi en la necessitat de cohesió i camaraderia interna, de confluència amb les forces d’esquerres i els moviments socials, especialment els veïnals i sindicals així com les noves expressions de moviments alternatius al voltant del 15 M, entitats “prouretallades” i en xarxa, va explicar que el seu compromís es basa en coordinar un equip humà i preparar una fornada de direcció a curt termini que suposi una renovació substancial i una incorporació de la gent jove a la direcció local i a les noves batalles municipals. Amb aquesta perspectiva i una crida a la rebel·lia, a la resposta social, a la mobilització i a no perdre en cap moment l’esperança i la combativitat pels nostres valors: solidaritat, emancipació, sobirania, llibertat, fraternitat, justícia, laïcitat i dignitat, va mencionar, arranca la nova singladura d’una EUiA que es va presentar al frontispici com a Més Esquerra, Més unida i Més alternativa.

-
--------------
...i aquí una de les mencionades Ressolucions...

RESSOLUCIÓ SOBRE RETALLADES SOCIALS I CRISI SISTÈMICA


Badalona, la tercera ciutat de Catalunya, i la més gran governada pel Partit Popular, mercès a la connivència i la complicitat recíproca de i amb CiU, és una ciutat que per les mateixes seves característiques socioeconòmiqes i demogràfiques està patint d’una forma notòria i dolorosa les conseqüències de les retallades en matèria social que imposen sense consideracions els governs neoliberals de la Generalitat a Catalunya, i des del Govern central, a Madrid. Això especialment agreujat des dels resultats de les eleccions del passat vint de novembre.

EUiA ha manifestat i impulsat repetidament el seu absolut suport i compromís amb totes les mobilitzacions de resposta i denuncia social que contra les retallades s’han produït en el escenari de la nostra ciutat. Neguem la major i afirmem que la crisi no l’han de pagar els i les ciutadans/es, sinó aquells qui la van provocar, els especuladors les grans bancs i les empreses financeres. No és penalitzant a la població, destruint la cobertura social del que va esdevenint un “estat de migestar”, privatitzant els serveis públics, contrareformant lleis que aboquen a escandaloses xifres actuals d’atur, com sortirem de la present crisi sistèmica que posa en evidència la perversió del sistema.

Tant pel que fa a retallades dels pilars de l’estat social dins l’àmbit de la salut i la sanitat, com de l’educació, els serveis socials, com dins l’àmbit laboral pel que fa a retrocessos en contractacions, condicions de treball, negociació col·lectiva, precarietat, i en drets i salaris.
Tampoc s’escapen d’aquestes, anomenades eufemísticament “tisorades” (quan més pròpiament hem de dir-ne agressions, privatitzacions, o fraus), les dotacions econòmiques socials i els serveis públics i bàsics sotmesos als interessos del lucre pel damunt del seu caràcter de servei públic: pensions, jubilacions, ajuts socials, però també transport públic, preus de consum, energia, taxes i co-Repagaments a dojo.
La situació actual es una mostra cruel de la omnipresent lluita de classes: oligopolis capitalistes explotant al límit als treballadors/es, a classes desafavorides en recursos i més afeblides. Les desigualtats augmenten fins a situacions d’injustícies flagrants.

Arribats aquí s’imposa passar de la indignació a la reacció, superar la resignació i la por que ens volen imposar, i activar, en legítima defensa, la resposta organitzada, les denuncies, (com la Iniciativa Penal Popular), la contraofensiva i més i majors mobilitzacions en confluència de suma amb tots els moviments socials, cívics i polítics reivindicatius amb els que coincidim àmpliament.

És el moment per a la insurgencia, la rebel·lia, la reconquista dels nostres drets socials, democràtics, econòmics, laborals i polítics avui atacats frontalment pel sistema capitalista, la tirania dels mercats i els governs al seu servei.

També a Badalona, i especialment a Badalona, amb un govern xenòfob, populista i ultradretà espanyolista del PP, sota la perillosa fórmula de l’alcalde García Albiol, i la complaença gens oculta de la dreta nacionalista de CiU.
Badalona, a 28 de gener de 2012

Aprovada a la 8ª Assemblea Local per unanimitat