La Ratera

Dimecres, 28/03/2012, es va presentar a Mollet l'acció ciutadana -I.P.P.-que es proposa portar als tribunals al conseller de Sanitat i al President de la Generalitatde Catalunya.

Publicat per la Plataforma. Responsable comunicació: Àdam López

La Plataforma en defensa de la Sanitat Pública del Baix Vallès va organitzar el passatdimecres 28 de març al Centre Cultural la Marineta de Mollet, l’acte de presentació de la Iniciativa Penal Popular (IPP), que pretén exigir responsabilitats penals als responsablespolítics per les retallades que s'estan portant a terme al sistema sanitari públic català.
Per tal de presentar la IPP, l’acte va comptar amb la presència del secretari de DEMPEUS per la Salut Pública, Toni Barbarà, el qual va exposar amb tota sèrie de detalls en que consisteix aquesta IPP.
Precisament, Dempeus ha estat la principal impulsora de la IPP,juntament amb un ampli front ciutadà que compta amb assemblees a més de vint poblacions catalanes, entre les que es troba la Plataforma per la Sanitat, a més del suport dels sindicats majoritaris, associacions i federacions de veïns, moviments com elsdel 15-M i d'Indignats, entre d'altres...

El Sr. Barbarà va qualificar la IPP com a “la resposta ciutadana necessària per a poder articular de manera ferma, la defensa del sistema sanitari públic que tants anys ens va costar aconseguir i que, tant el conseller de Salut, com el President de la Generalitat actuals, es volen carregar per afavorir determinats sectors privats”.
A més, - va afegir- que “aquells qui es vanten de haver estat legitimats a les urnes el passat 20 de novembre, no són legitimats, en cap cas, per a carregar-se un model que ha estat envejat i motiu d'orgull a arreu, pel seufuncionament i eficiència i que tot just ara, tothom es pregunta perquè s'està desmuntant”. El seu programa no deia pas això.

Barbarà va alertar que el que s'està fent des del Govern de la Generalitat de Catalunyaen matèria de salut és “una acció de mercadeig dels nostres drets i la nostra salut i quel'actual model que fins ara teníem es debat entre la vida i la mort però que de tots depènque el podem recuperar”, i per això va aprofitar per a fer una petició a tota la ciutadania per a que es mobilitzi i denunciï les situacions que es derivin de les greus retallades,sense tenir cap por i emplaçar a presentar reclamacions per les greus irregularitats que s'estan detectant a arreu del país i així “aconseguir contra- intimidar-los i tenir als responsables d'aquesta situació contra les cordes de la legitima defensa i advertir-los que a la ciutadania no se l'enganya”.
Per últim, el secretari de Dempeus va voler destacar que les víctimes de la greu situació que viu la sanitat pública catalana és la societat en general i això inclou els professionals que cada dia lluiten per a mantenir un servei de qualitat per a cobrir les necessitats bàsiques.

L'acte que va omplir la sala de La Marineta, va ser recollit pels mitjans de comunicació locals, incloent la TV i la Ràdio de Mollet, així com diversos mitjans escrits dels que deixem aquí els seus linnks.
Mollet a mà
VallèsOriental.com ,
ContraPunt

El Partido de la Izquierda Europea (PIE) apoya la huelga general de España del día 29 de marzo

Bruselas 27 de marzo 2012.

El PIE manifiesta su pleno apoyo a la huelga general que los sindicatos españoles UGT y CCOO han convocado para el día 29 de marzo con motivo de la regresiva reforma laboral que el gobierno de derechas del PP ha impuesto.

No contento el PP con las restrictivas y equivocadas medidas de ajuste y recorte que ha adoptado siguiendo las exigencias de los mercados financieros, la Comisión Europea y el Banco Central Europeo, ahora el gobierno de derechas ha aprobado una reforma laboral sin negociar con los sindicatos que supone eliminar los derechos laborales conquistados a lo largo de la democracia, volver a la época del franquismo en donde sólo mandaba la patronal, precarizar totalmente la situación de los trabajadores y abaratar la masa salarial tanto directa como indirecta.

Se inscribe esta arremetida dentro de la ofensiva de la globalización neoliberal aprovechando la crisis financiera desmantelando el Estado del Bienestar en Europa y arruinando a la clase trabajadora en los diferentes países europeos. Van cayendo una tras otro, desde Grecia, Portugal, España, Italia, Irlanda, pero que se extenderá a todo el territorio económico europeo.


De ahí que estemos obligados desde la Izquierda Europea a mostrar la repulsa y rechazo a tales medidas, a apoyar totalmente las protestas y luchas obreras y a señalar que la única alternativa frente a tamaño retroceso es recuperar la centralidad de la intervención pública, con fuertes medidas de inversión pública a partir de la tasación a las transacciones financieras y situar como objetivo del Banco Central Europeo la creación de empleo estable y digno. Esta es la manera de satisfacer las necesidades sociales de las personas, mientras que el mantenimiento de un marco para la solidaridad colectiva.

Todas estas propuestas, el Partido de la Izquierda Europea tiene la intención de discutir con fuerzas y personalidades de diferentes culturas y países en una "cumbre alternativa Europea” los días 30 y 31 de marzo en Bruselas.
Partido de la Izquierda Europea - Party of the European Left-
EL Brussels Office, Rue Parnasse1050 Bruxelles Belgium

--------
AQUÍ DEBAJO LAS VERSIONES DEL TEXTO, EN INGLÉS Y EN FRANCÉS ...
------------


The European Left Party (EL) supports the general strike that will take place the 29th of March in Spain
Brussels the 27th of March 2012.

