diumenge 24 de juny de 2012
La recepta, ciutadans/es, no és cap paper, i no es paga amb un euro
Publicat el 19.24
ÉS LA DIGNITAT, L'EMPODERAMENT, LA JUSTÍCIA, ELS DRETS SOCIALS I DEMOCRÀTICS, LA CONFLUÈNCIA AL CARRER, LA SOLIDARITAT, ... I NO TÈ PREU
Finals de juny 2012: Sembla que finalment hem arribat a final de curs, al solstici d'estiu per als menys acadèmics, a l'orgasme de" la Roja" per als més instintius, al termini de pagament del IRPF per als més controlats, a la campanya de MASpublicitat, promoció i venda del País als mercats imperials, al rescat que no ens rescata de res sinó que ens agenolla i ens sotmet a més indignitats i a pecunies prop de la misèria, a l'inici del "caixa cobri" de nous Co-RE-pagaments sanitàris (o més propiament ant-sanitaris).
No ha estat fàcil sobreviure fins aquí, però el fet és que hi hem arribat. Les condicions de cadascú i cadascuna son qüestió ben particular i intransferible, tot i que en general fent dolorosos esforços. La immensa majoria acceptant obligadament aquesta cerimònia d' autoinculpació, penitència, expiació, escarment, resignació, penediment, mansuetud, a sobredosis quasi bíblíiques, i sota la gran i falaç consigna: Austeritat !!
Una gran mentida al servei de la causa capitalista i el lucre dels paràsits socials i polítics que viuen i dilapiden a sang i esquenes de treballadors/es, de les bones gents en general de les dites classes subalternes, incloent-hi els babaus que s'autodenominen "classe mitja".
Permeteu-me alguna "ratera", com la present... que més que no pas una comunicació adient o un exercici socio- políticament correcte, esdevé un abocament de pensaments i sentiments personals. De fet és un dels objectius del blogs personals, en funcions d'instrument terapèutic - no farmacològic- , més que no pas com a consigna o guia del que cal fer o toca dir. Per aquests usos hi han molts altres vehicles.
Seguiré, dins els eixos de les meves passions i impulsions, dins les dues vies del meu trajecte vital: salut i política. És a dir dues maneres d'enfocar un mateix tema: les persones humanes i tot allò que les afecta i constitueix el seu entorn. L'estiu aportarà temps i ocasió.
Anem ja al tema que avui em remou les neurones: Fa unes hores ha començat a Catalunya la nova campanya recaptatòria del MAS/duc /Generalitat i de la ma del seu BOI/sheriff, un euro per recepta mèdica a tutti quanti s'acosti al taulell de framàcia. Excepcions només per a casos de crueltat manifesta i anticristiana o per situacions d'extrema indigència i austeritzacions desesperades, no fos cas que el client es vegi temptat d'esgrimir una navalla, o de fer una crisi d'angoixa, o una taquicardia paroxística, in situ.
D'aquí a uns dies, 1 de juliol, des de la Cort Reial ens aplicaran una nova tributació o recobrament , dit copagament. El subjecte el mateix, la ciutadania que necessita un medicament, l'instrument el mateix, una taxa sobre recepta farmacèutica, l'objectiu idèntic però en castellà: incrementar ingressos a costa de penalitzar els malalts i malaltes que usen allò que va quedant del Sistema Nacional i Públic (-col·laborador- mixt- público-privat-) de Salut.
El cas és que finalment, ahir revetlla de St. Joan, Catalunya va cremar una tradició històrica i va començar a pagar -massivament i resignada, un euro per cada recepta "oficial" que arriba a taulell de farmàcia. Bé així ho recullen els diaris per a les hemerotèques del demà, amb alguna excepció: Un petit nucli de poble insubmis i Dempeus, com uns gals front el Cesar MAS, es van revoltar i van fer veure i viure la seva protesta i la negativa a pagar aquesta nova agressió. I van ser els més avis i més savis/es del poblat, els més veterans/es, el més iaios/es els qui, un altre cop, van nodrir la protesta.