The EL expresses its support for the general strike that the main Spanish Trades Unions, UGT and CCOO have called upon on the 29th of March in response to the regressive labour reform approved by the right wing (Popular Party, PP) government.For the PP it is not enough with severe austerity measures imposed following the diktat given by the European Commission, the financial markets and European Central Bank (ECB) and now this right wing government has approved a labour reform without any negotiation with the trade unions that in reality means to take away all labour rights conquered in Spain during the years of democracy and going back to the Franco’s dictatorship where the entrepreneurs applied theirs rules against the workers, to convert in precarious the workers conditions and make global wages, direct and indirect, very cheap.This Spanish government endeavour is coherent with similar steps adopted in the rest of Europe through the neoliberal policies profiting the financial crisis, dismantling the Welfare State and charging on the workers the cost of the crisis through the austerity measures. That is the reason why the EL shows their reject to such measures and supports wholly all the social and workers mobilizations and protests that are taking place as the only way to recover the real solution. The only solution is to recover the central role of the public intervention with huge public investment through the tax to the financial transactions and to place as the main aim of the ECB the creation of millions of jobs, stable jobs and well paid. This is the way to meet the social needs of people while maintaining a framework for collective solidarity.
All these proposals, the Party of the European Left intends to discuss with the forces and personalities of different backgrounds and countries in an "alternative European summit on 30 and 31 March in Brussels.
-----------------------------

Le Parti de la Gauche Européenne (EL) soutient la grève générale du 29 Mars en Espagne
Bruxelles, le 27 Mars 2012

Le Parti de la gauche européenne exprime son soutien à la grève générale appelée par les syndicats espagnols UGT et CCOO pour le 29 Mars, en réponse à la réforme du travail régressive imposée par le gouvernement de droite du Parti populaire (PP).Apparemment, pour le PP, les terribles mesures d'austérité dictées par la Commission européenne, les marchés financiers et la Banque centrale européenne (BCE) ne suffisent pas. Ce gouvernement de l'ultradroite y ajoute maintenant une réforme du travail qui, non seulement n'a pas été discutée avec les syndicats, mais en plus revient sur les droits des travailleurs conquis en Espagne pendant les années de la démocratie. Avec ce gouvernement, c'est le retour à l'époque de la dictature de Franco, où les entrepreneurs pouvaient appliquer leurs règles contre les travailleurs, dégradant toujours plus les conditions de travail, précarisant les travailleurs et abaissant au maximum les salaires globaux, directs et indirects.
Ce gouvernement espagnol agit en totale cohérence l'offensive des forces libérales qui organisent des mesures similaires dans le reste de l'Europe. Ils profitent de la crise financière pour démanteler l'État-providence et faire peser sur les épaules des travailleurs le coût de la crise. C'est le sens des politiques d'austérité. Le PGE rejette ces mesures et soutient pleinement toutes les mobilisations sociales, les travailleurs et les protestations qui se déroulent. Les résistances populaires sont le seul moyen de porter de vraies solutions. Celles-ci se trouvent dans le rôle central de l'intervention publique et de l'investissement public. D'importants investissements peuvent être financés grâce à la taxe sur les transactions financières et un changement du rôle de la BCE dont le but principal doit être la création de millions d'emplois, des emplois stables et bien rémunérés. C'est le moyen de répondre aux besoins sociaux des personnes tout en gardant des cadres pour une solidarité collective. Toutes ces propositions, le Parti de la gauche européenne entend les discuter avec des forces et des personnalités d'horizons et de pays divers lors d'un « sommet européen alternatif les 30 et 31 Mars à Bruxelles.

Hace algunas semanas escribí estas "cuatro líneas" respondiendo a la petición de Jesús Martín Ostios para una recopilación coral en su revista "Utopía" de algunos textos acotados sobre ese concepto en nuestros días.

Como la conclusión que se podrá leeer es LUCHA, y como estos son tiempos de lucha, sí o sí, sin reservas tácticas, sin demasidas modulaciones ni prudencias, sin anestesia ni piedad para l@s pobres, ...

Como son tiempos de salir otra vez a la calle, las calles, nuestras calles, de las que nunca debimos subir,... como toca el redoble del tambor de clase, de cerrar filas por la dignidad y la autodefensa, toca hablar de huelga, de HUELGA GENERAL.

Àngels Martínez Castells, amiga y maestra, tambien se pronuncia en este mismo sentido en su Punts de Vista, imprescindible.

Y aquí va otro granito de arena desde la reflexión de la utopía necessaria, desde un ciudadano en pie, Dempeus !

¡¡ Salud y nos seguimos viendo en la lucha !!

-----------------------------------------------------
Decía así...

UTOPÍA

Aquí van mis cuatro líneas sobre eso que llaman “utopía” y que vendría a ser algo de “no - en ningún lugar” y que yo asumo como algo “tópico- local”, cultivando concienzudamente lo bueno y mejor, lo “EUtópico”.

Con los años me ajusto a hablar sobretodo de “tendencias “positivas, hacia una meta, más que de un objetivo en si mismo. Y siempre en sus justa medida y tempo, a modo de “dosis” correctas y eucrónicas. La calificación más común de lo utópico se adquiere con la maxificación final de esa tendencia, y en macrodosis manifiestas.

Las utopías no llegan a alcanzarse jamás porque como los sueños más intensos desaparecen al despertar. Pero dejan huella...

Es la música de fondo de cada quién, la banda sonora, de toda la peripecia cotidiana y de algunas biografías, con introito convulso de juventud y apoteosis final de senectud cuando ésta es lúcida.

Es una manera de vivir, saboreando el presente, aprendiendo del pasado, vislumbrando por mor de las luchas un futuro, otro futuro.

Porque no hay utopía gratuita, sin esfuerzo. Se trata de navegar, sortear obstáculos, y por tanto remar con tesón y pasión.
Hay que avanzar, ya sea en línea o a trompicones, cayendo y alzándose ya, con la mirada puesta en lo inmediato y la vista en la panorámica. Siempre ejerciendo dignidad, siempre en pie, y más aun cuando quieren hacernos reptar, rendirnos, sucumbir, léase competir entre nosotros para ascender un peldaño en la escala de aduladores sumisos de ese poder tiránico que es el capital.

No hay tampoco utopía en solitario. Habrá introspección, melancolía, delirio o paranoia, pero para ser cierta ha de ser colectiva, de clase, internacionalista, de pueblos y personas, en reivindicación motriz de justicia, de cambio substancial, de revolución.

Construir “utopía”, disponer de su aliento, es un ejercicio vital y absolutamente saludable y necesario. Es un alimento y desarrollo personal y colectivo, complejo y gratificante, sabio y lúcido, ambicioso y sugerente, alegre e imaginativo, humano, civil, amorosos,...esencial.

O sea, que ¿cual es mi versión de “mi utopía”?.
Es una expresión dinámica; es el camino, la lucha, el compromiso, la frente alta, los brazos entrelazados, los ojos húmedos... amor y rabia.

No importa tanto la estación “termini” del periplo, lo que para mi más cuenta son las etapas, las paradas, y los tiempos, las estaciones del trayecto, “estación Justicia”, “estación Dignidad”, “estación Solidaridad”...

Cuenta el viaje al completo, cuentan las personas, l@s amigos, l@s compañer@s, ... ¡Contáis vosotr@s !

Antoni Barbarà Molina

És evident que "ells", els responsables de les retallades /agressions al sistema públic de salut i a les atencions sanitàries, no s'aturen i cada dia fan una nova volta de força per a sotmetre a la ciutadania a la resignació, la desesperança , la autoinculpació i la por.

Contra aquesta estratègia brutal, milers de persones, ja, ens aixequem i proclamem ben fort, ben alt, ben insurgents i ben Dempeus, que ni ens resignem, ni ens cansem, ni ens acovardim i que lluitarem fins a guanyar i recuperer els nostres drets, avui malmesos per uns malfactors disfressats de mals polítics i que han tancat files per convertir un dret en una mercaderia...

Ens trobaran en la lluita... i no se'n sortiran com ells pensen..fins i tot hauran d'acabar passant, un dia o altre, pels tribunals per rendir comptes... Alguns ja han començat a rebre requeriments.

Ara i aquí van algunes imatges d'alguns actes, -no pas tots - dels que venim treballant aquests dies..
Salut i seguim ben Dempeus per la salut pública !!.



A Girona presentant la IPP i conformant DEMPEUS per la Salut Pública a Comarques gironines...





Amb els, i les, joves de l' AJEC diumenge 18 de març a Pineda del Mar, dins les seves xerrades de formació... parlant de Salut !!



A l'acte de presentació de la Iniciativa Penal Popular (IPP) de diumenge 10 de març a la Universitat Pompeu Fabra. Memorable !!

Al Centre cultural Pere Quart de Sabadell, el divencres 16 de març...






A REUS, al Centre Cívic "La patacada" amb els companys/es de la Plataforma en defensa de la Sanitat pública... Un acte de fa unes setmanes i que avui tindrà continuitat amb la presència i ntervenció de l'Àngels Martínez Castells al debat que contraproposa i contrargumenta amb tota la CONFLUÈNCIA el Congrès que a la ciutat fan els de Convergència... !!

100.000 persones, diumenge 18 de març 2012, han tornat a prendre La Bastille en suport del Front de Gauche francès !!


Pierre Laurent, President del Partit de l'Esquerra Europea (PEU): amb el "Tractat d'estabilitat, coordinació i governança de la unió econòmica i monetària", Angela Merkel i Nicolas Sarkozy volen convertir el criteri d'austeritat en automàtic i que la UE controli directament els pressupostos nacionals.
Sabem que en adoptar aquest text l'atur, la pobresa i la precarietat augmentaran a la UE i la situació econòmica empitjorarà.
Amb la Iniciativa Ciutadana Europea el Partit de l'Esquerra Europea proposa obrir un debat sobre un instrument concret que sigui capaç de superar aquesta crisi mitjançant polítiques de desenvolupament social, alliberant a Europa de la dictadura dels mercats financers. Ha arribat l'hora de posar el poder i els diners al servei de la gent!

Estem en un moment crucial. Un darrere l'altre, els pobles d'Europa veuen com els mercats financers i les agències de qualificació els imposen sacrificis sense precedents. Les nacions sobiranes són humiliades i se'ls arrabassen els seus drets. Els líders polítics invoquen "la crisi del deute públic" per convèncer la gent que han de pagar el preu de la crisi.

Mes rere mes en cimeres europees qualificades de "històriques" i "crucials" aquests líders, en estreta col•laboració amb el Fons Monetari Internacional (FMI), adopten unes solucions titllades de "definitives i globals" i que són immediatament abandonades per ineficaces. L'únic concret que surt de les mateixes és més crueltat cap a la gent i ineficàcia per resoldre el problema del deute sobirà.

El fracàs continu dels líders europeus els porta a exigir nous tractats mutus entre els Estats membres de la UE, especialment entre els de l' Eurozona. L'objectiu és garantir la presència d'un control financer i polític directe sobre els altres països. L'Eurozona està a punt d'esclatar i la pròpia UE està en joc.

La democràcia, la sobirania i la participació social són intolerables per a les forces i poders que dominen la Unió Europea. Això s'ha fet evident amb el rebuig a que el poble grec es pronuncií en referèndum, o en imposar, sense passar per les urnes, governs de banquers a Grècia i a Itàlia.

Ha arribat el moment per les forces del canvi de buscar una sortida a la crisi. El Partit de l'Esquerra Europea dóna suport a les manifestacions convocades per la Confederació Europea de Sindicats (CES).

Així mateix el PEE organitza el 30 i 31 de març una Cimera Alternativa a Brussel•les i fa una crida a tots els homes i dones progressistes a treballar conjuntament per fer renéixer una Europa democràtica, social i mediambientalment sostenible.

REBUIG A L'AUSTERITAT

Els retrocessos socials en tots els països de la zona euro no són tan sols una injustícia intolerable sinó un atemptat a la dignitat dels pobles. Són una solució errònia a la crisi perquè condueixen a la recessió econòmica. Per això és absolutament necessari revertir la tendència actual: La prioritat no és l'eliminació del deute. La prioritat és el desenvolupament social, la creació d'ocupació, i el posar la riquesa al servei de la societat, respectant sempre el medi ambient. La prioritat és: eliminar l'atur massiu, la inseguretat laboral i la pobresa!. ¡L'austeritat no és la solució sinó el problema!. ¡La prioritat és l'ocupació, la inversió pública i els serveis públics!.


1) TRENCAR LA DEPENDÈNCIA DELS MERCATS FINANCERS

És de vital importància trencar la dependència respecte dels mercats financers. És possible oposar-se a la màxima de "invertir més diners per fer més diners". És possible crear diners destinats a la inversió pública útil:
1. Imposant taxes a les transaccions financeres
2. Eliminat els paradisos fiscals
3. Lluitant contra l'especulació financera

Addicionalment, poden donar passos decisius a cada país: profundes reformes fiscals i creació immediata de sectors financers públics, aprofitant les estructures públiques existents.