No reproduiré aquí tants d' arguments que ens donen la raó, els documents explicatius que hem redactat i publicat, les accions i propostes, doncs queden recollides als blogs/webs amics que us proposo revisar.
http://puntsdevista.wordpress.com/2012/06/23/una-accio-civica-de-iaioflautas-i-dempeus-per-la-salut-publica-novullrepagar/
http://dempeusperlasalut.wordpress.com/2012/06/24/insumision-a-un-impuesto-injusto-novullrepagar/
http://puntsdevista.wordpress.com/2012/06/24/las-aves-rapaces-y-los-medios-mendaces/
Si en sabeu de mes, ens ho feu saber o ho poseu en comentari. A les teles , la 1, 2 i 3, van passar de la mobilització i van dir que tot anava rodó, sobre pastilles. Sí van informar la 4, 5, 6, Sicom, o 20 minutos. Altres no es van assebentar a temps. La premsa escrita ho explicava aquest matí de manera ben il·lustrativa, i, (amb honorades excepcions del País), de com es pot gestionar un tema, de com es pot desinformar i entabanar. Una mena de versió oficial del sistema amb allò de "Sap greu això de tenir de demanar però pitjor fora de robar...". O no.
A twitter varem aconseguir per #novullREpagar mes relevancia que #España-Francia, i aixo també vol dir moltes coses.
En paral·lel algunes ciber- veus hi veien (a l'acció) informació parcial, o reclamaven prudència, responsabilitat, patien pels de "baix" no poguessin resultar sancionats, recomanaven noves consultes a la Generalitat de com i de quan seria la multa, ... (Jo soc dels qui encara creuen que no és recomanable de preguntar al botxi com pensa escorxar la víctima, si per la dreta o per l'esquerra, si pel coll o la panxa ...)
Uns comentaris que no entro a debatre, però que obviaven, evidentment, la prioritat del moment: la CRIDA a no pagar ja des del primer moment. No diré res de massa nou si poso a consideració que la resposta de la/es Administració/ns depen directament de la dosi de rebuig que els arribi.
No vull ni dubtar del paper dels professionals de les lleis que poden (i han de) ajudar a trobar mecanismes tècnics de defensa coral. Per cert que tan sols un gabinet jurídic , al menys que em consti, havia fet una crida pública al NO pagament "El defensor del paciente" defensorpaciente@telefonica.net , i algú ho havia de dir.
Fins aquí sols tenim constància d'un tipus de tràmit per incobrament que pot suposar un 20 % de recàrrec (o sigui un RE/quete/pagament d' 1'20 € per recepta). Tamé haig de reconeixer, que no m'agrada massa parlar de la mida de l'àpòsit (si "tirita" o embenat) abans del cop , la trompada o la caiguda ...
Endavant doncs, gabinets d'advocats, tècnics juristes, cooperatives i tot aquells rebels que hi entenguin.
En tots els casos, i fent confluència necessaria i sumadora, cal recordar que tot està per fer i tot és possible. Dues constatacions: UNA: Ahir era el primer dia l' agressio de l'€, i el proper dia 1 de juliol, serà la segona dosi... DUES: Que haurien dit els medi@s si no hauguessim fet la nostra petita escenificació ?? Ningú/na més a Catalunya hauria visualitzat la indignació? És Dempeus per la Salut Pública l'organitzacio que ha d'actuar (i donar explicacions) quan veu que no hi ha gaire més... de la part de tantes entitats, societats, institucions, acadèmies, col·lectius, competents en el tema ?
Seny, d'acord, però també una mica de rauxa !! Per tot això titulava...
LA VERITABLE RECEPTA DE SALUT NO ÉS UN PAPER, NI UN MEDICAMENT, NI VAL UN EURO.
ÉS LA DIGNITAT, L'EMPODERAMENT, LA JUSTÍCIA, ELS DRETS SOCIALS I DEMOCRÀTICS, LA CONFLUÈNCIA AL CARRER, LA SOLIDARITAT, ... I NO TÈ PREU
No em vull ni imaginar que ens pot passar el dia que la proposta/crida sigui a prendre el Palau d'hivern...!!
Salut !!!






















RSS
Facebook
Twitter