De tota manera, la proposta amb major impacte estructural és: la transformació dels objectius, i per tant dels estatuts, del Banc Central Europeu (BCE). El BCE té un poder gairebé il•limitat per crear moneda sense recórrer als mercats financers. Podria, per tant, prestar diners sense interessos als Estats per finançar inversions públiques destinades a crear ocupació i promoure els serveis públics. Amb aquesta finalitat el Partit de l'Esquerra Europea demana un ampli i massiu suport a la "Iniciativa Ciutadana Europea".

Les inversions finançades a través del BCE tindrien un enorme impacte en l'economia real. A llarg termini aquestes inversions crearien riquesa. Els diners prestats pel BCE serien usats per a inversions públiques destinades a crear ocupació i riquesa útil. Alhora l'Estat que rebés aquest préstec seria capaç de tornar-lo en termes adequats. L'exigència per transformar el BCE ha de ser una causa comuna del poble europeu.

2) CONQUISTAR El DRET A LA PARTICIPACIÓ, DEFENSAR LA SOBIRANIA POPULAR, PROMOURE LA DEMOCRÀCIA.

En nom de la "governança econòmica europea" els Estats estan perdent la seva sobirania i independència. La democràcia és vista com un obstacle per a les "expectatives dels mercats". Rejuntar- nos en la defensa dels drets dels treballadors i treballadores i dels ciutadans és un objectiu estratègic per a aquells i aquelles que volem treballar per un canvi real.

La relació entre els Estats membres de la UE s'ha de basar en el respecte mutu i en la igualtat. La majoria dels pobles europeus volen viure encara dins de la Unió Europea, però en una Unió Europea basada en la solidaritat i la igualtat de drets per a tothom.

La crisi té molts perills però alhora ofereix una oportunitat única per conquerir polítiques millors i més justes. Treballem junts per un moviment popular sense precedents construït sobre idees transformadores. El Partit de l'Esquerra Europea us crida per dur a terme aquest repte històric.


QUÈ ÉS LA INICIATIVA CIUTADANA EUROPEA, ICE ?

Conscients de la desafecció creixent de la ciutadania envers l'actual Unió Europea, els líders europeus van introduir la Iniciativa Ciutadana Europea en el Tractat de Lisboa. Aquest mecanisme no resol, és clar, el problema estructural de la UE de dèficit democràtic, però permet que un grup d'un milió de ciutadans i ciutadanes en un marc estrictament regulat es dirigeixin directament a la Comissió Europea per proposar nova legislació.

El Partit de l'Esquerra Europea ha decidit utilitzar aquest instrument a l'ofensiva. Volem donar la paraula a tots els ciutadans i ciutadanes que desitgen alliberar als seus països de la dictadura dels mercats financers en favor d'un desenvolupament social i mediambiental, amb un esperit de solidaritat.

La nostra proposta: crear un Fons Europeu de Desenvolupament Social i Solidari. Aquest Fons reemplaçaria l'existent Fons Europeu d'Estabilitat Financera, que només serveix per aplicar mesures d'austeritat contra la ciutadania.

El Fons seria una mena de Banc Europeu amb l'únic objectiu de facilitar la inversió pública a favor d'un desenvolupament social i mediambiental, serveis públics i creixement econòmic sanejat. En resum, tot el que els nostres països necessiten urgentment.

El finançament d'aquest Fons es nodriria de les taxacions a les transaccions financeres i dels propis fons de la UE, que prestaria el BCE a interessos molt reduïts. Els diners es prestaria amb la condició de ser usat només per als fins descrits anteriorment.

Després dels repetits fracassos de les "solucions" de la Comissió Europea, el BCE i el Fons Monetari Europeu, la nostra proposta alternativa basada en el desenvolupament social i la solidaritat comença a obrir-se camí.

No et quedis enrere, comparteix amb nosaltres les teves idees i suma't a aquesta important iniciativa!

Març 2012 - Partit de l'Esquerra Europea


... I mentre construiim la ICE el dia 29 de març, podem començar GUANYANT LA VAGA GENERAL !!

Si voleu llegir un document que explica Europa i la UE amb una claredat dificilment igualable, no us perdeu aquest post del Blog Punt de Vista, de l'Àngels Martínez Castells

--------------------
Versión en castellano:



¡Pueblos de Europa, Unidos contra la crisis!

Pierre Laurent, Presidente del Partido de la Izquierda Europea (PIE): con el" Tratado de estabilidad, coordinación y gobernanza de la unión económica y monetaria", Ángela Merkel y Nicolás Sarkozy quieren convertir en automático el criterio de austeridad y que la UE controle directamente los presupuestos nacionales. Sabemos que al adoptarse este texto el paro, la pobreza y la precariedad aumentarán en la UE y la situación económica empeorará. Con la Iniciativa Ciudadana Europea el Partido de la Izquierda Europea propone abrir un debate sobre un instrumento concreto que sea capaz de superar esta crisis mediante políticas de desarrollo social, liberando a Europa de la dictadura de los mercados financieros. ¡Ha llegado la hora de poner el poder y el dinero al servicio de la gente!

Estamos en un momento crucial. Uno tras otro, los pueblos de Europa ven cómo los mercados financieros y las agencias de calificación les imponen sacrificios sin precedentes. Las naciones soberanas son humilladas y se les arrebatan sus derechos. Los líderes políticos invocan “la crisis de la deuda pública” para convencer a la gente de que han de pagar el precio de la crisis.

Mes tras mes en cumbres europeas calificadas de "históricas" y "cruciales" esos líderes, en estrecha colaboración con el Fondo Monetario Internacional (FMI), adoptan unas soluciones tildadas de “definitivas y globales” que son inmediatamente abandonadas por ineficaces. Lo único concreto que sale de las mismas es más crueldad hacia la gente e ineficacia para resolver el problema de la deuda soberana.

El fracaso continuo de los líderes europeos les lleva a exigir nuevos tratados mutuos entre los Estados miembros de la UE, especialmente entre los de la Eurozona. El objetivo es garantizar la presencia de un control financiero y político directo sobre los demás países. La Eurozona está a punto de estallar y la propia UE está en juego.

La democracia, la soberanía y la participación social son intolerables para las fuerzas y poderes que dominan la Unión Europea. Esto se ha hecho evidente con el rechazo a que el pueblo griego se pronunciara en referéndum, o al imponer, sin pasar por las urnas, gobiernos de banqueros en Grecia y en Italia.

Ha llegado el momento para las fuerzas del cambio de buscar una salida a la crisis. El Partido de la Izquierda Europea apoya las manifestaciones convocadas por la Confederación Europea de Sindicatos (CES). Así mismo el PIE organiza el 30 y 31 de marzo una Cumbre Alternativa en Bruselas y hace un llamamiento a todos los hombres y mujeres progresistas a trabajar conjuntamente para hacer renacer una Europa democrática, social y medioambientalmente sostenible.

RECHAZO A LA AUSTERIDAD

Los retrocesos sociales en todos los países de la zona euro no son tan solo una injusticia intolerable sino un atentado a la dignidad de los pueblos. Son una solución errónea a la crisis porque conducen a la recesión económica. Por ello es absolutamente necesario revertir la tendencia actual: La prioridad no es la eliminación de la deuda. La prioridad es el desarrollo social, la creación de empleo, y el poner la riqueza al servicio de la sociedad, respetando siempre el medioambiente. La prioridad es: ¡eliminar el desempleo masivo, la inseguridad laboral y la pobreza!. ¡La austeridad no es la solución sino el problema!. ¡La prioridad es el empleo, la inversión pública y los servicios públicos!.


1) ROMPER LA DEPENDENCIA DE LOS MERCADOS FINANCIEROS

Es de vital importancia romper la dependencia con los mercados financieros. Es posible oponerse a la máxima de “invertir más dinero para hacer más dinero”. Es posible crear dinero destinado a la inversión pública útil:
1. Imponiendo tasas a las transacciones financieras
2. Eliminado los paraísos fiscales
3. Luchando contra la especulación financiera

Adicionalmente, pueden darse pasos decisivos en cada país: profundas reformas fiscales y creación inmediata de sectores financieros públicos, aprovechando las estructuras públicas existentes.

De todos modos, la propuesta con mayor impacto estructural es: la transformación de los objetivos, y por tanto de los estatutos, del Banco Central Europeo (BCE). El BCE posee un poder casi ilimitado para crear moneda sin recurrir a los mercados financieros. Podría, por lo tanto, prestar dinero sin intereses a los Estados para financiar inversiones públicas destinadas a crear empleo y promover los servicios públicos. Con esta finalidad el Partido de la Izquierda Europea pide un amplio y masivo apoyo a la “Iniciativa Ciudadana Europea”.

Las inversiones financiadas a través del BCE tendrían un enorme impacto en la economía real. A largo plazo esas inversiones crearían riqueza. El dinero prestado por el BCE sería usado para inversiones públicas destinadas a crear empleo y riqueza útil. A la vez el Estado que recibiera este préstamo sería capaz de devolverlo en términos adecuados. La exigencia para transformar el BCE debe ser una causa común del pueblo europeo.

2) CONQUISTAR EL DERECHO A LA PARTICIPACIÓN, DEFENDER LA SOBERANÍA POPULAR, PROMOVER LA DEMOCRACIA.

En nombre de la “gobernanza económica europea” los Estados están perdiendo su soberanía e independencia. La democracia es vista como un obstáculo para las “expectativas de los mercados”. Reagruparnos en la defensa de los derechos de los trabajadores y trabajadoras y de los ciudadanos es un objetivo estratégico para aquellos y aquellas que deseamos trabajar por un cambio real.

La relación entre los Estados miembros de la UE ha de basarse en el respeto mutuo y en la igualdad. La mayoría de los pueblos europeos desean aún vivir dentro de la Unión Europea, pero en una Unión Europea basada en la solidaridad y la igualdad de derechos para todos y todas.

La crisis tiene muchos peligros pero a la vez ofrece una oportunidad única para conquistar políticas mejores y más justas. Trabajemos juntos por un movimiento popular sin precedentes construido sobre ideas transformadoras. El Partido de la Izquierda Europea os llama para llevar a cabo este reto histórico.

¿QUÉ ES LA INICIATIVA CIUDADANA EUROPEA?

Conscientes de la desafección creciente de la ciudadanía hacia la actual Unión Europea, los líderes europeos introdujeron la Iniciativa Ciudadana Europea en el Tratado de Lisboa. Este mecanismo no resuelve, claro está, el problema estructural de la UE de déficit democrático, pero permite que un grupo de un millón de ciudadanos y ciudadanas -en un marco estrictamente regulado- se dirijan directamente a la Comisión Europea para proponer nueva legislación.

El Partido de la Izquierda Europea ha decidido usar este instrumento a la ofensiva. Queremos dar la palabra a todos los ciudadanos y ciudadanas que desean liberar a sus países de la dictadura de los mercados financieros en favor de un desarrollo social y medioambiental, con un espíritu de solidaridad.

Nuestra propuesta: crear un Fondo Europeo de Desarrollo Social y Solidario. Este Fondo reemplazaría el existente Fondo Europeo de Estabilidad Financiera, que sólo sirve para aplicar medidas de austeridad contra la ciudadanía.

El Fondo sería una especie de Banco Europeo con el único objetivo de facilitar la inversión pública a favor de un desarrollo social y medioambiental, servicios públicos y crecimiento económico saneado. En resumen, todo lo que nuestros países necesitan urgentemente.

La financiación de este Fondo se nutriría de las tasaciones a las transacciones financieras y de los propios fondos de la UE, que prestaría el BCE a intereses muy reducidos. El dinero se prestaría con la condición de ser usado sólo para los fines descritos anteriormente.

Tras los repetidos fracasos de las "soluciones" de la Comisión Europea, el BCE y el Fondo Monetario Europeo, nuestra propuesta alternativa basada en el desarrollo social y la solidaridad empieza a abrirse camino.

¡No te quedes atrás, comparte con nosotros tus ideas y súmate a esta importante iniciativa!

Acte de la IPP de 10 de març a la UPF. Algunes frases...

Crec que la coincidència és plena, i no és cofoisme: l’acte de dissabte va esdevenir una trobada magnífica !
I la meva opinió fora necessariament parcial, vista la cosa des de l’escenari, però és que els comentaris, opinions i sensacions de tothom que he pogut recollir ha estat gairebé unànime. Finalment això tradueix que estem en el camí encertat, que la voluntat d’obertura i confluència es va imposant, que cal una IPP, i que cal insistir-hi, i sobretot, treballar i seguir treballant.

Aquest cop el recull de testimonis ha estat fàcil i especialment ric. Fins i tot els grans mitjans (alguns d’ells amb els bons professionals que hem pogut contactar) , han reflectit l’acte amb general fidelitat i rigor. Hem tingut molts suports, de companys/es de tot origen, filmacions, fotografies a dojo, impressions orals i escrites… un compendi que suposa la millor ACTA possible d’aquesta activitat, gratificant i saludable.
Prova de tot el que dic el teniu senzillament fent link amb les pàgines de Dempeus per la Salut Pública, de la IPP –Iniciativa Penal Popular, del bloc de l'Àngels Martínez Castells de Punt de Vista, i més…

Per tant tan sols voldria aportar ara el meu gra de sorra, tot recordant algunes de les frases que vaig dir, aquí sense context, i extretes de les notes manuscrites que anava fent en la conducció- moderació de l’acte, una tasca que vaig tenir l’honor de gaudir i desenvolupar.

Estem gaudint i fent possible d’una experiència vital, saludable i col•lectiva

La IPP és la forma i concreció d’un sentiment, d’un clam popular

La IPP és una construcció dinàmica d’una iniciativa. Estem fent veritable història.

La IPP no és partidària, sí és social. És plural, confluent, i té compromís ideològic, amb la defensa nítida del Sistema Nacional i Públic de Salut.

..Estem fent l’ articulació d’un espai de civisme, responsabilitat i solidaritat …

La IPP no és un paper ni un procediment, sinó una CRIDA cívica i civil des de l societat mateixa

Actuem en defensa i autodefensa del sistema públic de salut

No estem per una acceptació submisa, de l’actual situació i sí per la rebel•lia, la resposta, i la denuncia en TOTS els fronts…també als tribunals.

La IPP irromp front a la impunitat dels malfactors, front el dolor, la malaltia, l’agressió als drets socials, la injustícia i una improvisació lesiva i intolerable.

Nosaltres NO jutgem, tan sols DENUNCIEM, no som un rampell incívic, ni cap revenja, sinó una reacció absolutament democràtica, legítima i raonable malgrat la nostra enorme indignació.

A quines instancies ens dirigim ? A TOTES les possibles. Socials, veïnals, mediàtiques, (síndic inclòs encara que fins ara no estigui per la labor), tribunals internacionals i europeus (Drets socials i principi de “no regressivitat” social), casos de corrupció, nepotisme, prevaricació, i “conflictes d’interessos”, mitjançant el Dret de petició, i el de queixa i denuncia o reclamació, i fins arribar a la via penal com “acció popular” en casos concrets, funestos i d’especial gravetat…

Com treballem ? Confluint (que no pas “convergint”), sense renuncies ni resignacions, no ens autoinculpem de la crisi ni del que passa, amb rebel•lia i amb dignitat, empoderats, amb respecte i democràcia en totes direccions, negant eufemismes i mentides, recuperant el nostre llenguatge, guanyant l’hegemonia de la raó a l’opinió pública, des de la sobirania i la independència com a moviment que no rep sponsoritzacions ni ajudes de la industria o les institucions…. Recordeu abans de marxar de posar la vostra aportació possible a la caixa de l’entrada per tal de pagar les despeses de l’ acte…

Estem fent camí tot caminant, estem inventant (IPP és una ILP re- inventada, re- formulada ),… potser a cops us pot semblar que estic improvisant…en efecte. Estem improvisant !

Uns poemes, llegits pel company i amic Felipe L. Aranguren, son aire sa per a respirar cultura que va necessariament lligada a la salut

Ens han fet posar cara de por. Ara es tracta que siguin ells els qui comencin a sentir por !

Tot plegat, algunes idees que volia recordar... que tot està per fer i tot és possible.
Salut, Dempeus, i endavant !!
Toni Barbarà
----------------------



Antoni Barbarà, portaveu de la plataforma Dempeus per la sanitat pública: "Han aconseguit que se'ns posi la cara de por però volem traslladar a ells la cara de por"


------------------
Oh !! Europa !!.
Mercès Willy, mercès Mireia !!




IU DENUNCIA ANTE LA COMISIÓN EUROPEA LOS RECORTES EN SANIDAD PÚBLICA Y SUS "DRAMÁTICAS" CONSECUENCIAS
Bruselas, 05 de marzo de 2012

El eurodiputado de Izquierda Unida, Willy Meyer, trasladó hoy a la Comisión Europea su preocupación por la grave situación de los servicios sanitarios públicos en España que, con los recortes en el gasto público social aplicados por el Gobierno español con el beneplácito y la presión de las instituciones europeas, están produciendo un dramático deterioro de la sanidad y del bienestar social.

"Los severos y evitables recortes del gasto público en España, liderados por los gobiernos de las Comunidades Autónomas de Madrid y Cataluña, no solo están deteriorando gravemente la calidad del sistema sanitario español e imposibilitando el acceso a unos servicios sanitarios decentes para toda la ciudadanía, sino que están poniendo en entredicho su propia viabilidad, mientras se incrementa el dinero público destinado a la sanidad privada", alertó Meyer.

"En los últimos meses estamos asistiendo a un alarmante incremento de muertes evitables, directamente achacables al déficit en la cobertura y en las prestaciones de los servicios sanitarios públicos derivado de los recortes impuestos por la medidas neoliberales que han sido diseñadas desde Bruselas y ejecutadas por el gobierno central y los autonómicos", continuó Meyer.

En contra de los repetidos argumentos dados por los defensores de estos recortes, el gasto sanitario privado en España ya es el más elevado de todos los países de la UE15 -grupo de países de la UE con nivel de desarrollo económico similar al nuestro- suponiendo este un 28,4% del gasto total.

"Es simplemente inaceptable que, mientras se llevan a cabo recortes que afectan directamente a la salud de la mayoría de los ciudadanos, se incrementan los recursos públicos destinados a la sanidad privada, apostando así porque solamente una minoría privilegiada pueda acceder a los servicios sanitarios que necesita", señaló Meyer.

Asimismo, el Vicepresidente de la Comisión de Peticiones del Parlamento Europeo recordó la innegociable postura de Izquierda Unida respecto a los criterios que deben regir los servicios sanitarios no solo en España sino en toda la Unión Europea: "defendemos unos servicios sanitarios públicos, con carácter universal, gratuito y de calidad, basados en la solidaridad entre la ciudadanía, que permitan a cualquier persona ser atendida con los mejores recursos existentes".

"La inversión pública destinada a la sanidad pública estaba, ya antes de la crisis, casi un punto del PIB por debajo de la media europea, siendo el sistema sanitario público español el que menor coste suponía por habitante. Y ahora no solo estamos alejándonos de un sistema público de calidad y universa, referente para muchos países en el mundo, sino que además nos dirigimos a un modelo sanitario más costoso para todos", señaló Meyer.

"La Unión Europea debe trabajar y escuchar lo que piensa la inmensa mayoría de los ciudadanos: que no se busque el beneficio económico en la enfermedad de las personas. Es intolerable que se convierta en un negocio una situación de extrema dependencia, necesidad y debilidad simplemente para colmar la avaricia y los bolsillos de unos pocos".

"Con la crisis como escusa, y con la complicidad de socialdemócratas y conservadores, estamos asistiendo a un desmantelamiento del Estado Social, una progresiva privatización encubierta de los servicios públicos", concluyó Meyer.

Companyes/s,
Ja hi som a sobre de la data del 10 de març !!
És hora de garantir la mobilització per la salut i sanitat públiques.
Com segurament coneixeu per aquest dissabte, dins a penes unes hores, estem convocant una gran trobada, un ACTE PÚBLIC de Presentació de la IPP, tal com aquí baix podreu llegir.
No cal recordar-vos la importància d'omplir la sala de l'Auditorium de la UPF a "petar". Aquest cop no pot ser que ens "transparentin o ignorin".
La ciutadania ha de saber,veure i mostrar que hi ha resistència, resposta i contraofensiva en defensa del sistema públic de salut.

Cal prendre conciència que vivim unes dates històriques pel que fa al futur dels drets socials i que no s´hi val reservar-se per demà.
Exposarem tota una sèrie d'arguments per a defensar-nos de les agressions d'aquest mal govern, que, a més, juga la carta de les retallades i de l'ultraneoliberalisme amb prepotència i amb menyspreu de la ciutadania. No podem tolerar la seva impunitat, ni acceptem la seva insistència perversa de les nostres inculpacions, les renúncies, les resignacions ni les submissions. Per dignitat, per raó, per solidaritat i per justícia volem que els responsables d'aquesta malifeta vagin a parar als tribunals.
Us preguem que fem xarxa de comunicació i que corri la present crida. Si us plau, feu salut, redistribuint als vostres llistats, blocs i contactes la present convocatòria. El moment és "crític" i no passa res si ho rebem per repetit per dues o tres vies...
Salut, i dempeus !! Som-hi !!
Toni Barbarà
Secretari de Dempeus per la Salut Pública

Els punts d'argumentació de la IPP. : Argumentari ::: 10 punts clau

“La salut és aquella manera de viure que és autònoma, solidària i joiosa” deien al 1976, un grup de savis en el X Congrés de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana, celebrat a Perpignan. Aquesta concepció és una afirmació que dona peu i veu, a la nostra lluita…

Les persones i organitzacions que ens hem reunit a l’Ateneu Roig, de tot arreu de Catalunya, presents en moltes de les lluites ciutadanes i cíviques en defensa de la sanitat i la salut pública, ens comprometem a emprendre una Iniciativa Penal Popular que argumentem i defensem en els següents
punts:

1.- Es volen fer rics a costa de la nostra salut! Posen el negoci pel damunt de la salut i la sanitat pública.
La crisi que va començar el 2008 s’ha convertit en la gran coartada d’una estafa continuada contra la majoria de la població, i és, de fet, una ofensiva de la lluita de classes que està guanyant una minoria privilegiada . Els diners procedents dels nostres impostos que haurien de garantir els serveis públics bàsics, els drets humans i de ciutadania, són arrabassats pel capital financer, o invertits en projectes contraris als interessos de la població i al medi, o desviats pels corruptes cap als paradisos fiscals. Les
necessitats bàsiques de la població queden desateses mentre es perverteix i es privatitza l’ensenyament i la salut públiques, i es deterioren o s’aturen serveis socials bàsics en la lluita contra la pobresa i l’exclusió social, com la RMI i les ajudes a la dependència.

2.- Amb tantes regressions socials en faran perdre la salut. Allò que
anomenen retallades són agressions als drets de la ciutadania en tots els àmbits de la vida.
A les retallades i polítiques de contenció de la despesa amb la que volen seguir mantenint i incrementant una distribució de la renda favorable als més poderosos , cal sumar-hi els costos socials de la crisi financera i d’ocupació, i els “plans d’austeritat” que no són altra cosa que un frau i un mecanisme pervers d’increment de l’explotació i pèrdua de drets econòmics i socials, com el dret al treball, l’habitatge, la protecció social. El patiment quotidià de milions de famílies que veuen en perill la seva supervivència són exemples dels estralls aterridors d’aquesta crisi. Els determinants socials de la salut encenen tots els senyals d’alerta mentre es produeixen tancaments dels centres d’atenció i de prestacions, i es cometen agressions premeditades i punibles contra la sanitat pública.

3.- Hi ha responsables polítics i empresarials, amb noms i cognoms, que han de donar la cara davant la ciutadania i davant els Tribunals.

Qui són els responsables? Si els responsables econòmics s’amaguen en l’anonimat o en els noms de grans empreses, els responsables polítics han de donar la cara. Ja n’hi ha prou d’amagar-se darrera “els mercats”. Varen ser escollits per representar els seus nostres interessos, i cap votació massiva amb jocs de majories relatives els excusa per a canvis de fons i sentit en els programes electorals, ni per a ser complaents amb la corrupció, ni accedir a retrocessos del procés civilitzatori que costen sofriments i vides.

4.- És necessari i és legítim que la immensa majoria en defensem. Les persones més fràgils i afeblides son qui reben les pitjors conseqüències.
Qui rep ?? A tot el món occidental, son milions les famílies han perdut la casa o estan en processos de desnonament. Els sistemes de pensions privades de molts països deixen a gent gran a la pobresa, mentre desapareixen els estalvis familiars dels països més colpits per l’estafa de la crisi. La taxa d’atur ha arribat a Espanya al 22,85%, i la de l’atur juvenil supera el 49,6% de la població amb edat inferior als 25 anys. La precarietat en la feina i la vida, les pèrdues de drets laborals, la perversa contraposició
d’aquests amb els drets de ciutadania, els intents de culpabilització múltiples sobre les persones –en especial les més desprotegides: malalts i malaltes cròniques, persones amb discapacitats, immigrades, dones, etc., ens porta a qualificar tots aquests comportament com a crims contra la humanitat que mereixen una ampla i decidida Iniciativa Penal Popular contra els responsables polítics directes, en cada ocasió, de cada malifeta. Ens han portat a una societat greument malalta, i han de respondre!

5.- No són retallades. Son violacions dels drets humans i socials, i crims contra la humanitat. Són conscients que amb les seves decisions estan creant patiment i malaltia.
Segons el Tribunal Penal Internacional, crim contra la humanitat és “qualsevol acte inhumà que causi greus sofriments o atempti contra la salut mental o física de qui els pateix, comès com a part d’un atac generalitzat o sistemàtic contra una població civil”. Doncs això és el que estan fent els poders econòmics i polítics: crims contra la humanitat que cal desemmascarar, investigar i obligar a que els culpables siguin apartats de les seves responsabilitats i rendeixin comptes davant dels pobles i la justícia.

6.- Ataquen la sanitat, ataquen les condicions de vida, ataquen les persones, ataquen la societat i el país. I ho fan amb coneixement i impunitat.
La duríssima política contra la sanitat pública del Govern de CiU està buidant el contingut de l’Estat social, lesionant drets fonamentals de la persona, i en concret el de l’assistència sanitària, i tractant als pacients i als professionals sanitaris com si d’una mercaderia es tractés. Menteixen quan afirmen que no es veurà afectada la qualitat de l’atenció, quan ja és escandalosa la pèrdua de llocs de treball del sector i l’augment de les llistes d’espera. El Govern de CiU ataca frontalment el desideràtum del preàmbul constitucional quan propugna “assegurar a tothom una digna qualitat de vida” i vulnera de forma reiterada els drets a la salut proclamats en els articles 43 de la Constitució i 23 de l’Estatut. Ni la crisi ni el dèficit poden justificar la destrucció d’aquest dret sense el qual no és possible garantir el respecte a la “dignitat humana” i el “lliure desenvolupament de la personalitat”.

7.- Fora corruptes i malfactors de la nostra sanitat pública. Cal desmantellar els seus negocis bruts i les seves trames.
Quan la política fonamentada sobre els drets es substitueix per una altra que els corromp i els suplanta per l’ànsia de benefici econòmic, augmenta la desigualtat social i s’afavoreixen tota mena d’exclusions, marginacions i, en definitiva, la pobresa. A Catalunya, les xifres d’atur arriben ja a les 750.000 persones, mentre es redueixen els salaris i es concentra la renda i la riquesa en una fracció de la població molt petita que es la única gran guanyadora d’aquesta crisi. Les expectatives de vida de la immensa majoria de la població disminueixen en relació directe al patiment social i econòmic, a les privacions que s’han de fer front en aquesta crisi que és, en definitiva, la gran estafa contra la immensa majoria de treballadors i treballadores.

8.- Amb la nostra salut no s’hi juga. Ni un pas enrere ! Sanitat pública,
universal equitativa, integral i de qualitat, sense cap nou co/Re/pagament ni tiquet moderador… !! És una conquesta social històrica a la que mai renunciarem.
Els Drets Humans han evolucionat fins incloure els drets econòmics, socials i culturals. La Conferència Mundial de Drets Humans (ONU) celebrada a Viena el 1993 va determinar que: “Tots els drets són universals, individuals i interdependents i estan relacionats entre si. La comunitat internacional ha de tractar els drets humans en forma global i de manera justa i equitativa, en peu d’igualtat i donant a tots el mateix pes “. També la Constitució espanyola estableix que s’ha de garantir que la llibertat i igualtat siguin “reals i efectives” (art. 9.2), i es pot afirmar que els poders públics no només no poden empitjorar els nivells de satisfacció dels drets socials, sinó que han d’actuar avançant cap a cotes més altes de prestacions. És el que es diu principi de no regressivitat o, millor, de progressivitat, reconegut a escala internacional.

9.- El Govern agredeix els nostres drets, incompleix les lleis i vulnera la dignitat humana.

Tenim molts arguments per denunciar les conseqüències funestes de la seva política.

La nostra Iniciativa Penal Popular, doncs, s’ha de basar en tots els fonaments jurídics anteriors i ha de prendre i adoptar totes les facetes i accions que calguin per a fer prevaldre el dret a la salut. Es basa en les múltiples denúncies, a tots nivells, de que els poders polítics, amb les seves mesures (en les que s’inclou l’aprovació d’uns Pressupostos insuficients per a cobrir les necessitats bàsiques de la població), atempten el dret bàsic a la dignitat humana i vulneren de forma reiterada el dret a la salut.

10.- Volem que la justícia es pronunciï també davant la gravetat d’ aquests fets.
La violació pels poders públics d’aquest dret, en la mesura que constitueix, com a dret propi de la ciutadania, un dret cívic, obliga a plantejar la possibilitat que les decisions polítiques de gravíssimes restriccions sanitàries no només siguin un abús de poder, sinó que presentin una autèntica rellevància penal que es pot perseguir davant els tribunals pels perjudicats i la fiscalia, d’ofici en base a l’art. 542 del Codi Penal que castiga les autoritats i funcionaris públics que “impedeixin” als ciutadans “l’exercici de drets cívics”, en un precepte que contempla de forma genèrica la violació de drets innominats.

Us esperem a la UPF, campus Ciutadella el dissabte dia 10 de març...

I seguirem parlant de salut i sanitat pública demà passat...i en parlarem d'aquesta brutalitat anomenada "tiquet moderador", o COpagament, o millor REpagament d'un euro per recepta... O potser no, Srs. Boi- Mas.